Ja tenim la primera cançó del curs gairebé apresa perfectament!!!

Es titula l’home de Cromanyó, i, tot i que ja hem dit que no pretén substituir el llibre de medi, tracta el tema amb una mica més d’humor (i de dades històriques exagerades, és clar).
La cançó orginal és de La Trinca, i la podeu escoltar aquí, encara que el text que hem après és una mica diferent:

El text de la nostra versió és el següent, perquè no us n’oblideu:

L’home de Cromanyó

Era pel temps de la Prehistòria
ara deu fer dos-cents mil anys
va venir al món inflat d’eufòria
un parent dels orangutans.

Dret amb les potes del darrere
lluint slips fets de bisó,
volia conquerir la Terra
era l’home de Cromanyó.

L’home de crooo
L’home de maaaa
L’home de nyooooo
L’home de Cromanyó.
L’home de Cromanyó no està fet
de llautó ni de ferro colat
plom, plom, plom, plom,
plom, plom, plom, plom, plom

Portava una destral de pedra
De vint-i-dos quilos i mig.
Caçava l’ós i la pantera
amb molt cangueŀlo i ple de por.

Davant l’enorme diplodocus
semblava un nano petarrell,
I en començar de caure cocos
prou somiava amb un fusell!

L’home de crooo
L’home de maaaa
L’home de nyooooo
L’home de Cromanyó.
L’home de Cromanyó no està fet
de llautó ni de ferro colat
plom, plom, plom, plom,
plom, plom, plom, plom, plom

Tenia estones de poeta
i a voltes feia el saberut.
Deia a la seva Marieta:
Ets més bonica que un mamut!

Si vols venir a la meva cova
hi veuràs pintures murals
més bones que les de’n Picasso
que ni en Dalí en pinta d’iguals!

L’home de crooo
L’home de maaaa
L’home de nyooooo
L’home de Cromanyó.
L’home de Cromanyó no està fet
de llautó ni de ferro colat
plom, plom, plom, plom,
plom, plom, plom, plom, plom