Ocells | Aproximació al coneixement d’alguns ocells de Catalunya

El corb marí

Publicat el 9 desembre 2011 per Ferran

Nom científic: Phalacrocorax carbo.
Família: Falacrocoràcids.

Cada tardor arriben al riu Segre molts ocells que vénen d’altres llocs per passar-hi els mesos freds. Entre els ocells que podem veure hi ha els espectaculars corbs marins.

El corb marí és un ocell de gran tamany que fa 90-100 cm de llargada i uns 150 cm amb les ales obertes. Pesa uns 2’5 kg.

Té el plomatge de color fosc; té taques blanques a les galtes i a la part superior del coll i una taca groga ataronjada a la base del bec.
El bec és fort, de color gris i acaba en una mena de ganxo; el coll és allargat i té forma de S.
Les potes són curtes i fosques; els dits estan units per una membrana.

Menja peixos que captura submergint-se.
Fa el niu amb branques dalt dels arbres o en cingles.

La femella pon 3 o 4 ous de color blavós i els cova durant 4 setmanes; després neixen els pollets que romanen al niu durant unes 4 setmanes, si bé no comencen a volar fins als 2 mesos.
No nidifica a Catalunya.

Viu en zones aquàtiques properes a la costa, si bé també se’l pot veure ocasionalment en alguns rius de l’interior.

Quan s’està quiet sobre una roca obre les ales, estira el coll i aixeca el bec.

Vola amb força amb el coll estirat, planejant llargament.

Neda amb facilitat.
És un ocell que ve a Catalunya durant la tardor i l’hivern. Cap al març emigra cap al nord i est d’Europa.
Viu entre 15-20 anys.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de corb marí, falacrocoràcids, Phalacrocorax carbo | Deixa un comentari

El còlit ros

Publicat el 9 desembre 2011 per Ferran

Nom científic: Oenanthe hispanica subsp. hispanica.
Família: Túrdits.

El còlit ros és un ocell de la família dels túrdits que fa uns 14 cm de llarg.
El mascle pel dors és de color ocre amb el carpó blanquinós. Per sota té el pit ocre clar i la panxa blanquinosa. Les ales són negres. La cua és blanca amb una ratlla central i els marges negres.
El cap és de color ocre amb una taca negra que envolta l’ull i que va del bec a les galtes. La gorja és blanca. El bec i les potes són foscos.
La femella és més marronosa.
Menja insectes i llavors.
Construeix el niu amb herbes seques i arrels en forats de roques, sota pedres o en la base de matolls. La femella pon 4-5 ous blau verdosos, amb taques marronoses, que incuba durant dues setmanes.
Viu en zones pedregoses i àrides amb matolls.
Acostuma a volar amb rapidesa aturant-se en algun lloc des del que tingui bona visibilitat.
El mascle del còlit ros pot presentar una altra forma (Oenanthe hispanica subsp. melanoleuca) amb la gorja negra, però no es troba a Catalunya ja que viu més cap a Itàlia i els Balcans.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de còlit ros, Oenanthe hispanica, túrdits | Etiquetat com a còlit ros | Deixa un comentari

El cigne mut

Publicat el 9 desembre 2011 per Ferran

Nom científic: Cygnus olor.
Família: Anàtids.

El cigne mut és un ocell de color blanc d’uns 140-160 cm de llarg.
El bec és vermellós ataronjat i té una protuberància negra molt evident.
El coll és llarg i corbat.
El plomatge dels cignes joves és gris i va canviant cap al blanc al llarg dels dos primers anys.

Menja vegetals i també mol·luscs i insectes aquàtics. Li agrada pasturar en zones herboses.
El mascle i la femella fan el niu fora de l’aigua amb canyes i herbes. Entre abril i maig la femella pon 8-12 ous de color gris clar, verd clar o blau verdós. Els ous són incubats uns 36 dies per la femella mentre el mascle vigila el territori.
Un cop neixen els pollets van a l’aigua de seguida. Són criats pels dos pares i sovint pugen a l’esquena dels adults.

Comencen a volar cap als 4 o 5 mesos i es queden amb els pares fins a la primavera següent.
Viu en estat salvatge en algunes zones d’Europa i Àsia en petits llacs o estanys. A l’hivern en aigües marítimes, aiguamolls i zones costaneres.
Actualment se’l pot veure en els estanys de molts parcs urbans, ja que se n’han introduït exemplars domesticats. D’aquests n’hi ha alguns que viuen al riu Segre, prop de Lleida.
Acostuma a moure’s nedant amb elegància, silenci i tranquil·litat.

