Arriben els volts de febrer i a l’estança hi entren tota mena de disfresses, complements, andròmines i sabates d’allò més diverses i imaginatives. Peces de roba que han viscut en diferents armaris, ulleres de sol gastades pel sol encegador de juliol, sabates amb la sola gastada de ballar i saltar però que encara brillen només posar-te-les. Vestits de mil colors, faldilles que volen amb el vent i corones que dibuixen un somriure a qualsevol que se les posi.

Els infants, amb la seva curiositat innata i les seves ganes de crear un joc  provocador i trencador, llegeixen a la perfecció totes aquestes vides que han tingut les disfresses i creen, amb tendresa i simplicitat, unes vides noves. Vides que s’entrellacen i que acaben formant històries compartides amb els companys i companyes plenes de grans experiències vitals. En definitiva, de grans aprenentatges.

Perquè el Carnaval, al final, és l’espurna d’una historia molt més gran, una excusa per poder crear noves vides a les nostres disfresses. A més, el més màgic de tot és que  els infants, a través del seu joc, es faran moltes preguntes, s’observaran al mirall i triaran qui volen ser, una dolça llibertat.