Avui dia 22 de març l’ Ona de P2 ha fet 3 anys
Per molts anys, acaba de passar un bon dia
Per fi el video.Que disfruteu molt mirant-lo
Ahir vam passar un matí entretingut explorant amb les pintures de cara. A alguns no els agrada i a uns altres els encanta embrutar-se.
Avui ens hem pintat la cara tots sols. La Claudia s’ ho ha passat d’ allò més bé pintant-se.
Considerem l’ hora de dinar un àpat important en el qual no es pot anar amb presses.
D’ aquesta manera recuperem i potenciem el fet de seure a taula per menjar ,sense la sobreestimulació de les pantalles, fer-ne una rutina sana i un bon hàbit d´alimentació, convertir aquest fet en un moment de socialització i de compartir amb els altres .
La imaginació és un gran poder a través del qual creem, construïm, descobrim, experimentem…
Quan us diem que set infants dinen a la vegada…què us imagineu?. Doncs en els videos següents veureu què i com dinen els vostres fills al menjador de l’ escola bressol. Són videos curts ( el mòbil és un element extern que els crida molt l’ atenció i fa que es distreguin, per tant hem de tenir cura a l’ hora d’ enregistrar-los si volem aconseguir conductes espontànies ). De totes maneres són suficients per veure diferents dies i moments la pau que s’ hi respira Esperem que us agradin tant com a nosaltres.
Moure’ s en llibertat.
El lliure moviment d’ Emmi Pikler .
Pediatra hongaresa que desenvolupà el seu treball a mitjans del segle XX.
Va investigar sobre el paper de l’ adult i la seva intervenció en el desenvolupament motor de l’ infant. Va ser directora de l’ Institut Loczy de Budapest on hi va desenvolupar el seu mètode.
Va escriure el llibre Moverse en libertad: desarrollo de la motricidad global.
Emmi Pikler va crear un sistema educatiu basat en el respecte a l’ infant i una actitud no intervencionista de l’ adult, que permet un desenvolupament autònom.
Una discreta i petita pinzellada sobre el seu pensament:
El moviment d´un infant de 0-3 anys.
El moviment és una necessitat vital de l’ infant, la vida el porta a experimentar constantment.
L’ infant primer de tot reconeix el seu cos com un tot i és a partir del moviment que anirà descobrint totes les seves parts i la possibilitat de trobar diferents postures i més endavant arribar al desplaçament .
Quan respectem el seu ritme, sense anticipar-nos, sense preses, sense esperar el pas següent, sinó gaudint de cada petit pas, l´infant fa evolucionar els seus moviments .
La genètica permet que aquest procés el facin per ells mateixos,d’ una manera natural, sense intervenció externa. Són unes etapes que fan tots els infants siguin d´on siguin, a no ser que hi hagi un problema de salut ,quan confiem en ells i els donem l’ espai i el temps necessari.
Si nosaltres interferim farem que se saltin etapes necessàries per al transcurs del seu creixement.
Quan respectem la seva evolució es nota en l‘harmonia i seguretat dels moviments. Assoleix diferents postures per ell mateix i això li permet poder retornar amb seguretat a la posició anterior. Conèixer el seu cos, els seus límits per ell mateix fan que el seu cervell també maduri.
Amb els desplaçaments amplia el seu coneixement i control de l’ espai i les seves possibilitats.
Aquí teniu uns vídeos on hem respectat el so ambiental, perquè moviment no vol dir soroll ni descontrol, moviment vol dir experimentar i crèixer.
L’ Alba i el Biel estan molt ocupats amb les pilotes de llum i sons
Amb els infants de P1 hem experimentat amb farina de panís: l’ hem manipulat per notar la seva textura, l’ hem passat d’ un lloc a un altre amb culleres, hem fet dibuixos amb els dits, ens hem enfarinat força.També hem observat que és de color blanc com la neu, però no és pas freda.
Un pas més cap a l’ atenció, l’ autonomia, el control oculomanual, la motricitat fina i gruixuda i sobretot cap a l’ autoestima, per haver aconseguit posar-se l’ abric.Mireu amb quina traça es posen els abrics .
Cada repte per petit que ens sembli, és un gran aprenentatge per a l’ infant .
SEQÜÈNCIA
Bona feina !