Amb ulls de nen i de nena

Com és de diferent el món des de la mirada d’un infant?

Només cal observar el joc simbòlic dels infants mentre tenen un mòbil a la mà. Mòbils que no funcionen els permeten imitar el món dels adults. Estableixen converses entre ells, truquen a la mare, al pare…i sobretot busquen situacions per tirar-se fotos i fins i tot busquen la posició per fer-se “selfies” i després…miren com han quedat per si cal fer-ne més! A través d’aquest joc imaginari queda palès que la tecnologia digital forma part de la seva vida i jugant reprodueixen experiències i vivències del seu àmbit més proper.

Per tant, és evident que els alumnes viuen en un món tecnòlògic i des de l’escola cal acompanyar-nos en el coneixement de les noves tecnologies. Si ens referim a l’ús de la càmera, sovint tinc la càmera a mà per captar moments, processos, situacions d’aprenentatge per poder documentar allò que passa a l’aula per després penjar-ho al blog de l’escola i també per fer un recull fotogràfic que després s’emporten a casa per explicar a les famílies les seves vivències i descobertes. Aquest curs, a l’aula de P5, m’ha passat que sovint els alumnes em demanen la càmera per fer fotos. La primera vegada, em vaig mostrar bastant reticent perquè era “la meva càmera”, i em va costar una mica cedir a les seves demandes, i d’entrada no ho veia gaire clar. Però, davant la seva insistència, vaig decidir confiar amb ells i vaig deixar-los la càmera. El fet de comprovar què passaria i com respondrien davant la càmera em va generar curiositat. I si, efectivament me n’he emportat una grata sorpresa i una gran admiració per com els seus ulls capten moments extraordinaris. Des del moment que els vaig donar l’oportunitat de deixar-los la càmera vaig perdre les meves pors i des d’aleshores sovint em demanen la càmera per fer fotos del seu joc, les seves produccions, creacions…i també gaudint de moments compartits expressant les seves emocions!

Deixar-los la càmera em permet veure allò que és important per ells i algunes de les seves fotografies són d’una gran bellesa que també aprofito per la documentació de la vida a l’aula. I reflexionant sobre l’ús de la càmera també me n’he adonat que els hi hauria d’oferir més situacions i activitats donant més protoganisme a la càmera en mans dels infants. Caldria usar la càmera amb propostes funcionals i creatives, partint de les pròpies possibilitats i dels seus interessos per tal d’adquirir nous coneixements, aprenentatges i noves formes de comunicació. Però mai, sense oblidar que són infants i que cal acompanyar-los fent un ús responsable de les noves tecnologies.

Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *