1. Explicitar les intencions de la lectura

• Buscar una informació determinada en diferents tipus de text: diari, llistes, cartelleres, etc.
• Saber que els interessa llegir
• Saber perquè llegirem aquell text, centrar de què anirà.

2. Anticipar el text

• Escriure una paraula a la pissarra i anar descobrint-la poc a poc a veure qui l’endevina abans.
• Saber de que pot anar un text havent llegit un tros.
• Fer una història, a partir de fotos, dibuixos, llistat de paraules.
• Mirar un llibre sense llegir-lo i deduir el tema
• Fer-se preguntes
• Què volem saber?
• Continuar textos, lectures, notícies després de llegir un tros
• Anticipar el missatge amb la lectura de títols i subtítols.
• Parar la lectura i pensar entre tots com s’acabarà
• Inventar títols de llibres i pensar quin podria ser l’argument
• Construir textos entre varis
• Relacionar paraules per camps semàntics, sinònims, derivats…
• Completar textos, paràgrafs, frases i paraules.
• Recompondre textos, frases o paraules, utilitzant indicis gràfics
• Recompondre varis textos ordenats per qui, què, quan, com, per què.
• Omplir buits d’un text d’una frase o d’una paraula
• Triar en una lectura entre vàries paraules possibles
• Donar el final d’una història i ells inventin un inici coherent.
• Donar inici i final i ells inventin el nus.

3. Pressuposar i inferir hipòtesis

• A partir de tres idees, escollir la que possiblement passarà
• Llegir textos aparentment contradictoris, però possibles
• Resoldre enigmes
• Diferenciar la informació directa que ens dóna el text i la que deduïm.
• Història dels disbarats. (Confeccionar una història tots junts a partir de l’última paraula que han escrit els companys.)
• Discriminar dins d’un grup de paraules la que no lliga.

4. Discriminar i percebre indicis

• Distingir paraules semblants per la seva forma
• Buscar paraules que comencin o acabin igual
• Encadenar paraules: casa-aniversari-indi
• Percebre globalment les paraules
• Percebre els elements més significatius de les lletres de les paraules
• Buscar intrús
• Sopes de lletres, encreuats, etc.
• Agilitzar la vista
• Preveure la paraula que segueix
• Buscar les paraules d’un text, que estan en un altre lloc
• Buscar les paraules repetides en un llistat
• Fixar la vista
• Captar unitats globals significatives
• Paraules al revés, o paraules escrites fins la meitat
• Llegir paraules en columnes
• Llegir textos ràpidament per trobar una informació concreta
• Relacionar l’anticipació i captació de paraules.

5. Trobar la idea principal

• Fer llistes de paraules claus del text.
• Dir la idea principal a partir de la lectura de vàries frases
• Distingir la idea principal explicita dels detalls
• Inferir la idea principal no explicitada
• Fer esquema de les idees principals
• Triar entre 5 imatges la què explica millor el text.
• Discutir col·lectivament
• Contestar a qui, què, com, quan, etc.
• Posar títol a un text
• Dibuixar l’idea principal
• Relacionar diferents textos amb diferents títols o idees principals
• Subratllar les frases que donen significat al text per elles soles.
• Eliminar les frases que no són rellevants per l’idea principal.

6. Modelar la lectura

• Llegir la mestra en veu alta
• Potenciar la lectura silenciosa i autònoma dels alumnes
• Escolar cassettes gravats
• En registrar als alumnes
• Lectura per torns, alumne, mestra, alumne, repetint l’entonació.

7. Exercitar la memòria a curt termini

• Retenir paraules o frases recordant-les de memòria.
• Comparar dos textos per determinades raons: on hi ha més informació?
• Frase maleïda
• Fer un memori dels personatges

8. Controlar i compensar errors

• Explicitar els errors d’interpretació que provoca la gràcia dels acudits
• Identificar les incoherències d’un text
• Donar un text desordenant i que l’ordenin
• Resoldre la manca de comprensió recorrent al context
• Continuar llegint
• Recórrer a una font externa (diccionari, mestra, companys…)
• Activar el control de comprensió
• Buscar un criteri semàntic per ordenar paraules i veure les que no lligarien
• Trobar o inventar finals narratius incoherents
• Detectar la necessitat de coneixements previs
• Corregir incoherències d’un text

INTERVENCIÓ PEDAGÒGICA I PROPOSTES D’ACTUACIÓ

AMB L’ALUMNAT

A nivell individual

• Tenir una persona de referència (co-tutor).
• Fer un treball pedagògic d’interiorització del Reglament Intern del centre.
• Aportar idees i elements perquè l’alumne/a pugui entendre el perquè de la seva conducta.
• Ajudar a diferenciar i tractar les faltes de conducta.
• Aprendre a millorar la comunicació amb els companys i professors, bàsicament, mitjançant el diàleg.
• Arribar a verbalitzar de manera coherent els seus sentiments.
• Que disposi d’un espai per a l’expressió que necessita (dibuixar, parlar, escriure, xat, …)
• Modificar o adaptar la duració del temps de les tasques proposades o del mateix horari de classe.
• Les activitats poden ser manipulatives o més creatives.
• Ús de les noves tecnologies o materials.

