Monthly Archives: juny 2008

COM TREBALLAR LES HABILITATS LECTORES

1. Explicitar les intencions de la lectura

  • Buscar una informació determinada en diferents tipus de text: diari, llistes, cartelleres, etc.
  • Saber que els interessa llegir
  • Saber perquè llegirem aquell text, centrar de què anirà.

2. Anticipar el text

  • Escriure una paraula a la pissarra i anar descobrint-la poc a poc a veure qui l’endevina abans.
  • Saber de que pot anar un text havent llegit un tros.
  • Fer una història, a partir de fotos, dibuixos, llistat de paraules.
  • Mirar un llibre sense llegir-lo i deduir el tema
  • Fer-se preguntes
  • Què volem saber?
  • Continuar textos, lectures, notícies després de llegir un tros
  • Anticipar el missatge amb la lectura de títols i subtítols.
  • Parar la lectura i pensar entre tots com s’acabarà
  • Inventar títols de llibres i pensar quin podria ser l’argument
  • Construir textos entre varis
  • Relacionar paraules per camps semàntics, sinònims, derivats…
  • Completar textos, paràgrafs, frases i paraules.
  • Recompondre textos, frases o paraules, utilitzant indicis gràfics
  • Recompondre varis textos ordenats per qui, què, quan, com, per què.
  • Omplir buits d’un text d’una frase o d’una paraula
  • Triar en una lectura entre vàries paraules possibles
  • Donar el final d’una història i ells inventin un inici coherent.
  • Donar inici i final i ells inventin el nus.

3. Pressuposar i inferir hipòtesis

  • A partir de tres idees, escollir la que possiblement passarà
  • Llegir textos aparentment contradictoris, però possibles
  • Resoldre enigmes
  • Diferenciar la informació directa que ens dóna el text i la que deduïm.
  • Història dels disbarats. (Confeccionar una història tots junts a partir de l’última paraula que han escrit els companys.)
  • Discriminar dins d’un grup de paraules la que no lliga.

4. Discriminar i percebre indicis

  • Distingir paraules semblants per la seva forma
  • Buscar paraules que comencin o acabin igual
  • Encadenar paraules: casa-aniversari-indi
  • Percebre globalment les paraules
  • Percebre els elements més significatius de les lletres de les paraules
  • Buscar intrús
  • Sopes de lletres, encreuats, etc.
  • Agilitzar la vista
  • Preveure la paraula que segueix
  • Buscar les paraules d’un text, que estan en un altre lloc
  • Buscar les paraules repetides en un llistat
  • Fixar la vista
  • Captar unitats globals significatives
  • Paraules al revés, o paraules escrites fins la meitat
  • Llegir paraules en columnes
  • Llegir textos ràpidament per trobar una informació concreta
  • Relacionar l’anticipació i captació de paraules.

5. Trobar la idea principal

  • Fer llistes de paraules claus del text.
  • Dir la idea principal a partir de la lectura de vàries frases
  • Distingir la idea principal explicita dels detalls
  • Inferir la idea principal no explicitada
  • Fer esquema de les idees principals
  • Triar entre 5 imatges la què explica millor el text.
  • Discutir col·lectivament
  • Contestar a qui, què, com, quan, etc.
  • Posar títol a un text
  • Dibuixar l’idea principal
  • Relacionar diferents textos amb diferents títols o idees principals
  • Subratllar les frases que donen significat al text per elles soles.
  • Eliminar les frases que no són rellevants per l’idea principal.

6. Modelar la lectura

  • Llegir la mestra en veu alta
  • Potenciar la lectura silenciosa i autònoma dels alumnes
  • Escolar cassettes gravats
  • En registrar als alumnes
  • Lectura per torns, alumne, mestra, alumne, repetint l’entonació.

