Author Archives: Santi

El romanticisme

Heu de fer un article esquemàtic al bloc a l’apartat d’Història de la literatura que es digui El romanticisme seguint l’esquema següent:

Esquema del treball:

  1. Concepte, caracteríques i època
  2. Dos corrents: conservador i revolucionari
  3. El Werther de Goethe.
  4. La música romàntica.
  5. El romanticisme castellà.
  6. Romanticisme i Renaixença.

Bibliografia a la xarxa

La Il·lustració

Heu de fer un article al bloc a l’apartat d’Història de la literatura que es digui la Il·lustració. Ha de ser esquemàtic i heu de tractar els punts següents:

  1. Concepte i època.
  2. Context històric
  3. L’enciclopedisme
  4. El pensament polític il·lustrat. Adam Smith.
  5. El neoclassicisme
  6. Els gèneres literaris: L’inici de la novel·la.
  7. Alguns autors: Voltaire, Rousseau, Diderot, Defoe.
  8. La Il·lustració a Catalunya.

Antologia de la poesia Universal

Començarem llegint una antologia de la poesia universal per fer una immersió en poesia. No cal que us compreu el llibre oerquè jo us facilitaré els poemes. Llistat de poemes.

La feina que heu de fer és:

  • incloure el comentari dels poemes que us corresponguin en una carpeta  cooperativa que crearem al googledocs.
  • Fer una exposició a classe amb un powerpoint d’un poema de l’antologia que prèviament us diré.

Romeu i Julieta

Heu de fer un powerpoint de Romeu i Julieta (data màxima dia 3 de març) que ha de recollir les diapositives següents:

  • portada
  • El teatre isabelí
  • William Shakesperare
  • Elements generals
  • (RESUM DE L’ARGUMENT)
    • introducció
    • nus
    • desenllaç
  • (PERSONATGES)
    • Romeu
    • Julieta
    • Altres
  • Elements tràgics
  • VALORACIÓ PERSONAL
    • m’ha agradat…
    • no m’ha agradat

Literatura medieval

0. Introducció

  • La caiguda de l’imperi romà d’occident (476) marca l’inici de l’edat mitjana que es prolonga fins finals del segle XV.
  • Des d’aquesta data el llatí va evolucionant fins donar lloc a les diferents llengües romàniques.
  • Al segle IX ja hi ha plena consciència que el llatí és una llengua diferent de les que parla la gent i el Concili de Tours (813) recomana que es prediqui en vulgar.
  • Els Serments d’Strasbourg (842) són el primer text en llengua romànica.
  • El llatí es manté com a llengua única de la cultura fins al segle XII en què comencen a aparèixer obres literàries escrites en les llengües romàniques.
  1. Poesia Trobadoresca
    1. característiques: l’amor cortès
    2. trobadors i joglars
    3. Batalla de Muret (1213) final del món feudal occità que havia donat lloc a la poesia trobadoresca.


  2. La renovació de la poesia: Dolce stil nuovo
    1. característiques: la dona angelicata
    2. Dante (1265-1321) i Petrarca (1304-1374)
    3. Ausiàs March
    4. François Villon

3. Les Cançons de gesta (XII i XIII)

  1. Què són?
  2. Chançon de Roland
  3. Cantar del Mio Cid
  4. Nibelungenlied
  5. Les grans cròniques (algunes prosificacions)

4. Les novel·les de cavalleries i la novel·la cavalleresca

  • Chretien de Troyes: circle artúric
  • Curial i Guelfa i Tirant lo Blanc.

    enllaços

    La invasió subtil

    Llegiu aquest conte de Pere Calders i contesteu per escrit a les preguntes següents:

    • El tema
    • El resum de l’argument
    • Reflexioneu sobre alguns aspectes del conte:
      • En què es basa per dir que és japonès?
      • Hi ha algun element que confirmi la seva teoria?
      • Com reacciona quan li diuen que pot estar equivocat?
      • Expliqueu algun exemple que hagueu viscut d’alguna persona que reacciona igual que el nostre protagonista.

