El milà negre

Publicat el 2 maig 2024 per Ferran

Nom científic: Milvus migrans.
Família: Accipítrids.

El milà negre és un ocell rapinyaire que fa al voltant de 56 cm de llargada i uns 140 cm amb les ales obertes.
Per sobre és de color marró fosc, si bé retallat sobre el cel sembla de color negre; per sota és una mica més rogenc.
La cua acaba en forma de forca, la qual cosa el diferencia dels aligots que la tenen més arrodonida.

Les ales també són fosques, si bé en els exemplars joves s’aprecien zones més clares. Planeja amb les ales ben obertes.

Menja petits animals (amfibis, rèptils, mamífers, ocells, invertebrats,…) i també aprofita restes d’animals morts.

Fa el niu dalt dels arbres.
La femella pon 2 o 3 ous i els incuba durant 1 mes.
Els pollets marxen del niu al cap d’unes 6-7 setmanes després de néixer.
Només nidifica a les comarques de la Catalunya occidental, essent la seva població actual d’unes 80-100 parelles.
Viu en els boscos de ribera prop de rius, llacs i embassaments. També és freqüent veure’l prop dels grans abocadors d’escombraries.


Acostuma a formar grups que es mouen junts; fins i tot de vegades es troben diferents grups que es persegueixen els uns als altres.

Durant el setembre se’l pot veure passar per tot el país quan migra cap a l’Àfrica per retornar cap a finals de febrer.
Es diferencia del milà reial perquè aquest té la cua molt forcada (una V invertida).

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de accipítrids, milà negre, Milvus migrans | Deixa un comentari

L’oriol

Publicat el 18 desembre 2017 per Ferran

Nom científic: Oriolus oriolus.
Família: Oriòlids.

L’oriol és un ocell d’uns 22-24 cm de llarg que pesa uns 70 g.
El mascle és de color groc amb les ales negres tacades de groc. La cua és negra amb els marges grocs. El bec és rosat i l’iris de l’ull és vermellós. Les potes són de color gris blavós.
La femella és de color verdós per sobre i blanquinosa per sota. Les ales i la cua són marronoses amb tonalitats grogues menys intenses que el mascle.

Menja erugues, insectes, aranyes i fruits.
Construeix el niu amb herba i trossos d’escorces penjat en una enforcadura d’una branca.
La femella pon 3-4 ous de color blanc, lleugerament tacats de marró porpra; els dos adults els incuben durant dues setmanes. Les cries són capaces de volar al cap de dues setmanes.
Viu en arbredes de ribera i també en boscos caducifolis i en plantacions de fruiters.

Acostuma a cantar quasi xiulant i se’l sent de lluny.
No acostuma a baixar al terra i es passa la vida dalt dels arbres.
Emigra cap a l’Àfrica tropical per passar-hi l’hivern, retornant durant la primavera.
Pot viure uns 5 anys.

 Cant i més fotos de l’oriol

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de oriol, oriòlids, Oriolus oriolus | Deixa un comentari

El flamenc

Publicat el 1 juliol 2015 per Ferran

Nom científic: Phoenicopterus roseus.
Família: Fenicoptèrids.

Ocell de gran tamany que fa 130 cm de longitud i uns 170 cm amb les ales obertes.
Té el plomatge de color blanc i rosa.
Les ales són vermelloses per la part anterior i negres per la part posterior.
El coll és molt allargat. El bec és ample, corbat i de color rosat amb la punta negra.
Les potes també són llargues i de color rosa.
Menja escombrant amb el bec en aigües poc profundes, filtrant petits mol·luscos, crustacis i insectes aquàtics.

Fa el niu en aigües poc profundes o en petites illes, acumulant pilots de fang perquè sobresurti uns centímetres damunt de l’aigua.
La femella pon 2 ous de color blanc i els coven els dos adults durant 30 dies; els pollets romanen prop del niu durant 2 setmanes. Després es reuneixen en grups vigilats pels adults.
Viu en zones aquàtiques com estanys i aiguamolls litorals.

Viu en colònies que es mouen caminant lentament sobre fons poc profunds.
Quan descansa enrosca el coll i amaga el cap sota les plomes.

Vola amb el coll i les potes estirades.
És un ocell fàcilment identificable i el podem veure al Delta de l’Ebre.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de fenicoptèrids, flamenc, Phoenicopterus roseus | Deixa un comentari

El trencalòs

Publicat el 1 juliol 2015 per Ferran

Nom científic: Gypaetus barbatus.
Família: Accipítrids.

