Avui els nens i nenes de P5 hem tingut sessió de cinema amb la pel·lícula de Pere i el llop. Ens ha agradat moltíssim perquè coneixiem la història i hem pogut reconèixer els instruments que representen cada personatge de l’obra. Quan apareixia el llop sonaven les trompes i quan sortia en Pere sonaven els violins…
A vegades feia una mica de por però encara ha estat més divertit!
Us deixem un tastet de la pel·lícula perquè us ho passeu tan bé com nosaltres!
Els alumnes de 6è han estat treballant en els diferents estils que engloba la música Pop o música popular. Aquest gènere que prové del rock, ha anat evolucionant donant un nombrós grup de diferents estils que els alumnes de sisè, per parelles, ens han presentat: funk, techno, heavy, ska, hip hop, punk, llatina…Passant dels Beatles a David Ghetta la música pop abraça diversos moviments culturals i en aquest cas, s’enllaça també amb el projecte de l’escola sobre els diferents estils artístics de cada curs. En el cas de sisè ha estat el moviment pop. Si us hi fixeu bé en les fotos veureu algun alumne difressat de l’estil que presenta!
Aquests dies estem treballant el conte de Pere i el llop. No és un conte com qualsevol altre, aquest conte és musical! El va compondre Serguei Prokófiev a partir d’un conte popular rus pensant en els nens i nenes com nosaltres. Cada personatge està representat per un instrument…per exemple: quan surt el llop sonen les trompes (i fa una mica de por), quan surt en Pere sonen els violins…D’aquesta manera aprenem els instruments de l’orquestra simfònica d’una manera divertida. Hem vist un video del conte, n’hem escoltat els personatges i per acabar hem fet una fitxa.
Els nens i nenes de 5è i 6è han estat practicant rítmes amb el joc dels bastons.Es tracta d’un joc senzill en el qual els jugadors han de fer seqüències rítmiques a mesura que van traient un bastonet amb una figura musical dibuixada. Cada cop que surt el bastonet “dolent” (cara enfadada) el joc es para i els jugadors han de desar els bastonets dins del pot. El guanyador del joc és aquell que acaba la partida amb la seqüència rítmica més llarga.
Aquesta és una manera divertida de treballar l’expressió rítmica (amb les seves notes i els seus silencis) i es pot anar complicant a mesura que els ritmes són cada cop més complexos.
Hola a tots i a totes! La família d’instruments de la “Caixa dels sons” va creixent cada dia amb els objectes fantàstics que fan els nens i nenes de P5. Són tots uns artistes! Com veieu hi ha instruments de tot tipus: per bufar, picar, fregar i pinçar…tots amb un so únic i particular. L’orquestra va agafant forma! Aquí teniu una mostra dels instruments fets fins ara. Fins aviat!
L’altre dia vam conèixer un nou instrument: la mandolina. Aquest petit instrument té vuit cordes i es toca amb una pua. En vam aprendre les parts i vam escoltar el seu so tan fi i agut. En Xavi ens va explicar que és un instrument molt antic i que tot i ser tan petit, músics com Mozart en van quedar enamorats i en van fer petites peces musicals. En Xavi ens la va deixar tocar una miqueta (i en vam pinçar les cordes!) i després ens va tocar un fragment de l’opera Don Giovanni del nostre estimat Wolfgang Amadeus Mozart!
La caixa dels sons
Nens i nenes! Pares i mares! Us informem q
ue molt aviat arribarà a les classes de P5 la Caixa dels sons!
I us preguntareu… què és això?
És un joc que es basa en la descoberta de sons i sorolls mitjançant una caixa plena d’objectes quotidians. Els nens i nenes seran els encarregats d’emplenar-la, amb l’ajut de les famílies, és clar! Tots junts haureu de cercar o construir algun objecte que faci so o soroll. Amb aquesta experiència es vol estructurar l’aprenentatge musical a través de la descoberta del so.
