El documental “Torneu-me el fill” de TV3 explica uns fets esgarrifosos que es van produir al nostre país entre els anys 1950 i 1990: una xarxa organitzada de robatoris de nens acabats de néixer inetgrada per monges, metges i infermeres.
Deien a les famílies que estaven morts, però ningú no els ensenyava el seu cos, ni els enterraven.
Els nadons eren segrestats tot just acabats de néixer per ser donats en adopció a altres famílies.
Tot i que se sabia i que hi ha constituïdes associacions que cerquen aquests nens robats, la notícia no s’ha fet popular fins al visionat d’aquest vídeo.
TV3 va fer realitzar fa anys un altre reportatge per al programa “30 Minuts” que va tenir una importantíssima repercussió mediàtica: “Els nens perduts del franquisme”. En aquest treball, s’investiga la separació dels fills dels republicans de les seves famílies biològiques per ser lliurats a famílies addictes al règim. Era una manera més de castigar i reprimir els perdedors de la guerra.
Arran d’aquest reportatge, els periodistes Montse Armengou i Ricard Belis van constatar que hi havia una altra xarxa organitzada de robatori de nadons que comptava amb la connivència de les autoritats franquistes que no feien res per detenir ni castigar els lladres de nens. El reportats s’intitula “Torneu-me el fill””.
Al nostre centre hi ha una alumna que ens va explicar la història de la seva família. Van robar el seu oncle nascut en un important hospital de Barcelona. No van veure el seu cos. Gairebé 40 anys més tard, el continuen buscant. Mai no l’han oblidat ni han perdut l’esperança de trobar-lo. Ara, amb altres famílies i l’ajut de la justícia mantenen l’eperança de trobar-lo.
Aquí podeu veure ambdos reportatges. El primer “Els nens perduts del franquisme” i després “Torneu-me el fill”.
“Els nens perduts del franquisme” consta de dues parts: Primera part
i segona part
Tot seguit el documental “Torneu-me el fill”
Més informació a Sense ficció.
També s’han publicat reportatges sobre el tema al setmanari Presència del diari “El Punt” (3/11/2011) o al diari El País (6/3/2011)