Pic Collage quelcom més que explicar una història.
L’App Pic Collage per la seva senzillesa en permet l’ús de fotografies per fer un muntatge de forma ràpida. Moltes vegades la immediatesa és un element important de motivació i en aquest cas era doblement important: per una banda era el resultat palpable del que havíem estat fent i per un altra la capacitat d’atenció i espera del alumnes que van realitzar l’activitat és molt làbil.
Per una altra banda la senzillesa en el seu maneig permetia que tots els alumnes en tinguessin cabuda. Però sobretot i creiem que el més important és que l’eina no supeditava l’activitat si no que ajudava en la seva consecució.
Per altra banda hi ha un treball col·laboratori amb altre grup-classe de l’escola, requeríem l’ajut dels més grans de l’escola.
L’experiència d’ús d’aquesta app s’emmarca en el centre d’educació especial Concha Espina de Barcelona. I més concretament en un grup de primària:
Es tracta d’un grup de 6 nens/es (4 nens i 2 nenes) amb edats compreses entre els 8 i els 12 anys. És un grup heterogeni on les característiques comunes més destacables són:
– dificultats en l’atenció i de memòria
– poc domini/coneixement corporal
– interessos força reduïts
– moltes dificultats en la simbolització i abstracció
– força dependència a nivell personal en quan a que necessiten a l’adult a prop per poder treballar, per controlar els seus impulsos, així com una necessitat constant d’aprovació.
– dificultats en la comunicació directa i expressió.
L’objectiu que perseguíem no era l’ús de les tablets, fer fotos… volíem que els nens i nenes tinguessin un espai de comunicació lliure, de interrelació, amb problemes per resoldre i sobretot de passar-s’ho molt bé, de jugar.
L’experiència comunicativa es dóna durant tota la jornada escolar i durant tota la vida. En el cas dels alumnes amb el que es va fer l’experiència la comunicació directa, expressar-se i exposar-se és quelcom difícil i que implica massa exposició per part d’ells. Havíem de trobar una activitat que es permetés comunicar-nos però quasi sense adonar-nos. La nostra mascota de l’aula ens ho podia permetre. Durant tot el curs el titella de la tortuga ens ha acompanyat i havia arribat el moment de fer alguna cosa més. Un conte.
També hem necessitat l’ajuda dels més grans de l’escola un grup de secundaria que escriuen i que podíem ajudar-nos a fer el conte. Demanar ajuda quan ens cal és un gran aprenentatge ja que no sempre podem fer les coses sols. I ajudar també és important. En aquest petit intercanvi tots dos grups surten reforçats uns per que han hagut d’expressar-se per poder fer-se entendre per aconseguir el seu objectiu (escriure el conte) i els altres per que s’han sentit útils, importants i que allò que estan aprenent els serveix i té un motiu.
Descripció del procés seguit
La tortuga Huga forma part de la nostra aula, és la nostra tortuga i marxa amb els alumnes a casa els caps de setmana. (Era una manera de promoure la comunicació que no va tenir els resultats que preteníem per diversos motius) També ha vingut a les sortides, a algunes festes…. Forma part del nostre dia a dia escolar i a més ens ajuda en moments de crisis. També ha estat el tema d’un dels centres d’interès que hem treballat (les tortugues).
Quan va arribar Sant Jordi i continuant amb el centre d’interès va sorgir la idea de fer un conte amb la nostra tortuga. A partir primer de paraules soltes: salta, menja, camina van anar sortint frases del tipus “la tortuga Huga salta” cada un dels alumnes va poder fer una frase a partir d’aquesta formula. Vam recollir aquestes frases i havíem de decidir com podíem fer un conte. Va costar una mica començar a parlar però vam aconseguir decidir que faríem fotos i escriuríem el text amb ajuda dels grans de l’escola.
Havíem de fer les fotos, triar les que ens agradaven, enganxar-les i anar a demanar ajuda als grans.
Van sortir aquestes dues versions del mateix conte i aquí vam tenir el conflicte més greu, no sabíem per quin decidir-nos i vam concloure que els dos eren molt bonics i que no teníem per que triar un sol.
Valoració de l’experiència
L’experiència ha estat positiva en molts aspectes el grup en si i, tal com ja em dit al principi, té força problemes de comunicació i per exposar-se, fer treballs en grups comportar que hagi nens que quedin fora. Tot i que en algunes parts del treball tot no han participat de la mateixa manera el treball final és producte de l’esforç de tots. En algun moment del procés han estat protagonistes. El fet de fer-se fotografies ja és un element motivador per se en els que tots els alumnes han tingut un paper important han participat de forma activa i real (havien de posar per la foto, havien de fer una foto).
Quant a la part de comunicació si hem pogut superar algunes de les barreres que comporta el fet de parlar (cal que se’ns entengui, cal dir una cosa amb sentit i més superar la vergonya i la por). Val a dir que en un principi aquest conte havia de ser parlat i per tant havíem de fer servir altres mitjans però davant del fracàs vam decidir canviar la forma de fer-ho. L’ajuda del grup de grans va se molt important en el resultat final del nostre treball. Respecte a la relació internivells pensem que és interessant el treball perquè s’estableixi una relació de cooperació entre els grups que difícilment es donarien en un altre context.
App utilitzada
Deixa un comentari