7. Exercitar la memòria a curt termini

  • Retenir paraules o frases recordant-les de memòria.
  • Comparar dos textos per determinades raons: on hi ha més informació?
  • Frase maleïda
  • Fer un memori dels personatges

8. Controlar i compensar errors

  • Explicitar els errors d’interpretació que provoca la gràcia dels acudits
  • Identificar les incoherències d’un text
  • Donar un text desordenant i que l’ordenin
  • Resoldre la manca de comprensió recorrent al context
  • Continuar llegint
  • Recórrer a una font externa (diccionari, mestra, companys…)
  • Activar el control de comprensió
  • Buscar un criteri semàntic per ordenar paraules i veure les que no lligarien
  • Trobar o inventar finals narratius incoherents
  • Detectar la necessitat de coneixements previs
  • Corregir incoherències d’un text

EINES PSICOPEDAGÒGIQUES

maleta.jpghttp://www.xtec.es/~mjulia/centres/divers/criteris.htm

Aquest link ha estat elaborat per diferentes equips psicopedagògics i podem fer consultes sobre:

1. Pautes i criteris per l’organització de l’atenció a la diversitat.

2. Metodologies per a l’atenció a la diversitat.

3. Criteris per a l’atenció als alumnes d’incorporació tardana.

4. Criteris per a treballar la lectura i l’escriptura.

5. Criteris per a treballar el llenguatge oral

6. Altres: educació emocional.

Alumnat amb trastorns de conducta

INTERVENCIÓ PEDAGÒGICA I PROPOSTES D’ACTUACIÓ

AMB L’ALUMNAT

A nivell individual

  • Tenir una persona de referència (co-tutor).
  • Fer un treball pedagògic d’interiorització del Reglament Intern del centre.
  • Aportar idees i elements perquè l’alumne/a pugui entendre el perquè de la seva conducta.
  • Ajudar a diferenciar i tractar les faltes de conducta.
  • Aprendre a millorar la comunicació amb els companys i professors, bàsicament, mitjançant el diàleg.
  • Arribar a verbalitzar de manera coherent els seus sentiments.
  • Que disposi d’un espai per a l’expressió que necessita (dibuixar, parlar, escriure, xat, …)
  • Modificar o adaptar la duració del temps de les tasques proposades o del mateix horari de classe.
  • Les activitats poden ser manipulatives o més creatives.
  • Ús de les noves tecnologies o materials.

A nivell grupal

  • Dissenyar crèdits específics (manipulatius, relacionats amb la vida real, creatius o d’expressió plàstica, teatre, jocs esportius, ball, …).
  • Treball per projectes o centres d’interès.
  • Aules d’autoaprenentatge.
  • Treballar algun programa (xerrades, activitats, …) sobre l’autoimatge, autoconcepte, les relacions, les habilitats socials, …
  • Treball de dinàmiques de grups.
  • Conèixer la mediació i col·laborar-ne.
  • Diferenciar del què és bullying.

Amb el professorat:

  • Participar en programes o cursos per a treballar aspectes d’aquest alumnat.
  • Conèixer la realitat social i l’entorn familiar que tenen fora de l’institut.
  • Comprendre els aspectes evolutius.
  • Compartir la responsabilitat.
  • Establir un co-tutor o persona de referència.
  • Tenir un referent clar i proper a qui pot adreçar-se.
  • Consensuar acords d’intervenció en les reunions.
  • Comprendre els aspectes psicològics: baixa resistència a la frustració, ansietat, baix control, impulsivitat, creences o pensaments distorsionades, duresa emocional, baixa autoestima, disonomia o desordre escolar, …
  • Mostrar una actitud de respecte i comprensió.
  • Valorar els aspectes positius individuals (petites coses).
  • Intentar crear un “reconeixement” envers l’alumne respecte a un “àrea” en la qual sigui hàbil.

