La tórtora turca

Nom científic: Streptopelia decaocto.
Família: Colúmbids.

 

 

La tórtora turca és un ocell d’uns 28 cm de llarg. És de color marró clar; el cap és marró rosat amb una taca negra amb el marge blanc a cada costat del coll. El bec és fosc i les potes vermelloses.

La cua és marró amb les puntes fosques i unes taques blanques als costats.
Menja llavors, brots i petits fruits.
Construeix el niu amb branques dalt dels arbres i el folra amb materials suaus.
La femella pon 2 ous blancs, que tant ella com el mascle incuben durant dues setmanes. Les cries són capaces de volar al cap de tres setmanes.
Pot fer dues o tres postes per any, durant la primavera i l’estiu.
Viu en zones de cultius, als parcs de les ciutats i també prop de granges i cases aïllades.

No fa migracions; és un ocell sedentari que sempre viu al mateix lloc.
La tórtora turca és un ocell força nou a Catalunya, ja que va venir de l’Europa oriental durant la segona meitat del segle XX. Actualment es troba en les zones litorals.

Cant i més fotos de la tórtora turca.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Quant a Ferran

Mestre jubilat, aprenent de naturalista i col·laborador de Biodiversidad Virtual i del CBMS (Catalan Butterfly Monitoring Scheme) a l’itinerari d’Alòs de Balaguer.
Aquest article ha estat publicat en colúmbids, Streptopelia decaocto, tòrtora, tòrtora turca. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

9 respostes a La tórtora turca

  1. Antoni Fernàndez diu:

    Estic d’acord, Aquí a Castellefels, i tal com dius a una població costanera hi viuen noltes i fan grups i sempre estàn pel mateix lloc, el radi d’acció d’elles és petit. El que passa és que el seu vol el enlairement del terra és lent, la qual cosa ens trobem algunes de mortes als carrers.
    És un pena perquè és un ocell macó i d’un tacte maolt suau, però molt desconfiat, costa molt apropar-te a ellas.
    Bé és un comentari al teu gran detall.
    Toni

  2. ernest diu:

    He anat a parar a aquesta pàgina perque volia saber quin ocell era aquest que de tant en tant arriba a la meva finestra. De fet, una parelleta. Creia que eren tudons, però no, ara sé que son tòrtores turques. Potser es que es van adaptant al clima continental, perque jo visc a Manresa, que quan vol es freda de nassos. Encara que potser no sigui tan sorprenent, som lluny del mar però jo fa anys que veig gavines a prop del Cardener.

    • Jordi Herbera i Ribas diu:

      Sí,també visc a Manresa i sempre n’hi ha un parells que vénen al jardinet que tinc a casa. Ja fa uns quants anys.

  3. ernest diu:

    Com a curiositat, us diré que a pocs metres del menjador hi ha colomars, on sempre volten coloms, és clar, però que mai aterren a les meves finestres ni que els possi menjar. En canvi les tòrtores si ho fan, sembla que no hi veuen res a través dels vidres i m’hi puc acostar, sense fer moviments bruscs ni sorolls, a menys de dos pams. I em picotejen un parell d’enciams que tinc a dues torretes, no sé exactament per qué.

    • fturmo diu:

      Gràcies per deixar els teus comentaris, Ernest. Així tinc més dades sobre l’expansió d’aquests ocells.
      La veritat és que les tòrtores són cada vegada més presents a molts llocs de Catalunya i es mostren força amigables.
      Salutacions.

  4. Olga diu:

    Bon dia!!! Una parella de tortores han fet un niu al jardi. Estem espectans de veure com es comporten. Som a Osona.

  5. Montserrat Llorens diu:

    Hola. Teníem un niu de tórtora turca al jardí, en el nesprer. Avui hem trobat el niu i li he fet una foto. Tenia dos ous blancs. A la tarda hem trobat un ou a terra trencat i al vespre el segon també ha caigut. Sabeu que pot haver passat? Pot haver-lo tirat expressament la mare?

    • Josep Magem Marsó diu:

      jo he viscut el mateix, amb l’afegit que quan vaig veure que el niu era buit, a poca distància (un metre) hi havia una garsa que no es va moure durant una hora d’allà…

Respon a Olga Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *