Compartir un llibre és com desembolicar un regal…….

Quan tenim a les nostres mans un llibre és com desembolicar un regal… no se sap el que hi ha a dintre fins que està obert…..

El llibre és un material amb infinites descobertes, representant un bon comunicador per qui l´està gaudint. Sovint aquest recurs joiós ens convida a reprendre i fluir els nostres sentits a l´hora de llegir-ho o mirar-ho, ja que els utilitzem tots de manera innata.

Aquest exquisit comunicador ens desprèn una gran diversitat d´experiències positives per la nostra persona: ens fomenta el valor estètic i literari, ens incentiva a crear hipòtesis, a refusar-les, a compartir-les, a mantenir una mirada atenta, viva, desperta, amb calma i gaudir… En definitiva, ens assegurar una experiència positiva pel nostre saber, plena de paraules i silencis.

“Més sovint del que ens pensem, veure equival a saber”

(Duran T. 2010)

Per tot això, triar un llibre suposa molts detalls que van més enllà del triar, esdevenen moltes preguntes que ens fan suggerir… com el volem, quin missatge ens estar oferint, com són aquestes imatges, en quin moment el compartim plegades…   Mereixent dedicar temps per un bon llibre, dedicat temps per un bon plaer!!!

“Un bon llibre no és aquell que pensa per tu, sinó aquell que et fa pensar”

(James McCosh)

Donat la importància que des de la nostra llar donem als contes i als beneficis que aporten des de la primera infància; vam voler organitzar una visita molt especial, una d’aquestes visites que ens fa aturar-nos i somiar.

Els contes es poden explicar de moltes maneres; es poden llegir literalment, es poden inventar segons la interacció dels infants, o fins i tot es poden cantar, però perquè aquest moment sigui màgic, ho has de fer amb sentiment i per això la Maria José, pensem que és la persona indicada per fer-ho. Ens va portar un trosset de la Biblioteca Esteve Paluzie a la nostra escola i va convertir l’estança en un petit escenari on, mitjançant la seva veu ens va fer gaudir d’una estona molt enriquidora en tots els sentits.

A mida que passa les pàgines, la seva veu cautiva l’atenció de totes i tots, provocants somriures i mirades d’il.lusió.

Son aquelles experiències que et queden a la retina, creant records que es converteixen en regals de la vida, aquell regal que desembolicàvem al principi d’aquest text i que pot ser no volem acabar mai de treure el paper.

Volem agrair a la Maria José el fet de poder acostar-nos un trosset de la Biblioteca a la nostra llar, d’explicar-nos els contes amb tanta tendresa, i d’ajudar-nos, per un moment, a viatjar sense necessitar res més que la il.lusió.

Sovint, reflexionem de quina manera apropem les tradicions, les maneres de fer i viure com a societat i els canvis temporals a la realitat de l’estança. Sovint, també pensem que l’estança no deixa de ser un espai segur i únic pels infants, un espai pensat i fet només per respondre les necessitats reals dels nostres infants. Les reflexions són profundes i les preguntes i noves idees ens fan créixer i plantejar-nos noves maneres de ser i fer.

Com sabeu, els dies freds d’hivern han arribat i les tradicions hivernals i nadalenques ja ens acompanyen en les nostres passejades pels carrers i entorns coneguts. Per tot això, la llar canvia i els elements nadalencs també decoren, de manera quotidiana i bonica, els nostres espais. A l’entrada de la llar, ens rep un arbre de nadal ple de boles i elements nadalencs preciosos que ens dibuixen un somriure de bon matí. A l’estança, descobrim, manipulem i experimentem amb tot d’elements nadalencs que ens desperten els cinc sentits.

Un bon dia, el nostre tió ens truca a la porta, sembla que vol entrar i compartir amb nosaltres aquests dies que vindran. Els infants l’acullen de manera quotidiana i sembla que totes i tots, per petits que siguin, el reconeixen com quelcom familiar i propi. Sembla màgia.