      Tingueu present que és molt important comprendre bé el lèxic per tal de no interpretar el text malament. Què vol dir “aparat ful” per exemple?…

    A l’Hostal Punta Marina, de Tossa, vaig conèixer un japonès desconcertant, que no s’assemblava en cap aspecte a la idea que jo tenia formada d’aquesta mena d’orientals.

    A l’hora de sopar, va asseure’s a la meva taula, després de demanar-me permís sense gaire cerimònia. Em va cridar l’atenció el fet que no tenia els ulls oblics ni la pell groguenca. Al contrari: en qüestió de color tirava a galtes rosades i a cabell rossenc.

    Jo estava encuriosit per veure quins plats demanaria. Confesso que era una actitud pueril, esperant que encarregués plats poc corrents o combinacions exòtiques. El cas és que em va sorprendre fent-se servir amanida -“amb força ceba”, digué-, cap i pota, molls a la brasa i ametlles torrades. Al final, cafè, una copa de conyac i una breva.

    M’havia imaginat que el japonè menjaria amb una pulcritud exagerada, irritant i tot, pinçant els aliments com si fossin peces de rellotgeria. Però no fou pas així: l’home se servia del ganivet i la forquilla amb una gran desimboltura, i mastegava a boca plena sense complicacions estètiques. A mi, la veritat, em feia trontollar els partits presos.

    D’altra banda, parlava català com qualsevol de nosaltres, sense ni una ombra de cap accent foraster. Això no era tan estrany, si es considera que aquesta gent és molt estudiosa i llesta en gran manera. Però a mi em feia sentir inferior, perquè no sé ni un borrall de japonès. És curiós de constatar que, el toc estranger a l’entrevista, l’hi posava jo, condicionant tota la meva actuació -gestos, paraules, entrades de conversa-, al fet que el meu interlocutor era japonès. Ell, en canvi, estava fresc com una rosa.

    Jo creia que aquell home devia ésser representant o venedor d’aparells fotogràfics, o de transistors. Qui sap si de perles cultivades… Vaig provar tots aquells temes i ell els apartà amb un ample moviment del braç. “Venc sants d’Olot, jo”, digué. “Encara hi ha mercat?”, vaig preguntar-li. I em va dir que sí, que anava de baixa però que ell es defensava. Feia la zona sud de la Península, i va afirmar que, així que tenia un descans o venien dues festes seguides, cap a casa falta gent…

    -No hi ha res com a cas! -reblà amb un aire de satisfacció.

    -Viviu al nostre país?

    -I doncs? On voleu que visqui?

    Sí, és clar, són rodamons i es fiquen pertot arreu. Me’l vaig tornar a mirar i asseguro que cap detall, ni en la roba ni en la figura, no delatava la seva procedència japonesa. Fins i tot duia un escut del Futbol de Club Barcelona a la solapa.

    Tot plegat era molt sospitós, i em va capficar. La meva dona s’havia fet servir el sopar a l’habitació, perquè estava una mica empiocada; vaig contar-li l’aventura, adornant el relat amb les meves aprensions: si molt convé, es tractava d’un espia.

    -I d’on ho has tret que és japonès? -em preguntà ella.

    Vaig riure, potser no de bona gana, compadit de la seva innocència.

    -Els conec d’una hora lluny… -vaig contestar-li.

    -Que vols dir que n’has vistos gaires?

    -No, però els clisso de seguida!

    -T’ho ha dit ell, que era japonès?

    -Ni una sola vegada. Són astuts…

    -T’ho ha dit algú?

    -Ningú no m’ha dit res, ni falta que em fa. Tinc l’instint esmoladíssim!

    Ens vam barallar. Sempre em burxa dient-me que sóc malpensat i que qualsevol dia tindré un disgust dels grossos. Com si no em conegués prou! Sembla que es complagui a no raonar i és d’una candidesa increïble.

    Aquella nit vaig dormir poc i malament. No em podia treure el japonès del cap. Perquè mentre es presentin com són, amb la rialleta, les reverències i aquella mirada de través, hi haurà manera de defensar-se’n. Així ho espero! Però si comencen a venir amb tanta de simulació i d’aparat ful, donaran molta feina.

