Comitè 3

Quan els gens són responsables d’un comportament violent

Investigacions recents han descobert que els gens controlen certs processos que poden

conduir-nos a un comportament violent. Quines conseqüències jurídiques té aquest

coneixement? Com s’haurien de tractar les persones amb un gen que els converteix en un

criminal violent en potència?

Es poden determinar genèticament les malalties, i de la mateixa manera la predisposició

hereditària pot influir en el comportament humà. Els gens emmagatzemen informació que

és llegida i transformada en els productes corresponents. Aquests actuen com a missatgers

de substàncies responsables de tots els processos de l’organisme humà. Cada persona és

única des del punt de vista genètic; els seus gens decideixen com un individu percep una

situació i són responsables de diferents comportaments.

Tanmateix, el DNA no és l’únic factor que influeix en els trets individuals. També existeixen

factors ambientals que influeixen en la producció de substàncies missatgeres. Així, el

comportament humà es pot canviar externament de manera que es desviï de les normes

socials. Poden ser influències decisives de l’entorn experiències traumàtiques durant la

infantesa (maltractaments o abandonament), així com posteriors situacions d’estrès o

commocions. A més, també tenen un paper important la nutrició i els hàbits de son i les

toxines ambientals.

La llibertat individual enfront de la seguretat pública

Quan considerem temes com ara la coexistència pacífica en la societat, és especialment

interessant identificar aquells membres que tenen gens que poden conduir-los a un

comportament violent. Els científics han descobert una variant d’un gen en el cromosoma X

que redueix el llindar d’inhibició per a la violència. Quan es localitza el gen en un

cromosoma de gènere, especialment en homes joves que tenen el genoma XY, aquests

tendeixen a mostrar brots de violència. Les dones tenen el genoma XX i per tant tenen el

corresponent gen “pacífic” en el segon cromosoma X, el qual generalment és més fort que la

variant que condueix a la violència.

Encara més, pot una persona ser obligada a exhibir la seva predisposició genètica? Com

hauríem de tractar aquesta informació? Quin pes tenen els drets individuals enfront dels

drets del públic en general?

Tancat per culpa dels gens?

Atès que el DNA no és l’únic factor que influeix en el comportament d’una persona, un test

genètic obligatori per a tothom seria massa discriminatori per a les persones amb un

potencial de violència de caire genètic. És impensable un aïllament preventiu. No obstant

això, si algú actua violentament i una anàlisi demostra que un gen específic és el

responsable del comportament violent, com hauríem de tractar aquesta persona?

Si només el material genètic es té en compte en el comportament humà, el càstig i les

accions educatives no tindrien cap efecte. S’hauria d’aplicar una teràpia genètica.

Tanmateix, no es tindria en compte la lliure voluntat de tot ésser humà i seria exclosa la

possibilitat que la persona interessada pugui aprendre a viure amb la seva predisposició

hereditària. A més, el tractament d’una persona en contra de la seva pròpia voluntat

necessita un aclariment legal —les institucions de tancament podrien ser l’única manera de

tractar ràpidament amb aquestes persones.

La gent tancada sense cap perspectiva de rehabilitació, tanmateix, és amb prou feines

compatible amb la legislació europea i el dret a la dignitat humana i la llibertat individual.

Autoria: Maren Peters