El trencalòs és un voltor que fa 1’10-1’50 m de llarg i 2’60-2’75 m d’envergadura amb les ales obertes. Pesa entre 5 i 7 kg.
El dors i la cua són de color gris fosc, amb el raquis de les plomes blanc; el cap, el coll, el pit i la panxa de color blanquinós ataronjat. Té un antifaç i una mena de bigoti que li penja sota el bec. Els ulls estan envoltats d’una membrana vermellosa.
S’alimenta d’ossos i de restes d’animals morts, sobretot d’animals grans (isards, ovelles, cabres, porcs).
S’empassa els ossos sencers i els digereix; quan els ossos són massa llargs, els trenca llençant-los des de l’aire en zones rocoses anomenades trencadors.
Fa el niu en petites coves i forats de cingles inaccessibles.
La femella pon 1-2 ous durant l’hivern que incuben durant uns 2 mesos. Només sobreviu un pollet, que es queda al niu fins als 4 mesos. Durant els 2-3 mesos següents, els adults l’ensenyaran a buscar menjar i a viure de manera independent.
Viu en zones muntanyoses amb cingles, entre els 600 i els 2200 m.
Acostuma a volar planejant donant voltes i cercant menjar. Aprofita els corrents d’aire calent per elevar-se.
Es mou per àrees molt grans que poden fer entre 400 i 1000 quilòmetres quadrats.
Li agrada banyar-se en aigües ferruginoses, les quals li donen el color ataronjat del seu cos.
Pot viure uns 40 anys.
El trencalòs és molt escàs a Catalunya, ja que donat el seu hàbitat i la seva alimentació durant el segle XX va patir una forta davallada en la seva població.
Actualment és una espècie protegida i té un Pla de Protecció del trencalòs que pretén recuperar-lo a les comarques dels Pirineus i Pre-pirineus.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de accipítrids, Gypaetus barbatus, trencalòs | Deixa un comentari

El corb

Publicat el 24 juny 2014 per Ferran

Nom científic: Corvus corax.
Família: Còrvids.

El corb és un ocell més gran que la cornella; fa al voltant de 60 cm de llargada i uns 120 cm amb les ales obertes.
Tot el plomatge és de color negre, però segons la llum pot presentar tonalitats blavoses. El bec és gruixut i una mica corbat cap avall.
La part final de la cua quan vola té forma arrodonida.

És omnívor i s’alimenta de llavors, fruites, petits animals, ous i restes d’animals morts.
Fa el niu en arbres o cingles de pedra. El fa amb branques i fang; el folra amb llana, pèls, i altres materials.
La femella pon 4-6 ous blavosos o verdosos amb taques fosques i els incuba durant unes 3 setmanes. Els pollets marxen del niu al cap d’uns 40 dies.

Viu en zones muntanyoses tot i que es mou pel territori. És un ocell sedentari.
Viu entre 10 i 15 anys.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de corb, còrvids, Corvus corax | Deixa un comentari

La cotorreta de pit gris

Publicat el 24 juny 2014 per Ferran

Nom científic: Myiopsitta monachus.
Família: Psitàcids.

La cotorreta de pit gris és un ocell de la família dels psitàcids d’uns 30 cm de llarg.
És de color verd amb el ventre gris clar. També té les galtes i el front de color grisós.
El bec és de color marró clar. Les potes són grises.
Les ales i la cua també són verdoses, però poden tenir franges blaves.

És un ocell originari de l’Amèrica del Sud que va arribar a Europa com a mascota. Actualment es poden veure molts exemplars lliures pels parcs de Barcelona i també en altres ciutats on forma petits grups que acostumen a viure en palmeres.
Té hàbits gregaris i és molt sorollosa.

Menja els fruits de les palmeres, així com herbes dels parcs, fruites, flors i larves d’insectes.

Més informació a la Viquipèdia i  al Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de cotorreta de pit gris, Myiopsitta monachus, psitàcids | Deixa un comentari

Grasset de muntanya

Publicat el 11 febrer 2013 per Ferran

Nom científic: Anthus spinoletta.
Família: Motacíl·lids.

El grasset de muntanya és un ocell que fa uns 17  cm de llargada i uns 25 cm amb les ales obertes. És de coloració gris marronosa per sobre i blanquinosa rosada per sota, tot i que agafa tonalitats marronoses a l’hivern.
La cua és llarga i fosca amb els marges blancs.
Menja insectes i altres invertebrats que cerca pel terra.
Fa el niu amb molsa i herbes al terra, al costat d’una roca o en un cingle. El recobreix amb pèls.
La femella pon 4-5 ous de color blanquinós amb punts foscos i els incuba durant 2 setmanes. Els pollets abandonen el niu als 16 dies, tot i que encara no poden volar.
Pot fer 2 postes cada any.

Viu als Pirineus, on nidifica. A l’hivern se’l pot veure en zones humides del país.
Viu uns 5 anys.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de Anthus spinoletta, grasset de muntanya, motacíl·lids | Deixa un comentari

La cornella

Publicat el 10 febrer 2013 per Ferran

Nom científic: Corvus corone.
Família: Còrvids.

La cornella és un ocell semblant al corb, però una mica més petita; fa al voltant de 50 cm de llargada i pot arribar als 100 cm amb les ales obertes.
Tot el plomatge és de color negre. El bec és gruixut.
El mascle i la femella són idèntics.

És omnívora i s’alimenta de llavors, fruites, cucs, insectes, ous, cargols i petits mamífers. Igualment aprofita restes d’animals morts.
Fa el niu en arbres o cingles de pedra. El fa amb branques i fang; el folra amb plomes, draps, llana, pèls, plomes i altres materials que amuntega.
La femella pon 4-5 ous de coloració verdosa blavosa amb punts o taques fosques i els incuba durant 3 setmanes. Els pollets comencen a volar al cap d’uns 35 dies.

Viu en zones boscoses, tot i que se la pot veure pels abocadors, marges de carretera i camps de secà.
És un ocell solitari que es reuneix en grup poques vegades.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de cornella, còrvids, Corvus corone | Deixa un comentari

La gralla

Publicat el 4 febrer 2013 per Ferran

Nom científic: Coloeus monedula.
Família: Còrvids.

La gralla és un ocell semblant al corb, però molt més petita; fa al voltant de 33 cm de llargada i uns 70 cm amb les ales obertes.
Tot el plomatge és de color negre, excepte el cap i els costats que són grisos.
El bec és curt.
El mascle i la femella són idèntics.

És un ocell omnívor. S’alimenta de cereals, fruites, llegums i insectes; si pot també menja ous i petits ocells. Igualment aprofita restes comestibles.
Fa el niu en forats de les roques, d’arbres, de murs o fins i tot en xemeneies. El fa amb branquetes, herbes, plomes, draps, llana i altres materials que amuntega.
La femella pon 3-7 ous verdosos o blavosos amb taques marronoses i els incuba durant uns 16 dies.
Els pollets comencen a volar un mes després de néixer.

Viu en llocs des d’on pugui dominar una amplia àrea, com penya-segats, campanars,ruïnes, castells, i també en zones boscoses.
Cerca el menjar pels camps. Viu a la terra baixa i a la muntanya mitjana.

És un ocell sociable i sorollós. Llança crits aguts i acostuma a viure en petites colònies.
És gregari i cerca els seus aliments en grup.

Viu entre 5 i 10 anys.
De vegades es barreja amb altres còrvids, sobretot a l’hivern arribant a formar grups de centenars d’ocells.

Cant i més fotos de la gralla

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de còrvids, Corvus monedula, gralla | Deixa un comentari

El xibec

Publicat el 4 febrer 2013 per Ferran

Nom científic: Netta rufina.
Família: Anàtids.


El xibec és un ànec que fa uns 50 cm de llargada i uns 90 cm amb les ales obertes.
El mascle té el cap de color ataronjat o marronós rogenc, el bec vermell, el coll i el pit negres. Les ales són meitat fosques, meitat blanques. Per sobre és fosc i per sota blanquinós. Les potes són rogenques.
La femella canvia les tonalitats i en conjunt és més marronosa; destaquen les galtes blanquinoses i el bec fosc.
Menja llavors i plantes aquàtiques; també insectes aquàtics, crustacis i mol·luscos.
Es capbussa arribant a estar uns 20-30 segons sota l’aigua.
Fa el niu entre la vegetació al costat de l’aigua amb arrels, tiges vegetals i fulles. Està folrat de plomissol.
La femella pon entre 6 i 13 ous de color blanquinós amb matisos grisos o verdosos que són incubats durant uns 25 dies. Els aneguets de seguida deixen el niu amagant-se entre la vegetació, però no volen fins al cap d’uns 70 dies.
Viu es zones aquàtiques com aiguamolls, estanys, basses i embassaments.
Nidifica al Delta de l’Ebre, tot i que se’l pot veure puntualment en altres llocs del país durant l’hivern.
Viu uns 8 anys.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de anàtids, Netta rufina, xibec | Deixa un comentari