Famílies, com despertar l’hàbit lector?

Tot seguit us presentem una sèrie de recomanacions que us poden ajudar a aconseguir que els vostres fills trobin el gust per la lectura:

Intenteu que us vegin llegir a casa. Aquest és el primer pas que heu de fer com a pares: el contagi més eficaç és l’exemple. Quan els pares coneixen el plaer de la lectura, és molt difícil que no el comparteixin amb els fills.

Llegiu en veu alta als vostres fills quan són petits. D’aquesta manera l’infant associarà els llibres amb una experiència de benestar. També és bo que els pares inventeu històries a partir de les imatges d’un llibre; d’aquesta manera despertareu en els vostres fills, a més d’una gran quantitat d’emocions, l’interès d’acostar-se al món dels llibres.

Practiqueu la lectura de deu a vint minuts cada dia amb ells. És més beneficiós llegir un temps curt cada dia que no pas llegir una hora seguida un cop a la setmana. A més d’ajudar-los a desenvolupar l’hàbit lector, els vostres fills us agrairan aquesta estona de dedicació i acompanyament diari. D’altra banda, cal remarcar que per ser un bon lector, a més de llegir, és imprescindible que els vostres fills sàpiguen explicar el que han llegit. D’aquesta manera garantireu la comprensió del text i potenciareu el seu interès per la lectura.

Cal que tingueu a casa llibres que els interessin perquè són l’instrument més poderós per convidar a la lectura. Els vostres fills han de descobrir que es llegeix per aprendre, però també per passar-ho bé, per plaer i per distracció. Si els nens diuen que llegir és avorrit, de ben segur és perquè no han trobat les lectures adequades als seus gustos.

És important que disposeu d’un lloc agradable per llegir amb llum adequada, amb tranquil·litat i sense sorolls que poden distreure la lectura.

Ajudeu-los a planificar un temps per a la lectura i penseu que fora de casa també hi ha llocs i moments per llegir: a la biblioteca, a l’autobús, a la consulta mèdica…

Doneu-los a conèixer altres formats, com els llibres digitals, els blogs, les pàgines web… com una manera diferent d’acostar-se a la lectura.

Interesseu-vos per les seves lectures de classe i compartiu-les amb tanta naturalitat com pugueu, sense convertir-les únicament en un deure escolar. És molt positiu que aprofiteu moments distesos per poder parlar-ne.

Feu amb ells activitats al voltant dels llibres, com ara dibuixar sobre els personatges dels llibres que llegeix, anar al teatre o al cinema a veure obres relacionades amb llibres… Si vosaltres gaudiu anant a una llibreria i fullejant llibres, els nens de ben segur que aprendran a valorar aquests moments i també aprendran a escollir els seus propis llibres.

Regaleu llibres pels aniversaris i celebracions, d’aquesta manera aprendran a valorar-los i a associar-los com una font de plaer.

Tríptic informatiu

Unas frases para pensar

Zoe encontró que William Shakespeare decía:

Antes de discutir, respira.

Antes de hablar, escucha.

Antes de criticar, exáminate.

Antes de escribir, piensa.

Antes de herir, siente.

Antes de rendirte, inténtalo!

 

Fora de Joc

Una cançó preciosa que reflecteix els moments pels que estem passant, i que t’anima a seguir i a no tirar la tovallola en els moments més durs.

Marta Huertas

Dedicada especialment als nois i noies de sisè.

Mari i Montse

Sólo con el corazón se puede ver bien; lo esencial es invisible para los ojos.


                                   A LÉON WERTH

Pido perdón a los niños por haber dedicado este libro a una persona mayor. Tengo una excusa seria: esta persona mayor es el mejor amigo que tengo en el mundo. Tengo otra excusa: esta persona mayor puede entender todo, hasta los libros para niños. Tengo una tercera excusa: esta persona mayor vive en Francia, donde pasa hambre y frío. Tiene mucha necesidad de ser consolada. Si todas estas excusas no son suficientes, quiero dedicar este libro al niño que este señor ha sido. Todas las personas mayores fueron primero niños. (Pero pocas lo recuerdan). Corrijo entonces mi dedicatoria:
                                           A LÉON WERTH
                                         CUANDO ERA NIÑO

 

Reseña:

Muchos conoceréis el libro y algunos os lo habréis leído; otros en cambio pensaréis: “¿El principito?” y lo asociaréis a un cuento para niños. Es absolutamente de todo menos eso.
Bien, El principito, es una novela escrita por Antoine de Saint-Exupéry. Tiene título de cuento, pero cuando vas pasando las páginas te das cuenta que se basa mayormente en metáforas y moralejas. Cuenta la historia de cómo El principito llega hasta el planeta tierra y conoce a nuestro narrador, el aviador. Este joven personaje viene de un asteroide llamado B 612, donde vive con su tres volcanes, uno de ellos inactivo y una rosa parlante, que se podría tomar como la metáfora de su infancia que hay que cuidar. Habla de unos árboles llamados baobabs, cuyas raíces se propagan  y se entiende como una metáfora de los problemas que hay que arrancar de cuajo a tiempo.
Antes de llegar al planeta tierra, nuestro protagonista pasa por diferentes planetas muy parecidos al suyo donde conoce a un rey que ansía mandar (el poder), a un borracho que bebe para olvidar que bebe (el vicio podría ser), un hombre vanidoso (la vanidad), un hombre de negocios que dice poseer las estrellas (la avaricia), a un farolero que solo sabe encender y apagar el farol y al geógrafo (que necesita de las vivencias de los aventureros para poder entender el mundo). Al fin llega a la tierra, donde conoce primero a una serpiente, a un zorro y al aviador. También conoce a un grupo de rosas, y se da cuenta de que su rosa no es excepcional y las hay a millones en todo el mundo.
No quiero destriparos ni nada menos el final ni la historia entera, es un libro que sin duda merece mucho la pena leer.
Os dejo un par de frases que a mí me han parecido merecedoras de compartir con vosotros, así como el comienzo, que me ha parecido más interesante que poneros la sinopsis.
“He aquí mi secreto, que no puede ser más simple: sólo con el corazón se puede ver bien; lo esencial es invisible para los ojos.”
 
“Es mucho más difícil juzgarse a sí mismo, que juzgar a los otros. Si consigues juzgarte rectamente es que eres un verdadero sabio.”

 

Puedes leer una adaptación del libro si haces clic en la imagen.