Cada grup mirarà de contestar les preguntes següents. No tots els documents tenen les respostes a totes les preguntes i hi ha més d’un document que té la resposta a alguna de les preguntes però aquestes respostes no coincideixen! És per això, que prèviament hauríeu de fixar-vos en la font d’on s’ha tret el document (preguntes A i B)

A. Quina és la font del document què has treballat?

B. És objectiva o subjectiva, és a dir, és parcial o imparcial?

1. Quines proves es realitzen per a estudiar les possibles disfuncions del cervell de les persones agressives?

PCL/PCL-R (aplicació d’estímuls agradables i desagradables i es mesura la conductància de la pell: Cambio en el calor y la electricidad que transmiten los nervios y el sudor a través de la piel. La conductividad de la piel aumenta en ciertos estados emocionales y durante los sofocos que se presentan con la menopausia. También se llama respuesta electrodérmica y respuesta galvánica de la piel. ) 

Resonància Magnètica Cerebral: Todos los núcleos que poseen un número impar de protones o neutrones tienen un momento magnético y un momento angular intrínseco. Cada àtom vibra de manera diferent i proporcional al camp magnètic al que està sotmes. Les vibracions es converteixen en imatges mitjançant ordinadors.,

Aparell de Resonàncies Magnètiques

AUTOPSIES

BIOPSIES

2. Quines parts del cervell es troben més implicades en una conducta agressiva?

– Tàlam i hipotàlam

– Escorça frontal

– Amígdala cerebral

– Cervell límbic

3. Quines substàncies es secreten i amb quina funció durant una conducta agressiva?

SEROTONINA: neurotransmissor que estabilitza les funcions nervioses modificant la sensibilitat de l’organisme a riscos i avantatges ambientals, és a dir, si el cervell fa cas a la Serotonina l’individu es calma i si no fa cas es torna més agressiu i actiu.

TESTOSTERONA: un nivell alt implicaria més agressivitat

DOPAMINA i NORADRENALINA: nivells alts més agressivitat

NOREPINEFRINA: nivell alt més agressivitat.

4. Existeix, durant el desenvolupament embrionari algun procés que afecti a la conducta agressiva del nen? Si és així, està regulat genèticament?

– complicacions en el part

– gen present al cromosoma X que codifica la MAOA (enzim fonamental en el control de nivells de neurotransmissors com la Serotonina) Es a dir, que si un nen porta el gen que codifica aquest enzim defectuós, es com si li digués a les neurones del nen “quan sigueu grans a la serotonina ni cas, doncs si li feu us tornarà pacífiques i tontes”.

5. Existeix, durant l’adolescència, algun procés fisiològic que afecti al nivell de resposta agressiva de l’individu? Si és així, està regulat genèticament?

6. Existeixen raons fisiològiques causants de conductes agressives? I si és així, són regulades genèticament?

7. Existenixen avantatges evolutives en les conductes violentes? Quines?

DISCUSSIÓ:

1. Per què i per a què ens tornem violents?

Hi ha una sèrie de canvis fisiològics, com per a exemple, la secreció de serotonina, que ens permet dominar els instints violents. Mentre que la dopamina, la testosterona (en homes), la nor-adrenalina i nor-epinefrina ens tornen violents. Per tant, al final, el nostra estat esdevè un equilibri entre aquests dos tipus de substàncies.

Tornar-nos violents en determinades ocasions ens dóna més garanties de supervivència i reproducció (es competeix amb altres individus que volen la mateixa parella, defensem millor els nostres fills en cas d’agressió d’un altre)

2. Portem la capacitat de resposta agressiva als nostres gens? Si és així, només en ells?

Sí que tenim informació guardada als nostres gens, com per exemple, les substàncies de les que hem parlat. Però, altres factors (drogues, traumes infantils, problemes al part, …) també poden influir en l’agressivitat individual.

3. Quines conseqüències comporta?

Si volem disminuir la violència haurem de tenir en compte els dos aspectes: l’aspecte biològic i l’aspecte ambiental (l’entorn natural i social de l’individu)

4. Què hauríem de fer individualment i social?

Des del punt de vista individual: potser caldria fer controls biològics, per exemple, tests genètics. Si hem de tenir un problema biològic, com una secreció de serotonina defectuosa, millor saber-ho abans de fer res irremediable i poder prendre mesures mèdiques.

Des del punt de vista social: la primera obligació una societat civilitzada hauria de ser  protegir a les víctimes potencials i ajudar a les reals. S’hauria d’implicar la justícia.

5. Què hauríen de fer les administracions (salut pública, sistema jurídic, …)?

Els exàmens mèdics pertinents haurien de ser de franc

Els tractaments també.

Les lleis hauríen de ser més completes, doncs es detecten buits legals.

6. Quines conseqüències jurídiques pot tenir el fet de realitzar proves genètiques a individus aparentment normals?

Ëls resultats mèdics haurien de ser privats i les sancions per a fer servir de manera fraudulenta aquestes dades hauria d’estar greument penalitzat.

7. Com s’hauríen de tractar a les persones que presentin aquest gen tot i que no siguin, de moment, gens violent?

Se les hauria de tractar igual que a la resta. Però se les podria obligar a un control mèdic regular. Fins que no es desenvolupi el problema els haurien de deixar viure normal i amb total confidencialitat de les dades.