D’aquesta manera, ens adonem dels primers vincles i connexions que fan els infants amb el món que totes i tots habitem. Ens adonem del gran valor de les nostres tradicions, que ens fan ser qui som. Que totes i tots convivim i formem part d’un col·lectiu i que gràcies a això, ens relacionem, creixem i aprenem els uns dels altres, quin gran privilegi!

Bones festes a totes i tots!

Els infants, entre ells, es miren, s’observen, s’admiren, es busquen i aprenen conjuntament. A la llar, cada dia sorgeixen instants com el que us explicarem a continuació. Instants que captem i que, sense paraules, ens diuen tantes coses…

L’Enzo ha trobat un rotlle de paper higiènic i se n’adona que el pot fer servir com si fos una lupa o una ullera de llarga vista. Potser s’imagina que és un pirata o simplement vol amagar-se darrere el rotlle. La Blanca l’observa encuriosida.

L’Enzo reconeix la curiositat de la Blanca i l’abraça cedint-li el seu preuat tresor, el rotlle. Riuen tots dos còmplices del què està passant.

La Blanca ho intenta però no acaba de trobar el forat per on veure-hi, l’Enzo l’acull i li transmet seguretat perquè sap que ella també ho descobrirà.

La Blanca ho aconsegueix, se n’adona que no només imita el què ha fet l’Enzo sinó que gràcies a això, s’obre un nou descobriment i un nou joc. L’Enzo se n’alegra perquè jugar plegats i crear nous universos junts és poderós i molt divertit.

A la llar Rodona aquest curs hem fet una aposta perquè els infants, dins les estances, puguin anar descalços i estiguin en contacte directe amb el terra. Tal i com ens explica la ciència caminar, gatejar o moure’s sense cap interferència als peus aporta molts beneficis: evita malformacions en una etapa de ple desenvolupament del peu, propícia el desenvolupament neurològic i sensorial i afavoreix la formació de l’arc plantar, entre altres beneficis.

A més, els infants descobreixen un món ple de sensacions, noves textures i materials a través del contacte amb la superfície. Heu de pensar que abans dels 7 mesos de vida els peus tenen més sensibilitat que les pròpies mans.

També una de les coses que hem de saber és que els infants no es posen malalts per anar descalços sinó que es posen malaltes per un virus, però no per tenir fred als peus.

Per tot això i molt més, valorem molt positivament que els infants puguin anar descalços a la llar i es puguin moure en llibertat, aprenen de tot allò que toquen i viuen amb les mans, amb els peus i amb el cor.

Us deixem els links d’alguns dels articles que ens han inspirat i que també us puguin inspirar a vosaltres:

https://www.criar.cat/noticia/467/no-no-es-posen-malalts-anar-descalcos

https://www.lysmon.com/los-bebes-descalzos-mas-felices/

https://www.nadonsfisioterapia.com/2021/04/12/beneficis-que-els-nadons-portin-els-peus-descalcos/

Els records i les sensacions de l’estiu encara hi són ben presents en el nostre imaginari: L’olor de la brisa marina, els últims raigs de sol del dia o la calma dels dies tranquils. Totes i tots, amb una motxilla plena d’algunes d’aquestes sensacions i moltes més comencem a caminar plegats per construir un nou camí que ens durà a viure noves experiències i aprenentatges: comencem un nou curs a la Llar d’Infants Pública Municipal Rodona.

Tot l’equip estem preparant-ho tot per tal que la llar aculli a cada infant i família de la manera més respectuosa i amable possible. Perquè les portes de la llar convidin a entrar i quedar-s’hi una bona estona, perquè plegats ens anem coneixent amb el temps i la cura necessària, perquè anem construint un camí plegats.

Us hi esperem!

Estimades famílies,

Hem acabat un curs que vam iniciar amb certs nervis i dubtes ja que teniem un clar desconeixement de tot el que significava la Covid19.

Un curs que volem agrair-vos amb plenitud perquè hem aconseguit, a través de la constància i l’esforç, gestionar totes les mesures durant el dia a dia a la llar i arribar a vosaltres i als infants d’una manera íntima que, en un inici, se’ns feia difícil imaginar.

