L’entrada a la llar d’infants suposa obrir-se a noves experiències i per a l’infant és una ampliació del seu àmbit més familiar.
Això no s’aconsegueix d’un dia per l’altre i per això és necessària una adaptació. Aquesta es pot considerar com un procés amb identitat pròpia, tot apropant-nos a cada criatura, respectant el seu sentiment i acompanyant-la en cada moment.
És necessari propiciar un clima acollidor que faciliti que l’infant i la seva família es sentin còmodes i confortables en aquest espai.
Mica en mica, es crea aquest vincle afectiu amb les educadores de la llar.
Gràcies a aquest vincle creat, els infants es troben segurs per descobrir l’entorn, el qual propiciem perquè sigui el més natural possible, confortable i ric en possibilitats. A partir d’aquí comencen les primeres relacions tot compartint un joc comú.
Com deia Francesco Tonucci (pensador, psicopedagog i dibuixant italià defensor de la infància i de la “ciutat dels infants”):
“Jugar per a un infant és la possibilitat de retallar un tros de món i manipular-lo, sol o acompanyat amb amics i amigues, sabent que a on no pot arribar ho pot inventar”. Així defineix el joc, a través del joc lliure, que és la vertadera necessitat de l’infant i així ho vivenciem a la llar:
Per a l’entorn familiar superar aquest període d’adaptació és un repte i un garbuix d’emocions. I també necessita un espai i un temps per establir i crear aquest vincle amb les educadores referents.
La trobada de famílies és ideal per consolidar aquest vincle amb l’equip educatiu de la llar, tot intercanviant experiències, vivències, punts de vista, conèixer més a fons el dia a dia dels infants, els projectes… I per a sensibilitzar-nos amb aquests i poder entendre millor el món que els envolta i les seves relacions, una dinàmica és la millor eina, on es pot vivenciar en primera persona el que senten i posar-li paraules.
Per tot aquest temps compartit us volem agrair, la paciència i confiança que heu invertit per a que això sigui possible.