A nivell grupal

• Dissenyar crèdits específics (manipulatius, relacionats amb la vida real, creatius o d’expressió plàstica, teatre, jocs esportius, ball, …).
• Treball per projectes o centres d’interès.
• Aules d’autoaprenentatge.
• Treballar algun programa (xerrades, activitats, …) sobre l’autoimatge, autoconcepte, les relacions, les habilitats socials, …
• Treball de dinàmiques de grups.
• Conèixer la mediació i col·laborar-ne.
• Diferenciar del què és bullying.

Amb el professorat:

• Participar en programes o cursos per a treballar aspectes d’aquest alumnat.
• Conèixer la realitat social i l’entorn familiar que tenen fora de l’institut.
• Comprendre els aspectes evolutius.
• Compartir la responsabilitat.
• Establir un co-tutor o persona de referència.
• Tenir un referent clar i proper a qui pot adreçar-se.
• Consensuar acords d’intervenció en les reunions.
• Comprendre els aspectes psicològics: baixa resistència a la frustració, ansietat, baix control, impulsivitat, creences o pensaments distorsionades, duresa emocional, baixa autoestima, disonomia o desordre escolar, …
• Mostrar una actitud de respecte i comprensió.
• Valorar els aspectes positius individuals (petites coses).
• Intentar crear un “reconeixement” envers l’alumne respecte a un “àrea” en la qual sigui hàbil.

Tutor/a

• Tenir un recolzament i suport per la tasca difícil que té, per part de la resta del personal docent.
• Fer l’acollida en primer terme de l’alumne/a.
• Acompanyar l’alumne/a en el seu malestar i ajudar-lo a vincular-se a les activitats educatives.
• Generar expectatives d’èxit.
• Diferenciar entre la persona i l’acte conflictiu.
• Vehiculitzar les informacions i intervencions del cas, amb l’ajut del psicopedagog.
• Estar alerta i analitzar la situació en cada moment.
• Tenir pautes per com han de fer les entrevistes familiars.
• Registre d’entrevistes.
• Establir una comunicació periòdica amb les famílies i altres professionals o serveis que intervenen.
• Ús de l’agenda escolar.
• Pactes personals o contractes pedagògics amb l’alumne/a i/o família.
• Fulls de seguiment setmanal, diari personal, …
• Marcar límits molt concrets, que siguin fàcilment avaluables.
• Treballar el “no” i l’autocontrol, per aplicar-ho a la vida habitual.
• Treballar el sentiment de pertinença al grup, l’autoestima, bon clima de classe, les normes i regles de classe clares, aprofitar temes de debat per treballar els valors, fer jocs de rol o dramatitzacions, etc.
• Crear un entorn agradable i un ambient facilitador.

Psicopedagog/a

• Col·laborar amb el professorat.
• Intervenció directa amb l’alumne/a.
• Establir un vincle afectiu.
• Donar orientació acadèmica i professional.
• Recollir l’historial significatiu i evolució de l’alumnat.

Equip docent

• Coordinar i consensuar pautes d’actuació davant el conflicte.
• Plantejar uns objectius mínims per assumir.
• Aclarir les diferents responsabilitats de cadascú i que pot fer quan hi ha un conflicte.
• Reunions amb altres serveis (EAP, serveis socials, etc).
• Canalitzar les intervencions a través del tutor.
• Compartir el seguiment de l’alumne/a amb un co-tutor.
• Disposar d’alternatives flexibles per a “situacions d’escapament”, com sortida a algun espai alternatiu acollidor (passadís, lavabo, aula de reforç, …) o amb algun professional de referència (psicopedagog, professor de guàrdia, …).
• Projectes singulars de centre, aules obertes, aules taller, …

ESTRUCTURES

Equip directiu

• Dissenyar un pla d’acompanyament per aquest alumnat i les seves famílies.
• Afavorir les tutories de forma estratègica.
• Preveure tutories individual en l’horari lectiu.
• Intentar menys diversificació del professorat sobretot en el primer cicle.
• Preveure un bon control dels espais buits: lavabos, passadissos, entrades i sortides, …
• Fer una oferta de crèdits variables sobre habilitats socials.
• Establir alternatives als “partes”, per exemple, més diàleg, establir mediació, depèn de la gravetat que el puguin redimir, etc.

Comissió d’atenció a la diversitat.

• Establir criteris consensuats per determinar l’atenció de l’alumnat.
• Seleccionar l’alumnat susceptible de rebre tutorització individual.
• Establir criteris a seguir en cas d’incidències.
• Pla conjunt de l’equip docent amb l’alumne per treballar la previsió de les mesures d’atenció immediata, els límits i afavorir l’autocontrol.
• Si és el cas, supervisar i potenciar adaptacions curriculars amb planificació d’activitats motivadores properes a la realitat de l’alumne/a o més manipulatives.
• Suport del professorat d’atenció a la diversitat en espais específics fora de l’aula.
• Potenciació del treball individual i en petit grup.
• Proposta d’activitats compartides educatives o terapèutiques fora del centre.
• Reflexions dins de l’aula en el moment del conflicte.
• Reparació d’allò malmès.

Tot allò que passa a l’espai escolar té, tant si volem com si no, un contingut instructiu i educatiu. Els conflictes escolars o acadèmics no són una excepció. Per això caldrà esbrinar per què sorgeixen, buscar la màxima informació, que s’hi impliquin tots els afectats, analitzar-ne les causes possibles i buscar les solucions o alternatives tenint en compte què potser el més adequat per als alumnes i els seus aprenentatges. El conflicte és un espai educatiu, i com a tal hem de contemplar-lo i tractar-lo. Pot ser una oportunitat i no un destorb per a la tasca educativa que duem a terme. La vida humana està plena de conflictes: li són consubstancials.

GUIX 250. Convivència i conflictes.

PERSPECTIVA ESCOLAR 312. La prevenció del conflicte.

PREMISSES

A l’hora de seleccionar i desenvolupar un projecte, s’han de tenir en compte les premisses següents:

• Complir el principi de gloablització, establint connexions múltiples amb àrees diverses.
• Presentar propostes motivadores per implicar l’alumnat.
• Respectar la singularitat i la diversitat de cada subjecte.

OBJECTIUS

1. Afavorir l’aprenentatge significatiu.
2. Promure el desenvolupament cognitiu i la creativitat.
3. Facilitar el desenvolupament social: cooperativitat, solidaritat i respecte.
4. Aconseguir un progressiu equilibri afectiu i seguretat bàsica.
5. Pregressar en l’autonomia i en l’esperit crític.
6. Introduir l’alumnat, de manera progressiva, en la cultura del seu entorn.

Passos d’un projecte

• Tria d’idees amb la intenció de trobar un tema, un projecte global que engresqui a la majoria dels infants del grup classe.
• Tria democràtica d’un projecte. Es realitza entre la totalitat de propostes dels components i després d’haver escoltat les argumentacions presentades. Es pot fer una campanya propagandística de les diferents propostes.
•  Expressió verbal, escrita o gràfica dels coneixements previs que té cadascun dels alumnes sobre el tema que es treballarà.
• Recollida d’aquests conceptes en forma d’esquema o mapa conceptual.
• Elaboració d’una llista que inclogui les preguntes i qüestions que ens fem sobre el tema escollit (individualment o en petit grup).
• Elaboració simultània d’una llista de tot el que creuen saber sobre el tema i també colen explicitar.
• Concreció dels mitjans, de les activitats, … que consideren necessari consultar, realitzar… per tal d’obtenir respostes a les seves qüestions.
• Preparació d’una petita enquesta per tal d’esbrinar que saben els seus familiars que ells o elles desconeixen.
• Realització de les activitats proposades per l’alumne o per les persones adultes (visites, excursions, visualitzacions d’audiovisuals, entrevistes…) que facilitin la resolució de les qüestions plantejades.
• Expressió orals, escrita o gràfica del que han après sobre el tema (llibrets, murals, xerrades amb altres companys de cicle o de l’escola).
• Recollida, en forma d’esquema o de mapa conceptual, dels conceptes nous o modificats després de la realització del treball.
• Recull, si així es decideix, en forma de llibre, de mural, d’exposició… de tots els aspectes treballats.
• Avaluació del procés realitzat. 
   

Links

http://www.xtec.es/~amerlo/projecte/pagina1.htm

http://www.epiagranollers.net/primaria/projectes/

            Les habilitats socials són totes aquelles maneres de fer o de comportar-se, verbals i no verbals, que serveixen per afavorir les relacions interpersonals. La majoria de les vegades són verbals ja que utilitzem el llenguatge oral i/o escrit per comunicar-nos, però també poden ser no verbals ja que, sovint, ens comuniquem amb el llenguatge corporal (els gestos, la mirada,…).           