Tutor/a

  • Tenir un recolzament i suport per la tasca difícil que té, per part de la resta del personal docent.
  • Fer l’acollida en primer terme de l’alumne/a.
  • Acompanyar l’alumne/a en el seu malestar i ajudar-lo a vincular-se a les activitats educatives.
  • Generar expectatives d’èxit.
  • Diferenciar entre la persona i l’acte conflictiu.
  • Vehiculitzar les informacions i intervencions del cas, amb l’ajut del psicopedagog.
  • Estar alerta i analitzar la situació en cada moment.
  • Tenir pautes per com han de fer les entrevistes familiars.
  • Registre d’entrevistes.
  • Establir una comunicació periòdica amb les famílies i altres professionals o serveis que intervenen.
  • Ús de l’agenda escolar.
  • Pactes personals o contractes pedagògics amb l’alumne/a i/o família.
  • Fulls de seguiment setmanal, diari personal, …
  • Marcar límits molt concrets, que siguin fàcilment avaluables.
  • Treballar el “no” i l’autocontrol, per aplicar-ho a la vida habitual.
  • Treballar el sentiment de pertinença al grup, l’autoestima, bon clima de classe, les normes i regles de classe clares, aprofitar temes de debat per treballar els valors, fer jocs de rol o dramatitzacions, etc.
  • Crear un entorn agradable i un ambient facilitador.

Psicopedagog/a

  • Col·laborar amb el professorat.
  • Intervenció directa amb l’alumne/a.
  • Establir un vincle afectiu.
  • Donar orientació acadèmica i professional.
  • Recollir l’historial significatiu i evolució de l’alumnat.

Equip docent

  • Coordinar i consensuar pautes d’actuació davant el conflicte.
  • Plantejar uns objectius mínims per assumir.
  • Aclarir les diferents responsabilitats de cadascú i que pot fer quan hi ha un conflicte.
  • Reunions amb altres serveis (EAP, serveis socials, etc).
  • Canalitzar les intervencions a través del tutor.
  • Compartir el seguiment de l’alumne/a amb un co-tutor.
  • Disposar d’alternatives flexibles per a “situacions d’escapament”, com sortida a algun espai alternatiu acollidor (passadís, lavabo, aula de reforç, …) o amb algun professional de referència (psicopedagog, professor de guàrdia, …).
  • Projectes singulars de centre, aules obertes, aules taller, …

ESTRUCTURES

Equip directiu

  • Dissenyar un pla d’acompanyament per aquest alumnat i les seves famílies.
  • Afavorir les tutories de forma estratègica.
  • Preveure tutories individual en l’horari lectiu.
  • Intentar menys diversificació del professorat sobretot en el primer cicle.
  • Preveure un bon control dels espais buits: lavabos, passadissos, entrades i sortides, …
  • Fer una oferta de crèdits variables sobre habilitats socials.
  • Establir alternatives als “partes”, per exemple, més diàleg, establir mediació, depèn de la gravetat que el puguin redimir, etc.

Comissió d’atenció a la diversitat.

  • Establir criteris consensuats per determinar l’atenció de l’alumnat.
  • Seleccionar l’alumnat susceptible de rebre tutorització individual.
  • Establir criteris a seguir en cas d’incidències.
  • Pla conjunt de l’equip docent amb l’alumne per treballar la previsió de les mesures d’atenció immediata, els límits i afavorir l’autocontrol.
  • Si és el cas, supervisar i potenciar adaptacions curriculars amb planificació d’activitats motivadores properes a la realitat de l’alumne/a o més manipulatives.
  • Suport del professorat d’atenció a la diversitat en espais específics fora de l’aula.
  • Potenciació del treball individual i en petit grup.
  • Proposta d’activitats compartides educatives o terapèutiques fora del centre.
  • Reflexions dins de l’aula en el moment del conflicte.
  • Reparació d’allò malmès.

  

Convivència i conflictes a l’escola

Tot allò que passa a l’espai escolar té, tant si volem com si no, un contingut instructiu i educatiu. Els conflictes escolars o acadèmics no són una excepció. Per això caldrà esbrinar per què sorgeixen, buscar la màxima informació, que s’hi impliquin tots els afectats, analitzar-ne les causes possibles i buscar les solucions o alternatives tenint en compte què potser el més adequat per als alumnes i els seus aprenentatges. El conflicte és un espai educatiu, i com a tal hem de contemplar-lo i tractar-lo. Pot ser una oportunitat i no un destorb per a la tasca educativa que duem a terme. La vida humana està plena de conflictes: li són consubstancials.

GUIX 250. Convivència i conflictes.

PERSPECTIVA ESCOLAR 312. La prevenció del conflicte.