EL JAZZ

ELS ANTECEDENTS DEL JAZZ (APUNTS COMPLERTS)

 

A principis del segle XVIII van començar a desembarcar a la costa est d’Estats Units persones procedents de l’Àfrica, venudes com a esclaves a les colònies Europees per a treballar a les plantacions de cotó, tabac… Aquest poble, oprimit per la seva trista condició d’esclavitud portava de la seva pàtria, Àfrica, els seus costums, les seves creences, la seva manera de viure, i, com no, la seva música.

 

  • Escoltem una mostra de música africana (senegal)

Quins elements o aspectes destacaries d’aquesta música?

El poble negre estava sotmès a un treball molt dur i a un tracte inhumà,i la música era una de les poques escapatòries que tenien per a poder expressar els seus sentiments de tristesa i malestar.

Existeixen 3 tipus de cançons que són considerades els antecedents del  Jazzi que es manifestaran durant el segle XIX.

  • Els Work-Songs,que son cançons de treball.
  • Els GospelSongs que son cançons religioses o cants espirituals.
  • Els Blues que son cants nostàlgics i tristo,a vegades acompanyats per una guitarra o un banjo.

WORKSONGS: Es coneixen a partir dels inicis del segle XIX aproximadament.  Aquests cants s’entonaven en les llargues jornades laborals dels esclaus en els camps de cotó per donar-se ànims a l’hora de treballar.

El ritme constant, es marcava amb les eïnes del camp (pics, pales…)Tenen una forma de cant responsorial, és a dir, de pregunta – resposta. Hi ha un líder que improvisa una lletra en forma de pregunta i la resta del grup, repeteix la frase en forma de resposta.

 

GOSPELSONGS: La població negra s’havia convertit majoritariament a la religió dels blancs, i a les misses hi participaven molt activament amb cants i seguiments dels ritmes amb picades.

Seqüència de la pel.lícula Sister-Act on canten un gospel-song anomenat Oh Happy Day

 

 Aquestes cançons tenien una gran expresivitat per la força i el sentiment amb què les cantaven. És freqüent també la forma de pregunta – resposta (call and response) amb què el predicador o un membre del grup dialogava amb la resta.

A continuació treballarem alguns dels espirituals més coneguts.

A)    “Nobody Knows the trouble I have seen:

 

Fixa’t en el text. Sabríes traduïr-lo?

 

Nobody knows the trouble I’ve seen

Nobody knows, but Jesus

Nobody knows the trouble I’ve seen

Glory, Hallellujah.

Sometimes I’m down, sometimes I’m down. Oh yes, Lord.

Sometimes I’m almost to the ground. Oh yes, Lord.

 

TRADUCCIÓ:

 

 

 

 

 

 

 

 

B)     “When the Saints Go Marching In”

Aquest  és un dels espirituals més famosos. Molts grups de Jazz n’han fet les seves pròpies versions.

Versió primera: Versió the golden Gate Quartet

 

Versió segona: Versió de Louis Armstrong

 

Quina de les dues versions et sembla més fidel als Espiritual Songs?  Per què?

 

EL BLUES: La paraula blues significa en l’argot dels negres, tristesa. Aquest nom es va donar a unes cançons que explicaven històries plenes de melangia, enyorança i pobresa.

Es cantaven normalment amb l’acompanyament d’una guitarra o un banjo i es basaven en l’ús d’una seqüència d’acords, normalment fixa. Es tocaven i cantaven principalment en zones rurals. Aquestes cançons són molt importants perquè d’elles  es derivaran els primers rock’n Rolls.

  • Escolta un blues de Robert Johnson anomenat Kind Hearted Woman Blues :

 

–          Quins instruments  sents?

 

 

 

–          Com és el tempo? Té un caràcter trist?

 

 

 

 

Fins ara hem estat treballant gospels, blues i worksongs.

 

 

Defineix:

 

GOSPEL:

BLUES:

WORKSONG:

Quins elements ténen en comú aquestes cançons?

 

 

 

 

 

 

 

NAIXEMENT I EVOLUCIÓ DEL JAZZ

1a ETAPA: EL NAIXEMENT DEL JAZZ. Nova Orleans.

Totes aquestes cançons (gospel, worksongs, blues) van constituir una part important del substrat del jazz, però va ser necessaria una influència més gran d’elements de la música dels blancs per al veritable naixement del jazz.

Sembla ser que va ser a la ciutat de Nova Orleans ( estat de Louisiana) on aquesta fusió es va donar amb més força i és per això que es parla d’aquesta ciutat com a bressol del jazz.

A principis del segle XX, aquesta ciutat era poblada per homes de procedències molt diverses:francesos, espanyols, anglesos, italians, alemanys, negres provinents d’Àfrica, d’altres procedents de les antilles… A aquesta ciutat és on es va donar la concentració més gran d’antics esclaus, a partir de l’abolició de l’esclavitud ( any 1865), que hi acudien  per trobar-hi feina. La ciutat tenia un important port comercial i militar.

