El Rock 2a part

SOUL

La paraula soul significa “ànima” en anglès. Va sorgir a finals dels anys 60  als Estats Units, com una protesta contra la societat segregacionista nord-americana , marcada per liders com Martin Luther King. En aquells moments  estava naixent la consciència racial i  la població negra reivindicava els seus drets . Per tot això estaven a l’ordre del dia els motins del carrer.

Durant els primers temps, la música soul adquireix un valor simbòlic dins del context social. Cap a l’any 1968, artistes com James Brown i Sly and the family Stones començen a donar un nou sentit al soul, i les seves lletres deixen de tenir sentit de revolució social; en aquests moments Luter King havia mort i la gent ja no es manifestava tant.

La música Soul és un estil de música que prové de la fusió del gospel amb el Rhythm and Blues (R&B); i com el Rock’n Roll prové del Rhythm and blues, doncs per això l’estudiem dins de l’història del Rock.

La tècnica vocal  del soul s’hereta del Gospel.

Característiques:

Qualitat vocal i coral.

Qualitat per les seves melodies i arranjaments.

Veus i harmonies de caire jubilos i emocional que son  heretades del gospel.

Inexistència d’estridències.

Aquest gènere musical utilitza generalment la guitarra, baix elèctric, bateria i la veu.

 

Grups i artistes:

James Brown, Aretha Franklin, Sam Cooke, The Supremes amb Diana Ross.

 

Deriven del soul els estils. Funk, Disco i Rhythm and Blues contemporani.

AUDICIÓ 14

Autor o intèrpret: Sam Cooke.

Títol de la cançó: Wonderful World

http://youtu.be/jNO72aCnVr0

[youtube]http://youtu.be/jNO72aCnVr0[/youtube]

AUDICIÓ 15

Autor o intèrpret: Aretha Franklin

Títol de la cançó: Think (Escena de la pel.lícula dels Blues Brothers : 2 granujas a todo ritmo)

[youtube]http://youtu.be/cGXU7268Z50[/youtube]

EL ROCK DUR

-Sorgeix durant els anys 70, seguint el rastre de la música mod, però també és el fruit del desenvolupament i la barreja del blues i dels aspectes més innovadors del Rock de la dècada dels 60 .

 

Característiques:

-Important presència de guitarres elèctriques i  ritmes contundents amb notable protagonisme de   la bateria i baix.

-Extravagant i  estrepitosa.

– Hi ha una persistent distorsió de les guitarres i insistència dels riffs.

-La veu adquireix també un nou protagonisme pel que fa a la seva força, sense renunciar a la melodia.

Tot plegat va tenir el suport dels avenços tècnics que afectaven tant els instruments com els sistemes d’amplificació, cada cop més potents.

Anys  70 I 80…

Dins del rock més proper a les arrels del blues, va sorgir a la dècada dels 70 grups com:

Whitesnake, AC/DC, ZZ Top, Kiss o Aerosmith.

 

Formacions i personatges importants del Rock dur dels anys 70:

Cream, Jimi Hendrix, Led Zeppelin, Deep Purple o Black Sabbath.

Cap a la dècada dels 80, es desenvolupa de forma paral.lela el heavy metal i els seus derivats.

El Rock dur va seguir produïnt grans bandes i es destaquen especialment les que es van generar a la ciutat nord-americana de los Angeles: Guns N’ Roses, Cinderella, L.A. Guns, etc.

Grups i artistes:

Deep Purple, Led Zeppelin, AC/DC, Iron Maiden.

AUDICIÓ 16

Autor o intèrpret: Deep Purple

Títol de la cançó: Smoke on the water.

http://youtu.be/3z0-dhFEsj8

[youtube]http://youtu.be/3z0-dhFEsj8[/youtube]

MÚSICA PUNK

Els moviments punk van aparèixer com a subgènere musical del rock durant els anys setanta. Des d’aleshores l’han acompanyat corrents artístics, literaris, ideològics i polítics, i d’aquests n’han derivat formes d’intercanvi i de relacions socials pròpies. A vegades s’utilitza la paraula “punk” de forma genèrica per a referir-se a aquestes formes de cultura: el punk acull un ampli ventall de moviments musicals, artístics, juvenils, veïnals i sociopolítics, així com ambients, xarxes i mecanismes d’inspiració i intercanvi d’idees i informació.

El punk és principalment una actitud. Com a moviment, es basa en l’honestedat provocadora i inconformista cap a tot allò que limiti la llibertat individual, des de l’Estat fins a la religió, passant pe lcapitalisme, la moral “políticament correcta” o simplement la pressió que la societat exerceix sobre l’individu de diferents formes. Per aquesta raó, molts punks adopten ideologies polítiques com l’anarquisme, s’uneixen a moviments socials com el moviment okupa, o fins i tot poden arribar a adoptar actituds més aviat destructives, com la que predica la idea del No Future. L’hedonisme també acostuma a ser un dels atributs que caracteritzen als punks.

