Hem basat aquesta experiència en un esdeveniment ben important… l’adquisició d’una cadira de rodes a motor d’un alumne i com hem intentat fer partíceps a la resta de companys d’aquesta novetat. També volem compartir com a poc a poc hem anat incloent les noves tecnologies a les sessions de fisioteràpia.

En JJ, és un nen de 9 anys d’origen xinès escolaritzat en un CEE en un grup d’infantil amb 6 alumnes més. Diagnosticat de paràlisi cerebral tipus tetraparèsia espàstica de predomini dret, té moltes limitacions de moviment. Objectivament en JJ presenta: un nivell IV segons la GMFCS (Gross Motor Function Measure Classification), i unes puntuacions de A45, B20, C2 a la passació de l’escala GMFM (Gross Motor Function Measure). Dit d’una altra manera.., la marxa està greument limitada inclús amb l’ús d’aparells ortopèdics. Pot participar en algunes transferències (com passar de decúbit supí a pro i lateral, per exemple) però amb dificultats per mantenir la sedestació de forma autònoma si no hi ha un recolzament de l’esquena.

Sembla tenir un bon nivell de comprensió tant en xinès, en català com en castellà però dificultats d’expressió. Poc a poc però, va adquirint
més vocabulari i parlant una mica més fort. Mostra curiositat pel seu entorn més proper i formula preguntes tipus “On vas?”, “Demà cole no, perquè?”, “Demà toca físio si o no?”, “Cadira nova portar a casa si o no?”…

És un alumne seriós, amb limitacions de relació amb els iguals i preferència per fer-ho amb els adults. Sempre escull els mateixos jocs i activitats. De vegades sembla que no es vulgui arriscar a que les coses no li surtin bé. Mostra poca tolerància a la frustració.

Mostra interès per la tecnologia que puntualment hem utilitzat a fisioteràpia com a eina motivadora tant pel moviment com per fomentar l’expressió oral i la memòria (Treball en equip: tutora + logopeda + educadora + fisio)

L’aula d’en J.J. disposa d’una PDI i ell, a més a més, d’un portàtil que utilitza si la tasca ho requereix. A logopèdia utilitzen la tablet o l’ordinador amb un joystick, depenent de l’activitat a realitzar.

Objectius generals:

• Ampliar les opcions d’escollir i acceptar el que ha tocat.
• Motivar-lo a utilitzar la mà dreta per fer accionar la ruleta.
• Fer memòria del que hem fet i explicar-ho (memòria a curt i mig plaç segons si ho explica als companys el mateix dia o més endavant).
• Fomentar la comunicació verbal.
• Identificar emocions viscudes a les accions o els exercicis que hem realitzat i plasmar-ho amb emoticones.
• Poder visualitzar-lo a l’aula o a casa el mateix dia o dies després des del seu espai a Pinterest. (fomentar la comunicació amb la família i la memòria a llarg plaç).

Descripció de la seqüència:

• Comencem la sessió amb una roda d’atzar on el resultat és un exercici o activitat a realitzar. Es tracta d’intentar ser una mica més flexibles en
  les rutines i poder-les variar, tenint en compte que tots els exercicis que surten a la roda són adequats per ell.
• Fem l’exercici i l’expliquem en el conte/còmic o amb una seqüència d’imatges o collage. Altres dies l’expliquem amb l’Skype o Facetime,en viu.
• També hem utilitzat app’s que permeten gravar veu o comunicar-se per demanar a l’educadora que el vingués a buscar un cop acabada la sessió com gravar àudios a Whatsapp i enviar el missatge (quan encara no tenia la cadira a motor).
• Hem fet fotos i vídeos que el mateix dia o en dies posteriors hem fet arribar via mail o Whatsapp a la seva tutora per a que els pogués visualitzar amb els companys.

Apps i webs emprades:

http://wheeldecide.com – Ruleta JJ: Hem creat una roda amb diferents opcions d’exercicis o activitats. En J.J. l’activa. Aquest joc facilita acceptar opcions que potser no ens venen tant de gust o no ens són tan còmodes.  No incorpora imatges o veu, per tant, s’ha de llegir el resultat.UNa proposta per millorar l’accessibilitat seria posar números a les opcions de la roda i buscar despres a que correspon cada número amb una imatge en una llibreta, per exemple.

Piccollage: Amb les imatges fetes durant la sessió fem un collage i afegim emoticonos amb les emocions. És ràpid i senzill i el resultat es pot enviar per mail, Whatsapp, imprimir… La majoria d’stickers que li agraden són de pagament.

Whatsapp: Hem gravat missatges de veu i els hem enviat a la seva tutora que ja preveia tenir el telèfon a mà. És immediat i gratuit

Movenote Magisto Videoshow: Hem filmat i editat videos. Li agrada molt veure’s a la pantalla i es mostra content d’escollir imatges i cançons. Li agrada compartir el que fa amb els altres companys de la classe.

El fet d’haver gravat els vídeos ha ajudat a donar a conèixer un entorn i activitat desconegut per alguns alumnes: Què es fa a fisioteràpia, qui hi va, quins materials fem servir…? A més a més els vídeos motiven els alumnes i són molt propers a la seva realitat.

Com aspecte a millorar destaquem que només un alumne ha pogut treballar d’aquesta manera i ens agradaria fer aquest treball més extensiu.

Com a consideracions finals volem destacar que a l’hora de planificar el pla d’intervenció de cada alumne és necessari valorar la situació del nen/a globalment i que tinguin en compte no només les seves característiques degudes a la lesió neurològica, sinó també les particularitats personals, familiars i socials. L’assoliment dels objectius no depèn només del treball de fisioteràpia sinó de la importància d’aquest en relació al seu entorn natural (escola, casa, comunitat, parc, …). El treball en equip és fonamental no només pel plantejament dels objectius comuns, sinó també per assolir-los amb major eficàcia.