Volem fer una menció especial a vosaltres que ens ajudeu a caminar plegats i acompanyar-nos conjuntament fent d’aquesta una tasca compartida amb més fortalesa.

Ara, l’estiu ja el tenim aquí i seguirem compartint moments amb les nostres famílies sense presses, amb instants plens amb calma i benestar, gaudint de llargues passejades i jocs infinits, per  tal de retrobar-nos al setembre amb una gran plenitud.

Per tot això i més, de part de tot l’equip educatiu us volem donar les gràcies!

Us desitgem molt bon estiu, ens veiem a la tornada amb molta energia!

Equips Educatius de les Llars d’Infants Públiques Municipals

Rodona i El Bosquet

La llar es va transformant i ho volem compartir amb vosaltres.Tot i les limitacions d’aquest curs atípic, hem volgut repetir l’experiència de viure el projecte Creixem entre plantes, una iniciativa que neix de la implicació dels joves que cursen el PFI d’auxiliar de vivers i jardins a la Fundació Barberà Promoció, els alumnes de l’Institut Bitàcola i les llars d’infants Rodona, Bosquet i Baldufa. Un projecte integrador que fomenta el treball en xarxa, dona valor i promou la relació entre els diferents alumnes i millora els espais exteriors de les llars, omplint-los de natura i de propostes de joc motivadores.

A Rodona aquest curs no hem pogut mantenir una relació estreta entre els joves i els infants però si que hem pogut fer canvis en el nostre espai exterior del pati de dalt: els joves han millorat la caseta de fusta, han arreglat i disposat de palets i troncs grans pel terra per tal de tenir diferents nivells i els infants puguin pujar i baixar. En procés, també tenim un sorral d’escorça.

Els infants han anat observant com anava canviant i transformant-se el seu espai proper, gaudint de propostes i reptes de moviment que anaven descobrint.

Volem donar les gràcies als joves i al Xavi, el seu formador, per tota la implicació i la feina feta, esperem tornar a repetir l’experiència el curs vinent!

Durant els primer dies de febrer hem disposat l’estança amb diferents materials que inspiren rauxa i disbauxa, materials que ens ressonen i ens recorden a la festivitat de Carnestoltes. Aquests materials diversos són peces de roba, barrets, ulleres…en definitiva, elements per disfressar-nos. També hem transformat la taula d’experimentació introduint-hi el confeti i els papers de colors com a recurs principal.

A ulls dels adults, tots aquests elements els hi donaríem ràpidament un sentit i un objectiu, a ulls dels infants un nou món de possibilitats infinites s’obre davant seu.

El confeti es transforma en un element que pot canviar de forma i de textura, on l’infant el mesura, el canvia d’espai, l’amaga, s’imagina que el cuina o l’introdueix allà on vol. Infinites possibilitats que ens demostren que el confeti resulta ser molt més que confeti.

El febrer és quasi a tocar, un mes ple de disbauxa i rauxa. Des dels equips de les Llars de Rodona i Bosquet fa forces cursos que entenem i vivim  la festivitat de Carnestoltes amb una mirada pròpia. Una manera d’entrendre aquesta festa que acompanyi l’infant i respecti els seus interessos i els seus processos. Per això, creiem enriquidor compartir-vos el següent article que explica molt bé què és per a nosaltres i quins objectius l’enmarquen:

«Disfressa’t» o «dissfressa’t com vulguis»

Fa molt de temps que, a l’escola, ens preocupa la manera com podem celebrar les festes populars i, especialment, el Carnestoltes. Pensem que hi ha propostes que les hem de canviar i fer-les més nostres, tenint en compte l’edat, el moment i les necessitats dels nostres infants i les seves famílies. Amb això, volem dir que no necessàriament hem de seguir els mateixos patrons que s’utilitzen en d’altres etapes educatives. Aquest article no és res més que el fruit del treball realitzat per l’equip de l’escola i que pot constituir una eina útil per ajudar uns altres centres a fer el pas.