L’estil musical lligat al moviment punk és el punk rock, també anomenat simplement punk. Aquest, al llarg del temps, ha anat donant pas a diverses ramificacions, tant musicals com artístiques i culturals. Per exemple, el hardcore punk o el crust punk, l’oi!, tots amb unes certes temàtiques pròpies, i ha donat pas a nous estils i subcultures diferents, com el post punk o el rock gòtic.

Característiques:

Melodies inexistents, crits aguts, crítica social, el soroll, el tempo vertiginós.

El seu lema és “no hi ha futur” i l’anarquia.

 

Grups i artistes:

Sex Pistols, The Clash, Nina Hagen.

AUDICIÓ 17

Autor o intèrpret: Sex pistols.

Títol de la cançó: God Save the Queen

[youtube]http://youtu.be/yqrAPOZxgzU[/youtube]

 ROCK PROGRESSIU

El rock progressiu (de l’anglès progressive rock, prog-rock) és un subgènere del rock dels finals de la dècada dels seixanta del segle XX. Va arribar a la seva màxima expressió durant la primera meitat de la dècada dels setanta. L’adjectiu “progressiu” fa referència tant al caràcter innovador d’aquell temps, entès com “un pas endavant al progrés de la música en general” com també al caràcter que es volia que tingués l’obra musical: havia de transcendir l’estructura en estrofa i tornada, i mostrar un “progrés, ben calculat i conduït, des de l’inici fins al final”.

La seva màxima característica és el pas gradual i progressiu de la sonoritat bucòlica, acústica, medievalitzada, folk, modal, del temps lent fins a una altra sonoritat més urbana, elèctrica, tensa i més accelerada. Les seves composicions també es caracteritzen per l’ús de moviments, com a les obres de música clàssica, l’addició de nous instruments que es van desenvolupant al conjunt de la peça. I també la improvisació, propera als cànons del jazz; el rock progressiu concedeix gran importància a les aportacions individuals dels músics, destacant solos dels diversos instruments de la banda. També se sol caracteritzar per l’ús cançons llargues, la creació d’àlbums conceptuals, de lletres ambicioses, pel virtuosisme dels instrumentistes i per un ús prominent de sintetitzadors i altres recursos electrònics.

 

-Sorgeix durant els anys 70 a Europa. Aquest estil és una reacció contra la senzillesa de la música moderna.

 

Característiques:

Les seves estructures són més complexes.

Les seves interpretacions tenen molta qualitat.

Es va diferenciar del rock dur –que es basava en la distorsió de les guitarres- a partir del so dels teclats electrònics.

 

Grups i artistes:

Pink Floyd, Genesis, Yes.

AUDICIÓ 18

Autor o intèrpret: Pink Floyd

Títol de la cançó: Another brick in the wall.

[youtube]http://youtu.be/YR5ApYxkU-U[/youtube]

EL REGGAE

S’origina a Jamaica envoltada  pel compromís amb la pau i el Tercer Món durant els anys 70. És música pacifista d’origen ètnic.

El reggae és un gènere musical que es va desenvolupar inicialment a Jamaica des de finals de la dècada de 1960 però té el seu màxim esplendor als anys 70.  El terme reggae sovint és usat per designar la majoria dels ritmes jamaicans, com l’ska, el dub i el rocksteady. Tanmateix, el reggae pròpiament dit és un estil de música particular que s’origina a partir de l’evolució directa de l’ska cap a ritmes més lents, passant pel rocksteady. Té un ritme binari sincopat de 4/4 amb desplaçament del temps fort com a principal característica. El reggae està estretament relacionat amb el rastafarisme i les seves lletres sovint tracten d’una temàtica entre política i mística.

El terme reggae és d’etimologia incerta, podria ésser una derivació de ragga, que és una abreviació de raggamuffin, que en anglès significa literalment “vestit amb parracs”. S’utilitzà aquesta etiqueta per anomenar els pobres de Jamaica, i també els rastes i els moviments culturals dels barris pobres. Actualment s’anomenen generalment ragga o raggamuffin alguns subestils del reggae. Altres fonts assenyalen que el terme reggae prové d’una cançó de The Maytals, titulada “Do the reggay”, en la qual la paraula “reggay” voldria dir “regular”, és a dir, gent normal i corrent.

 

Característiques:

La guitarra toca a contratemps.

La línia melòdica del baix pren molta importància.

El tempo és lent, potser una mica monòton, però les polirítmies de la raça negra enriqueixen aquesta música.

 Grups i artistes:

Bob Marley, UB 40.

 

AUDICIÓ 19

Autor o intèrpret : Bob Marley

Títol de la cançó: Is this love

[youtube]http://youtu.be/EztmEF24fdo[/youtube]

EL GLAM ROCK

Quan el Rock va esgotar la seva estètica i els seus missatges, va aparèixer una tendència nova que unia la bona música i la teatralitat escènica.

Característiques:

Musicalment no hi ha noves característiques.

La teatralitat escènica, com vestíen, com anaven pintats … és això el que els caracteritza.

Grups i artistes:

David Bowie, Elton John, Queen,kiss.

AUDICIÓ 20

Autor o intèrpret: Queen

Títol de la cançó: Bohemian Rapsody

[youtube]http://youtu.be/fJ9rUzIMcZQ[/youtube]

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *