Les libèl·lules i espiadimonis són insectes que pertanyen a l’ordre dels odonats (Odonata).
A les terres de Lleida són coneguts com a helicòpters; a altres llocs de Catalunya se’ls coneix com cavallets del diable, damisel·les, cavallets de Sant Martí, parots, pixavins, …
Tenen el cos dividit en cap, tòrax i abdomen.
Al cap hi tenen 2 antenes curtes i 2 ulls compostos amb una visió molt bona; també tenen aparell bucal mastegador.
Detall del cap del pixaví nervat (Sympetrum fonscolombii)
Al tòrax hi tenen 6 potes i 2 parells d’ales membranoses, transparents i amb nervació reticulada.
Detall de les ales del parot blau (Orthetrum coerulescens)
L’abdomen és allargat i estret.
Detall de l’abdomen del mascle de la pipa vinosa (Trithemis annulata)
Respiren per mitjà de brànquies traqueals i anals.
Tenen metamorfosi incompleta. La femella pon els ous dins de l’aigua.
Femella de passabarrancs comú (Cordulegaster boltonii) ovopositant en un rierol
De l’ou surt la larva que muda unes 8-15 vegades la seva pell per créixer; en les darreres fases de la metamorfosi les larves s’anomenen nimfes.
Nimfa d’espectre clar (Boyeria irene)
Les nimfes viuen dins l’aigua de rieres, basses i rierols i s’alimenten de petits animals aquàtics.
Quan la nimfa ha completat el creixement, surt de l’aigua pujant per la tija d’una planta i trenca la pell per emergir com a adult (emergència).
Passabarrancs comú (Cordulegaster boltonii) acabat d’emergir
De la pell que queda després de l’emergència se’n diu exúvia.
Exúvia d’espectre clar (Boyeria irene)
Els adults volen arran de l’aigua durant el dia, però algunes espècies es poden allunyar força del lloc on han nascut.
Viuen a la vora de basses, estanys i rius, movent-se contínuament sobre la superfície de l’aigua, cercant preses per caçar i agafant velocitats d’uns 50 km/h. Els adults viuen només unes setmanes, el temps suficient per reproduir-se.
Emperador blau (Anax imperator) volant sobre el riu Segre
Els odonats es distribueixen en dos subordres: els zigòpters i els anisòpters.
Els zigòpters, quan es paren damunt d’una planta, pleguen les ales i les mantenen verticals.
Els anisòpters en canvi les mantenen obertes i horitzontals.
Un zigòpter: la damisel·la endolada (Calopteryx haemorrhoidalis)
Un anisòpter: el pixaví nervat (Sympetrum fonscolombii)