A la ciutat hi sonaven cançons populars angleses, es ballaven danses espanyoles i franceses, música folklòrica italiana i es caminava al ritme de bandes militars a l’estil alemany o francès. A les esglésies s’escoltaven himnes i cançons Europees. Amb tot això, es barrejaven els crits, els balls, les cançons, i els ritmes del poble negre. Hi havia la possibilitat de comprar instruments musicals  de 2a mà a bon  preu ( trompetes, clarinets).

Els primers músics de Jazz eren gent criolla ( de pare o mare d’origen diferent). Formaven bandes de músics ( les marching bands) que tocaven pels carrers, en desfilades, tot caminant. Tocaven d’oïda, sense partitures, música per enterraments, casaments, festes…

Nova Orleans era una ciutat amb una gran vida musical: se sap que a principis d’aquest segle hi havia en aquesta ciutat més de 30 orquestres  i cal dir que fins als anys 30 més de la meitat  de músics de jazz havien nascut a aquesta ciutat.

  • Respón:

a)      Quina ciutat és considerada el bressol del Jazz?

b)      Quines condicions es van donar a aquesta ciutat perquè fos el lloc on va neixer el jazz?

c)       Què eren les marching bands?  Quin tipus de música interpretaven?

d)      Louis Armstrong, un dels més grans músics de jazz va néixer a Nova Orleans. Sabríes dir amb quin instrument va destacar? Cerca una biografia d’ell i resumeix-la en 8 línies (màxim).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A la imitació de les bandes de carrer (marching bands) van anar sorgint bandes que tocaven en bars i locals nocturns. Els instruments més típics van ser corneta (o trompeta), clarinet, trombó, tuba baixa (o contrabaix), banjo (guitarra o piano). Les peces que tocaven tenien un ritme molt semblant al de les marxes però ja començaven a fer petites improvisacions de la melodia. Entre el 1900 i el 1920 la música que es toca a Nova Orleans es diu: Estil Nova Orleans.

  • Escolta una peça de l’estil Nova Orleans.

 

Com et sembla que és aquest estil?

Aquesta música va començar a agradar molt als blancs, que la van començar a copiar i la van batejar com a Estil Dixieland . L’Estil de música jazz Nova Orleans i Dixieland era el mateix, l’única diferència era el nom i el color de la pell dels músics.

 

Observa les fotos i la música de l’actual formació “Locomotora jazz band”  que segueix l’Estil Dixieland.

 

Identifica els instruments de la fotografia:

 

2a ETAPA: DESENVOLUPAMENT DEL JAZZ: CHICAGO.

L’any 1917 es va tancar el barri de diversions d’Storyville de la ciutat de Nova Orleans i aquest fet va tenir com a conseqüencia el trasllat progressiu de molts músics cap a la ciutat de Chicago, amb grans barcasses a través del riu Missisipi.

Cap a l’any 1920 i fins els anys 30, l’estil Chicago ajunta a blancs i negres tocant junts en pubs i locals nocturns, i festes populars. Aquest estil dóna molta importància al solo improvisat. Els instruments son parcialment substituïts. Guitarra i piano, en comptes de banjo, tuba substituïda per contrabaix, i sovint el saxo en comptes del trombó.

La banda més famosa d’aquest període és: King Olivier Creole Jazz Band amb Louis  Armstrong com a solista.

Exercici:

 

Aquí sobre tens les imatges d’una de les grans barcasses (riverboats) que navegaven pel riu Missisipi, la primera et mostra l’exterior, i la segona una banda de jazz a l’interior de la barca. Quins instruments hi identifiques? Escriu-los classificats per famílies.

 

3a ETAPA: MADURESA DEL JAZZ: NOVA YORK.

La màfia, la llei seca i el crack del 29 van provocar una profunda crisi social i econòmica a la ciutat de Chicago. Els músics es quedaran sense feïna i els caldrà buscar una nova ciutat; aquesta ciutat serà Nova York.

El 1935 marcarà la fi d’una greu crisi econòmica. Nova York es converteix en el centre de la indústria de l’espectacle. El lloc més important és el barri de Harlem que es converteix en un barri només per gent de color, on destaca el famós Cotton Club i els teatres de Broadway[A5] .

La ràdio difondrà la música de jazz per tots els Estats Units i per Europa. La música de jazz es comercialitza i s’utilitza en sales de ball i de cinema.

La petita banda de solistes creix fins a convertir-se en una Big-Band una orquestra formada entre 12 i 16 músics. Les melodíes de les cançons son més enganxadisses i sovint els músics toquen amb partitura els arranjaments fets pel director i només improvisen en el moment de fer el solo.

Exempled’imatge de big band:

Exemple  d’estil nova York:

In the mood: Glenn Miller.

 

Noms destacats d’aquesta època son : Earl Hines, Duke Ellington, Count Basie, Benny Goodman, i Lionel Hampton.