    Pere Calders (1912-1994)

    Tristany i Isolda

    Esquema de la ressenya

    Dades de la Viquipèdia

    La princesa d’Irlanda, Isolda d’Irlanda (coneguda també com Isolda la Justa i Isolda la Bella), és filla del Rei Anguish d’Irlanda i d’Isolda, la Reina Mare. És un dels personatges principals de la poesia Tristany de Béroul, Thomas de Bretanya i Gottfried von Strassburg.

    Isolda apareix per primer cop com a jove princesa que guareix Tristany de les ferides rebudes en lluitar amb l’oncle d’ella, Morholt. Quan es descobreix la identitat d’Isolda, Tristany fuig cap a la seva terra, però més endavant torna a Irlanda per tal de demanar la mà d’Isolda per al seu oncle, el Rei Mark de Cornualla. Ella està promesa a un malvat senescal que afirma haver occit un drac, però, quan Tristany demostra que realment ha estat ell qui ha matat la bèstia, els pares d’Isolda accepten que es casi amb Mark. Durant el viatge de tornada a Cornualla, Isolda i Tristany prenen accidentalment un beuratge d’amor, custodiat per Brangaine, donzella de la princesa, que la Reina Mare havia preparat per a Isolda i Mark. Tristany i Isolda s’enamoren perdudament i inicien un idil·li que acaba quan Mark desterra Tristany de Cornualla.

    En la poesia, els amants no es retroben fins que Tristany és en el seu llit de mort (vegeu més avall), però en la versió en prosa, més tardana, i en les obres que s’hi deriven, Tristany torna de Bretanya i reprenen el seu idil·li. En aquestes versions, Mark és molt menys compassiu, i els amants acaben havent de fugir de la seva ira. Lancelot els refugia en les seves terres i viuen diverses aventures. En parts anteriors de la narració també s’hi integren altres episodis, incloent alguns en què apareix el cavaller sarraí Palamedes, enamorat d’Isolda, i, en algunes versions, la parella arriba a tenir fills. En la versió en prosa, l’amor dels amants arriba a la seva fi quan Mark els troba mentre Tristany està tocant l’arpa per a Isolda sota un arbre; el cruel rei apunyala el seu nebot a l’esquena, i, com a acte final, Tristany, a instàncies d’Isolda, l’abraça tan fort que li causa la mort.

    Un dels llocs en què podrien reposar les restes d’Isolda és Chapelizod, a Dublín, Irlanda.

    Isolda de Bretanya

    Quan el Rei Mark s’assabenta de l’idil·li secret entre Tristany i Isolda, desterra Tristany a Bretanya, on, després de ser ferit, Hoel de Bretanya en té cura. Coneix i es casa amb la filla de Hoel, Isolda, perquè té el mateix nom que la seva estimada, però mai no consumen el matrimoni a causa de l’amor que Tristany sent encara per Isolda d’Irlanda.

    Durant una aventura a Bretanya, Tristany rep una ferida enverinada que només Isolda d’Irlanda, la metgessa més sàvia del món, pot guarir. Envia un vaixell a buscar-la, demanant a la tripulació que, a la tornada, hissin veles blanques si Isolda és a bord, o negres en cas contrari. Isolda accepta d’anar-hi i el vaixell torna cap a casa amb les veles blanques desplegades. Tanmateix, Tristany està massa feble per a poder mirar per la finestra i veure el senyal, i demana a la seva esposa que li digui de quin color són les veles. En un moment de gelosia, Isolda de les Mans Blanques li diu que les veles són negres, i, perduda tot esperança, Tristany expira d’immediat. Quan Isolda d’Irlanda arriba i troba mort el seu amant, el dolor l’aclapara i mor al seu costat.

    Aquesta seqüència de mort no apareix a la versió en prosa. De fet, tot i que Isolda de les Mans Blanques apareix a alguns dels nous episodis, no se la torna a esmentar des que Tristany torna a Cornualla. El seu germà Kahedin, en canvi, segueix sent un personatge important.

    Resum de la presentació

    Aquest enllaç us porta a una feina sobre la lectura que farem a classe