Temps passats, a l’escola, ens vam plantejar perquè estàvem celebrant una festa com el Carnestoltes, quan crèiem que, amb els infants d’aquesta edat, no calia. Després de molts anys de fer-la més o menys de la mateixa manera (totes les criatures iguals o amb disfresses al voltant d’un mateix tema, organitzant tallers amb les famílies per confeccionar-les, etc.), quan ens vam aturar a reflexionar i a parlar-ne, van sorgir aquestes preguntes:

• Què entenem les persones adultes per disfressa? I els infants?

• Què esperem les persones adultes del Carnestoltes a l’escola bressol? I els infants?

• Quin sentit té per a una criatura de mesos, d’un any, de dos anys, de tres anys, transformar-se en una altra persona, en un personatge o en un animal, si tot just està prenent consciència d’ella mateixa com a ésser humà?

• Cal que, aquell dia, tothom es disfressi perquè toca?

• Quins records tenim les persones adultes de la nostra infantesa pel que fa a les disfresses?

De vegades, no ens parem a pensar perquè fem les coses d’una manera i no pas d’una altra, i continuem actuant igual per inèrcia o perquè la resta de gent o de col·lectius ho fa així. És cert que les escoles bressol hem tingut un paper molt important a l’hora de recuperar les festes populars, però no és menys cert que sobretot aquesta ja la celebren les entitats a les quals els correspon fer-ho (districte, associacions de veïns, centres culturals, etc.).

Els infants que vénen a l’escola bressol tenen unes necessitats diferents de les de les nenes i nens de primària, les quals estan relacionades amb la seva edat i el seu desenvolupament. Per això, la preparació, l’organització i la celebració de la festa de Carnestoltes no pot ser igual. També cal pensar que aquesta etapa és l’etapa en què les criatures estan construint la seva identitat i potser no és el millor moment de parlar-los de personalitats noves. Si ens aturem a pensar en la nostra infantesa, ens adonarem que quan més gaudíem era quan ens posàvem la roba, les sabates, les gorres, les bosses, etc. dels nostres referents més propers.

A l’escola bressol, les nenes i els nens tenen l’oportunitat de «jugar a disfressar-se» al racó de les disfresses, on poden trobar diferents peces de roba de la vida quotidiana (sabates, barrets, mocadors, bufandes, faldilles, etc.)

Hem pogut observar que alguns infants de seguida s’hi engresquen; d’altres que primer observen i, uns quants dies després, s’hi afegeixen, i d’altres que no hi mostren gaire interès. Quan arriba la festa del Carnestoltes i l’infant «ha de posar-se una disfressa», no disposa d’aquest temps per anar-s’hi apropant, i les reaccions són diverses: els uns gaudeixen amb la nova disfressa, els altres s’angoixen i es neguen a posar-se-la, etc. En aquest últim cas, la festa, que en principi hauria de ser un moment en el qual la mainada i les famílies gaudissin i s’ho passessin bé tots junts, es converteix en un moment tens i poc propici per divertir-se.

Extret de la revista Guix D’Infantil Núm.52. Novembre- Desembre 2009. Per Joan Cela i Neus Ràfols

Famílies,

Aquests darrers dies ha conviscut amb nosaltres el Tió, un personatge que posa a prova molts valors essencials i empoderants dels infants.

Us podem assegurar que compartir el nostre dia a dia amb el Tió va més enllà del compartir. Ens convida a copsar de cada nen i nena el seu granet de sorra relacionat amb la cura d’un mateix, d’una mateixa i cap a l’altre.

Hem viscut molts moments en les estances amb el Tió que ens han brindat instants on hem observat que els infants el respecten, el cuiden tapant-lo amb la manta perquè no tingui fred, acariciant-lo, oferint-li menjar que agafen de la seva cuineta, passejant-lo per l’espai d’una banda a l’altra, posant-se d’acord per decidir qui li dóna el menjar o qui l’agafa, comunicant-se amb ell d’una manera tendre i explicant-li els seus pensaments. Així com també, seure al seu costat durant una estona, sentint que l’infant està tranquil  d’estar-hi…

Com aquests instants podríem exposar-ne molts més… petjades plenes de generositat, amabilitat, devoció i cura cap al seu entorn.

Molt bones festes a totes i tots!