  • Observa el vídeo de la Big Band de Lionel Hampton.

 

 

–          Quins instruments hi ha a l’orquestra?

 

 

–          Quin instrument toca Lionel Hampton? A quina família pertany?

 

 

 

  • Escolta el tema interpretat per la Duke Ellington Big Band.

 

 

–          Quins instruments fan el ritme i l’harmonia?

 

 

 

 

Fixa’t en el mapa dels Estats Units . Marca-hi les ciutats de Nova Orleans, Chicago i Nova York. Indica entre parèntesi el període en el que van ser centres destacats del Jazz.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

EVOLUCIÓ POSTERIOR DEL JAZZ.

 

Després de la Segona Guerra Mundial (1945), els Estats Units va entrar en una crisi econòmica que va fer que moltes orquestres haguéssin de plegar. Va ser, en aquest moment que alguns músics van voler experimentar noves maneres de fer música de Jazz; es reunien en petits grups: combos per a realitzar sessions innovadores  que anomenaven Jam-Sessions. A les Jam Sessions, els músics es reunien i improvisaven estandars de Jazz on lluïen la seva virtuositat i capacitat improvisativa. Així va neixer un nou estil anomenat Be-bop on els músics interpretaven complicadíssimes melodies improvisant per torns, amb un ritme molt irregular. Aquesta música ja no anava destinada al ball, com les anteriors, sinó a l’audició per a un públic minoritari.

 

Els principals representants d’aquest estil son Charlie Parker (saxo), Dizzy Gillespie (trompeta), i Thelonius Monk (piano) i anys més tard Miles Davis (trompeta).

 

 

Charlie Parker                           Thelonius Monk            Dizzy Gillespie              Miles Davis

 

  • Escolta alguna composició d’algun d’aquests intèrprets i comenta els canvis que es donen a l’estil.

Exemple d’estil Be-bop:

 

 

Intèrpret:_______________________________________________________________

 

Canvis que es donen:______________________________________________________

 

 

 

 

 

A partir d’aquest moment trobem una varietat d’estils, entre els quals podem esmentar el free-jazz (jazz lliure), i més recentment, a partir dels anys 70, l’electric jazz que incorpora aspectes del rock i de l’electrònica.

 

Paral·lel al sorgiment del be-bop, trobem el desenvolupament d’una música que fins aleshores s’havia mantingut força estable; es tracta del Blues. La seva evolució a partir dels anys 50 va donar orígen al Rock and Roll.

 

 

 

 

EL LLENGUATGE DEL JAZZ

 

“EL QUE DEFINEIX EL JAZZ NO ÉS EL QUE ES TOCA, SINÓ COM ES TOCA”.

 

Els principals elements musicals de la manera d’interpretar el jazz són.

 

  • El Swing: El podríem traduïr com a balanceig rítmic.

 

  • La vocalització de l’instrument: fer cantar l’instrument, intentant imitar la veu.

 

En el Jazz clàssic els instruments intenten imitar la veu. Per tant, igual que en la veu, els instrumentistes de jazz fan atacs en els temps febles, inflexions (sobre tot les guitarres) vibratos, i growls ( rascar la veu).

 

Hi ha una tècnica de cant en la qual passa justament el contrari. S’anomena Scat.

 

SCAT: L’scat consisteix en vocalitzar paraules i síl·labes sense sentit (com “bippity-bippity-doo-wop-razzamatazz-skoobie-doobie-bee-bop-a-lula-shabazz”) tal com fan servir els cantants de jazz que creen l’equivalent a un solo instrumental utilitzant únicament la veu.

 

 

Audició:  Ella Fidgerald “ One note Samba”.

 

 

 

 

 

 

  • La improvisació sobre els temes o melodies.

 

 

Els intèrprets de jazz han de teinr groove. El groove és una sensació intuïtiva que sorgeix de “patrons rítmics cuidadosament disposats” i que fan moure a l’oient.

 

 

 

El caràcter afro – americà també és una influència clara en  la seva música. En general, ténen una gran expressió de la seva emotivitat , espontaneïtat i un gran sentit de l’humor .Aquests trets els podem veure en la seva música i els podem observar cada vegada que els veiem interpretar, sobre tot en l’època del jazz clàssic (1910-1940).

 

Audició: The three Mo’ tenors.

 

Audició: Tam Tam Solo (Lionel Hampton).

 

 

La seva manifestació de l’erotisme particular també queda palesa en la forma de ballar. El Lyndy Hop és un ball i tot i que no manifesta un clar erotisme, sí que podem observar com la seva forma de ballar és espontània, molt acrobàtica i conté humor. Aquest és un estil de ball per parelles amb música swing que es va posar de moda cap els anys 20.

 

Audició: Lindy Hop.

 

 

I per acabar, en aquest esquema trobaràs els diferents estils de jazz, ordenats per ordre  cronològic i els artistes més importants de cada estil:

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *