Hola a tots i totes!!
Hem començat a aprendre un cançó molt bonica, que és de les més conegudes del repertori popular català: El rossinyol.
Aquesta cançó ha estat interpretada moltes vegades, i per artistes diferents.
Aquí en teniu unes quantes versions:
Victòria dels Àngels:
Coral Sant Jordi
Kherau
Joan Manuel Serrat
Lidia Pujol
Espero que en gaudiu molt!
Ja tenim la primera cançó del curs gairebé apresa perfectament!!!
Es titula l’home de Cromanyó, i, tot i que ja hem dit que no pretén substituir el llibre de medi, tracta el tema amb una mica més d’humor (i de dades històriques exagerades, és clar).
La cançó orginal és de La Trinca, i la podeu escoltar aquí, encara que el text que hem après és una mica diferent:
El text de la nostra versió és el següent, perquè no us n’oblideu:
L’home de Cromanyó
Era pel temps de la Prehistòria
ara deu fer dos-cents mil anys
va venir al món inflat d’eufòria
un parent dels orangutans.
Dret amb les potes del darrere
lluint slips fets de bisó,
volia conquerir la Terra
era l’home de Cromanyó.
L’home de crooo
L’home de maaaa
L’home de nyooooo
L’home de Cromanyó.
L’home de Cromanyó no està fet
de llautó ni de ferro colat
plom, plom, plom, plom,
plom, plom, plom, plom, plom
Portava una destral de pedra
De vint-i-dos quilos i mig.
Caçava l’ós i la pantera
amb molt cangueŀlo i ple de por.
Davant l’enorme diplodocus
semblava un nano petarrell,
I en començar de caure cocos
prou somiava amb un fusell!
L’home de crooo
L’home de maaaa
L’home de nyooooo
L’home de Cromanyó.
L’home de Cromanyó no està fet
de llautó ni de ferro colat
plom, plom, plom, plom,
plom, plom, plom, plom, plom
Tenia estones de poeta
i a voltes feia el saberut.
Deia a la seva Marieta:
Ets més bonica que un mamut!
Si vols venir a la meva cova
hi veuràs pintures murals
més bones que les de’n Picasso
que ni en Dalí en pinta d’iguals!
L’home de crooo
L’home de maaaa
L’home de nyooooo
L’home de Cromanyó.
L’home de Cromanyó no està fet
de llautó ni de ferro colat
plom, plom, plom, plom,
plom, plom, plom, plom, plom
Bon dia!
Aquesta setmana hem estat escoltant música del cantant Jon Foreman, concretament la seva cançó Southbound train, que es troba dins del seu àlbum Fall, que vol dir Tardor, aquesta fabulosa estació que ja hem estrenat.
Hem posat atenció a la sensació de nostàlgia que ens vol transmetre, al paper de l’harmònica i a la inteoducció en què el violoncel imita el so d’un tren passant per la via.
Com sempre, aquí teniu l’enllaç per poder escoltar la cançó i la resta dels seus 4 discos Fall, Winter, Spring i Summer.
I, a continuació podeu veure’n un vídeo
També hem comentat que el cantant Jon Foreman, normalment canta en un grup de rock que es diu Switchfoot, però que aquests quatre discos els va gravar en solitari.
Aquí podeu escoltar música del grup a l’Spotify:
Esperem que us agradi, i no us oblideu de deixar un comentari!