Així doncs, podríem anomenar com habilitats socials, les següents conductes (entre d’altres):

• Saber escoltar
• Saber demanar un favor
• Saber donar les gràcies
• Saber elogiar el que està ben fet
• Saber disculpar-se per alguna cosa mal feta
• Saber presentar una queixa
• Saber posar-se d’acord amb qui estàs en desacord
• Saber expressar els sentiments
• Saber rebre una crítica

Bibliografia i liks

• Manuel Segura Morales: Programa de Competència Social, Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament
• http://www.down21.org/act_social/relaciones/1_h_sociales/habilidades_mapa.htm
• http://www.educadormarista.com/ARTICULOS/sociabilidad.htm

 http://dialnet.unirioja.es/servlet/extaut?codigo=146018

Si bien los principales síntomas del TDAH son tres (hiperactividad, falta de atención e impulsividad), estos pueden combinarse y provocar un impacto significativo en la forma en que el niño funciona en el aula, el área de juegos y en otras situaciones. Todos los niños poseen un elevado nivel de actividad, se distraen y prefieren jugar a estudiar. Sin embargo, en niños con TDAH, esto se acentúa hasta llegar a niveles fuera de lo normal. Como consecuencia, suelen meterse en problemas y tener una difícil interacción con sus maestros. Los comportamientos que se enumeran a continuación son típicos de un alumno con este trastorno:

Desorganización

• Las tareas grandes le causan confusión.
• Es muy desorganizado.
• No puede administrar su tiempo de forma efectiva.
• Le cuesta planificar actividades a largo plazo.
• Comienza a hacer sus tareas y proyectos a última hora.
• No tiene idea de cuánto tiempo le llevará realizar una tarea.
• Con frecuencia llega tarde a la escuela y a las comidas.

Falta de atención

• Le cuesta permanecer atento a una actividad o discusión en clase.
• No escucha cuando otros le están hablando.
• No pone atención al profesor.
• No lee las instrucciones o problemas con cuidado. Además, puede necesitar información adicional para entender lo que tiene que hacer.
• Pierde cosas.
• Olvida llevar todo lo que necesita a la escuela.
• Se distrae fácilmente de tareas que no le resultan interesantes.
• Tiene escasas probabilidades de retomar una tarea o actividad una vez que se distrae.

Falta de concentración

• Evita realizar actividades que requieran una concentración prolongada.
• Se aburre fácilmente con una tarea y no quiere continuarla.
• Empieza trabajos y no los termina.
• Cambia de actividad con mayor frecuencia que la mayoría.
• Tiene problemas de exactitud o limpieza en sus trabajos escritos.
• Tiene dificultad para seguir instrucciones orales.
• No es persistente o no tiene suficiente cuidado para terminar actividades cuando no son altamente motivadoras.
• Tiene una gran habilidad para pensar y hablar de grandes ideas, pero no las puede poner por escrito.
• No tiene habilidad para realizar cálculos mentales o resolver problemas.

Frustración

• Se frustra y se rinde fácilmente.
• Tiene baja autoestima, siente que nunca será bueno en nada.

Escasa tolerancia al cambio

• Reacciona muy mal con los cambios.
• Tiene dificultad para parar de hacer algo y empezar otra actividad. Por ejemplo, hacer la transición entre una clase y otra en el aula.

Hiperactividad

• Siempre se está moviendo. Le cuesta permanecer sentado en el pupitre: frota las manos sobre cosas, hace ruido con los pies…
• Corre o salta mucho más que la mayoría de los alumnos de su edad.
• Tiene una energía ilimitada. Actúa como si tuviera un motor.
• Tiene dificultad para permanecer sentado.
• Habla sin parar.
• Si no está hablando, hace ruidos, canta, silba.

Impulsividad

• Dice cosas sin pensar en las consecuencias; le falta tacto.
• No puede esperar el momento adecuado para hacer algo.
• No anticipa las reacciones de los demás hacia sus acciones y discursos.
• No puede aprender de experiencias pasadas para evitar las malas consecuencias de sus acciones, por ello, suele exponerse al riesgo.
• No escucha las advertencias cuando se le quiere evitar un castigo.
• Suelta respuestas en clase sin esperar su turno. Tampoco espera su turno para jugar.
• Nunca planea una actividad; empieza a hacer las cosas sin pensar.
• Es muy impaciente.
• No puede esperar a que le premien. Prefiere que se le dé un premio pequeño de inmediato que esperar a que le den un premio más grande después.
• Interrumpe constantemente; no escucha.
• Toma decisiones más apegadas a las emociones que a la razón.

 http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/199899/resums/mperez.htm

Links d’interès:

http://www.psicopedagogia.com/

http://www.xtec.cat/eap/index.htm

http://primariasagunt.blogia.com/2006/082627-taller-de-habilitats-socials.php

http://www.educadormarista.com/ARTICULOS/sociabilidad.htm

http://www.xtec.es/~mjulia/centres/divers/criteris.htm