El dimecres dia 30 d’octubre, alumnes de 1r i 2n de Batxillerat van anar a Barcelona per participar de públic al programa Divendres de TV3, conduït per Xavi Coral, que presenta el programa des del plató, i per Espartac Peran, que cada setmana visita una localitat diferent.

        Van anar-hi acompanyats per les professores de Lengua Castellana i Literatura, Ana Borbón i Pilar Ezpeleta. L’objectiu d’aquest viatge era estar en un rodatge i aprendre com funcionen els mitjans de comunicació. Els alumnes que hi van anar ens han contat que va ser una experiència agradable i divertida, ja que van aprendre moltes coses sobre el món de la televisió. Alguns d’ells s’esperaven que tot fos més gran, però en realitat el plató era més reduït i no hi havia tantes persones treballant-hi. Tot estava controlat per un regidor, que anava dient al públic quan havia d’aplaudir, i també controlava el temps que havien de dedicar a cada part del programa. El so del públic és controlat des de una cabina que hi ha amagada, des d’on se l’insonoritzava quan convenia.

        El programa que van presenciar anava de temes de l’actualitat, d’interès general i de política. A més, dos persones hi van ensenyar un projecte emprenedor molt interessant.

Article elaborat per Marina Baymakova, Sara Gutiérrez i Stefania Lungu, de l’optativa Fem una revista (3r ESO), amb la col·laboració dels alumnes de batxillerat Cayla Barry, Joan Curto, Guillem Pascua i Sergi Prats.

Aquesta és la selecció dels capítols de la novel·la Tirant lo Blanc que han de llegir els alumnes de 1r de Batxillerat durant aquest primer trimestre.

Capítols seleccionats:

X. La resposta definitiva que l’ermità féu al Rei.

XI. Les gràcies que lo rei d’Anglaterra fa a l’ermità.

XII. Com lo rei anglès donà llicència a l’ermità que anàs a fer les magranes compostes.

XXVIII. Com lo rei d’Anglaterra se casà ab la filla del rei de França, e en les bodes foren fetes molt grans festes.

XXIX. Com Tirant manifestà son nom e son llinatge a l’ermità.

XXX. Com Tirant demanà a l’ermità en què pensava.

XXXI. Com Tirant pregà a l’ermità que li volgués dir quina cosa era l’orde de cavalleria.

XXXII. Com l’ermità llegí un capítol a Tirant, del llibre nomenat Arbre de batalles.

LX. Les paraules que Tirant dix al cavaller qui es combatia, com lo tingué vençut.

LXI. La resposta que Tirant féu al senyor de les Vilesermes quan li demanà lo fermall que la bella Agnès li havia dat.

LXII. Lletra de batalla tramesa per lo senyor de les Vilesermes a Tirant lo Blanc.

LXIII. Com Tirant demanà de consell a un rei d’armes sobre la lletra del senyor de les Vilesermes.

LXIV. Lo consell que Jerusalem, rei d’armes, donà a Tirant lo Blanc.

LXV. Com lo senyor de les Vilesermes devisà les armes.

LXVI. Lo raonament que lo rei d’armes, com a jutge de la batalla, féu als dos cavallers.

LXVII. Com fon feta la batalla de Tirant ab lo senyor de les Vilesermes.

LXXXV. Com fon instituïda la fraternitat de l’orde dels cavallers de la Garrotera.

XCVIII. Com Tirant ab sos companyons partiren de l’ermità e tornaren en llur terra.

XCIX. Com lo Mestre de Rodes, ab tota la religió, fon delliurada per un cavaller de l’orde.

CXVIII. Com Tirant fon ferit en lo cor ab una fletxa que li tirà la deessa Venus perquè mirava la filla de l’Emperador.

CXXVI. Com Tirant satisféu en les raons que l’Emperador li demanava.

CXXVII. Com la Princesa conjurà a Tirant que li digués qui era la senyora qui ell tant amava (fins a “Llavors ella hagué plena notícia

que per ella se faïa la festa, e fon molt admirada que sens parlar pogués hom requerir una dama d’amors” —pàg. 405).

CLVII. Com lo Soldà ordenà les sues hosts, e com començà la batalla.

CLXIII. Lo somni que Plaerdemavida féu.

CLXIV. Lo consell que los mariners donaren a Tirant.

CLXXXIX. Les grans festes que l’Emperador féu fer per amor dels ambaixadors del Soldà (fins a “L’Emperador prorrogà

lo torneig per a l’endemà” —pàg. 630).

CCXXXI. Com Plaerdemavida posà a Tirant en lo llit de la Princesa.

CCXXXIII. Rèplica que fa Tirant a Plaerdemavida.

CCLX. Resposta feta per l’Emperadriu a Hipòlit.

CCLXI. Com Hipòlit mostra de paraula la contentació que té de sa senyora.

CCLXII. Rèplica que fa l’Emperadriu a Hipòlit (fins a “…que si aquest delit li llevam seria poca admiració no aumentàs

la sua malaltia en major grau que no és.” —pàg. 760).

CCLXXXIII. Ficció que féu la reprovada Viuda a Tirant (fins a “…e la ignorància de la Princesa donà lloc a la malícia

de la Viuda.” —pàg. 805).

CDXXXIV. Com Tirant anà a Contestinoble per parlar ab l’Emperador.

CDXXXV. Gràcies d’amor que fa Tirant a la Reina.

CDXXXVI. Com Tirant vencé la batalla e per força d’armes entrà en lo castell.

CDXXXVII. Reprensió d’amor que fa la Princesa a Tirant.

(La citació de pàgines es refereix a l’edició de Martí de Riquer, Barcelona: Ariel, 1979