Quan nidifica el mascle es mostra agressiu, ja que és molt territorial; si algú s’apropa al niu neda ràpidament sobre l’aigua allargant el coll i batent les ales a la vegada que emet un xiulet sorollós.

A més a més del cigne mut hi ha el cigne cantaire (Cygnus cygnus), el cigne de coll negre (Cygnus melanocoryphus), el cigne negre (Cygnus atratus), el cigne petit (Cygnus columbianus bewickii), i el cigne trompeta (Cygnus buccinator).

Els cignes i el territori

Durant el període d’aparellament i nidificació dels cignes, el mascle comença a mostrar-se molt territorial; quan algú s’apropa a la seva zona neda ràpidament sobre l’aigua allargant el coll i batent les ales amb força.

Primer pot mostrar-se ben tranquil lliscant sobre l’aigua.

Però de cop agafa embranzida i obre les ales, com si volgués enlairar-se.

A poca distància frena posant les potes com un surfista i mostrant la seva esplendor i el seu coll inflat.

Aquest comportament és una manera de deixar ben clar que algú ha invadit el seu territori i que no és ben rebut.

Finalment torna a la vora de la femella i s’encalma. És una exhibició meravellosa.

Cliqueu aquí per veure una selecció de fotos del cigne mut

Escolteu el cant i veieu més fotos del cigne mut.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de anàtids, cigne mut, Cygnus olor | Deixa un comentari

El cargolet

Publicat el 9 desembre 2011 per Ferran

Nom científic: Troglodytes troglodytes.
Família: Troglodítids.

El cargolet és un ocell de petit tamany que fa 10 cm de llargada i uns 16 cm amb les ales obertes. Pesa uns 12 g.
El plomatge és marronós amb ratlles més fosques a les ales, la cua i els costats.
La cua és petita i generalment la té aixecada.
El bec és allargat i una mica corbat, de color marronós.
Les potes són més clares.

Menja insectes, larves, aranyes i petites llavors.
El mascle fa diversos nius amb molsa, herbes i fulles en arbustos o en forats de parets. Els nius tenen forma de bola.
La femella n’escull un i el recobreix amb plomes, després pon 5-7 ous blancs amb punts marronosos i els cova durant 14 dies; després neixen els pollets que comencen a volar al cap de 2 setmanes.

Juvenil

Fa 2 cries cada any.
Viu en zones arbustives i boscoses, jardins i prop d’edificis aïllats.

Es mou contínuament, puja i baixa per les branques dels arbres i arbustos, s’amaga entre les fulles i torna a sortir, baixa al terra i corre amb rapidesa, picoteja fulles i branques cercant insectes.
Vola amb rapidesa petites distàncies, d’una branca a l’altra, entre matolls o arbres propers.
Viu uns 2-5 anys. No migra i resideix tot l’any a Catalunya.
Durant els hiverns acostumen a refugiar-se junts diversos cargolets per compartir l’espai, acumular calor i resistir el fred.

Escolteu el cant i veieu més fotos del cargolet.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de cargolet, troglodítids, Troglodytes troglodytes | Etiquetat com a cargolet | Deixa un comentari

La calàndria

Publicat el 9 desembre 2011 per Ferran

Nom científic: Melanocorypha calandra.
Família: Alàudids.

La calàndria és un ocell d’uns 16-19 cm de llarg.
Per sobre és de color marró amb ratlles més fosques.
Per sota és de color ocre clar amb una taca negra allargada a la part inferior del coll, com una mena de collar.
Els marges de les ales són grisosos.
El bec és fort i de color marró groguenc.
La cua és curta.
Menja llavors, herbes i insectes.

Construeix el niu a terra, al costat d’una planta, en terrenys de cereals.
El niu està fet amb herbes seques i palla, folrat d’herbes més suaus.
La femella pon 4-6 ous de color blanquinós, amb taques marronoses i grises.
La incubació dura uns 16 dies i les cries comencen a volar al cap de 2 setmanes.
Pot fer dues postes per any.

Viu en zones estèpiques, àrides i pedregoses, ja siguin terres de cultiu de secà o bé terres ermes amb poca vegetació.
Quan sent el perill es queda ajupida i quieta.
En aixecar el vol s’eleva bastant amunt i canta.
Viu uns 5 anys.
La calàndria és una espècie que viu tot l’any a les comarques interiors i seques de Catalunya, però que actualment comença a estar amenaçada degut a la pèrdua del seu hàbitat.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de alàudids, calàndria, Melanocorypha calandra | Deixa un comentari

El bernat pescaire

Publicat el 9 desembre 2011 per Ferran

Nom científic: Ardea cinerea.
Família: Ardèids.

El bernat pescaire és un ocell de gran tamany que fa 90 cm d’alçada i prop de 150 cm amb les ales obertes.
Té el plomatge de color gris al cap i al dors; té taques negres al coll i té el ventre blanc.

El bec és llarg i de color groguenc; el coll és allargat i li permet capturar peixos fàcilment.
Les potes també són llargues i de color groguenc.

Menja peixos, granotes, crancs, rèptils, rates, insectes, pollets d’altres ocells i fins i tot alguns vegetals.

Fa el niu amb branques i trossos vegetals en arbres de ribera o entre els canyissars dels aiguamolls.
La femella pon 3 o 4 ous de color blavós i els cova durant 4 setmanes; després neixen els pollets que romanen al niu durant unes 7-8 setmanes.

Viu en zones aquàtiques com els rius, els estanys i els aiguamolls.
S’està quiet durant llargues estones dins de l’aigua, a la vora o sobre una branca esperant veure alguna presa.
Altres vegades camina lentament amb el bec cap a baix preparat per llençar-lo amb força i capturar algun peix.

Vola amb força movent lentament les ales; quan vola té el coll recollit entre
les espatlles, les ales corbades i les potes estirades.

És un ocell molt comú i fàcilment identificable durant la tardor i l’hivern. Cap al març emigra cap a l’Europa central.

Cant i més fotos del bernat pescaire.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de Ardea cinerea, ardèids, bernat pescaire | Deixa un comentari

L’abellerol

Publicat el 9 desembre 2011 per Ferran

Nom científic: Merops apiaster.
Família: Alcedínids.

L’abellerol és un ocell molt vistós que fa uns 28 cm de llarg. Té el cap de color marronós amb un ratlla negra al voltant de l’ull, el coll groc, el pit blau-verdós, les ales marronoses i verdes.

El bec és llarg i negre. Les potes són grisoses.
El seu cant és una mena de pruik que repeteix mentre vola.
És insectívor. Caça abelles, vespes, libèl·lules i petits escarabats en ple vol.
Excava el niu d’1-2 m de profunditat en talussos de terres sedimentàries.

El mascle festeja la femella i li porta insectes.
Cap al maig la femella pon 4-7 ous de color blanc brillant i els incuba durant 3 setmanes. Els pollets triguen al voltant d’un mes a començar a volar.

Viu en zones de secà, en marges de rius i en boscos esclarissats on pugui excavar el niu. Viu en colònies de molts individus.
Acostuma a parar-se en els fils de la llum o del telèfon.

Vola en grups que planegen incansablement a la captura de les seves preses.
És un ocell migrador; a finals d’estiu marxa cap a l’Àfrica i torna a finals de març.

Escolteu el cant i veieu més fotos de l’abellerol.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de abellerol, alcedínids, Merops apiaster | Deixa un comentari

La cigonya

Publicat el 8 desembre 2011 per Ferran

Nom científic: Ciconia ciconia.
Família: Cicònids.

La cigonya és un ocell de gran tamany que fa 100 cm d’alçada i prop de 190 cm amb les ales obertes.

Té el plomatge de color blanc amb una franja negra a les ales.
El bec fa 15-19 cm de llarg i és de color vermellós; el coll és allargat i mòbil.

Les potes també són llargues i de color rogenc.
Menja insectes, petits mamífers, cucs, crancs, granotes, sargantanes, serps petites i peixos.

Fa el niu dalt d’edificis alts, xemeneies, campanars i arbres.
El niu està fet amb branques, fang i altres materials com fragments de roba.
La femella pon 3 o 5 ous de color blanc i els cova durant 5 setmanes; després neixen els pollets que romanen al niu durant unes 8-9 setmanes.

Viu prop de zones humides, aiguamolls i també en zones urbanes.
A l’hivern emigra cap a l’Àfrica passant per damunt de l’estret de Gibraltar i a la primavera retorna
En algunes zones del Segrià no emigra i s’hi queda tot l’any.

Vola a gran alçada amb el coll estirat, movent les ales lentament.
Camina a poc a poc buscant aliments.
Quan reposa s’aguanta sobre una sola pota.
Durant l’època de les migracions passen per damunt de Catalunya moltes cigonyes que provenen d’Alemanya, França i Holanda.

L’aparellament

Cada any, en arribar el febrer les cigonyes tornen a preparar el niu per a la cria.

Llavors comença el ritual del festeig.

El mascle adopta curioses postures posant el cap enrera, sobre l’esquena, obrint la cua i aletejant amb insistència. A més a més colpeja el bec produint un característic so de claqueig. De vegades la femella també el segueix.