La caixa dels sons, estarà a l’aula de P5, en un racó. Aquests petits “instruments” seran presentats cada setmana per un o dos nens o nenes que explicarà per què l’ha triat, com l’ha fet i, el més important, en descriurà el seu so. Dins la caixa hi haurà una petita llibreta on s’explicarà breument el perquè s’ha triat o fet. Per aquesta part, caldrà l’ajuda dels pares i les mares. Amb això es vol aconseguir, a final de curs, un bon recull d’objectes sonors.
Les instruccions de l’activitat són:
Quins objectes poden servir per omplir la caixa dels sons?
Doncs objectes que tinguem per casa com unes claus velles, un xiulet, unes culleres, un martell de plàstic, joguines jubilades, un pot de plàstic ple de llenties, paper de cel·lofana, una tapa d’olla, un globus, un instrument musical atrotinat, dos gots de plàstic, un sonall vell, un timbre de bici vell, un plat i una cullera, etc. També serviran objectes trobats a la natura com petxines, closques de nous, palets de fusta, fulles seques, dues pedres de riu, fustetes… l’única norma és que els objectes triats o construïts facin so… o soroll!
Què en farem de la caixa?
El dia que hi hagi música, ens seurem en cercle i anirem traient els objectes d’un a un. El nen que li hagi tocat portar l’objecte ens el mostrarà i ens explicarà per què l’ha triat. A partir d’aquí tota la classe manipularà l’objecte, li buscarà maneres de trobar-li el so, el sacsejarà i es mourà al seu ritme i es faran activitats al voltant d’aquest i de la resta dels objectes de la caixa.
La proposta des de l’àrea de música, és la d’aprendre a escoltar, despertar l’interès del nen pel món sonor que ens envolta, saber diferenciar el so del soroll.
A part d’estimular els sentits dels nens i les seves intel·ligències, també inicia als nens en l’aprenentatge de compartir i alhora, a valorar la importància de la reutilització i reciclatge d’objectes de rebuig.
Fins aviat i moltes gràcies anticipades!!!!!
“Una vegada hi havia un noi que es deia Patrick. En Patrick, un dia va sortir de casa per comprar-se un violí. A la ciutat, a la parada del senyor Onions, va comprar un violí molt especial, amb l’única moneda de plata que tenia…” Aquest és el conte d’El violi d’en Patrick, un conte que ens parla d’un violí màgic, tan màgic que quan sona passen coses extraordinàries!
Avui els nens de P5 han tingut la sort de conèixer aquest violí i de tocar-lo. En Patrick, els l’ha deixat i han après que els violins es freguen amb l’arquet i es pincen amb els dits. També n’han conegut les diferents parts. Quantes coses que han après! El violí d’en Patrick és diferent als altres violins perquè és un violí… de conte.
Els contes tradicionals són un recurs molt bo per treballar aspectes musicals a l’aula de música: efectes sonors, obstinats, petites melodies, ambients, paisatges sonors…tots aquests motius els podem buscar en els contes de tota la vida, com per exemple: La Caputxeta vermella, Hansel i Gretel, Els tres porquets, etc. I com ho fem? Doncs treballant en grup. Mentre un nen fa de narrador i llegeix el conte, els altres companys “musiquen” les escenes amb instruments de percussió, tant de so determinat com indeterminat, materials de rebuig o qualsevol cosa amb la qual puguin fer un so que representi musicalment una situació concreta del conte. El resultat final és una manera de contar un conte diferent, deixant de banda l’aspecte més visual treballant una audició més activa i sensible, o sigui, una banda sonora que acompanya una història.
Avui al matí, després d’escoltar la història d’en Pere i cantar la cançó “A dins del bosc” ens hem relaxat una mica escoltant aquesta bonica peça d’un dels grans músics de tots els temps: Edvard Grieg. Per fer-ho ben fet, ens hem ajegut a terra fent-nos els adormits i ens hem anat despertant a poc a poc…tot escoltant aquesta bonica melodia. Quin bon començament de dia!
[youtube]http://youtu.be/p_hqw_l82F4[/youtube]
