Probablement una gran part dels poemes homèrics foren creats de manera més o menys improvisada pels aedes professionals que recorrien les corts i els palaus de la Grècia analfabeta, en el sentit etimològic de la paraula. En el seu origen eren cantats amb acompanyament d’instrument de corda, però després d’Homer, a partir del moment que comencen a fixar-se per mitjà de l’escriptura, els poemes són interpretats de manera diferent. Aleshores els rapsodes ocupen el lloc dels antics aedes i transmeten els poemes recitant-los sense música i amb l’ajuda d’un bastó, rhábdos en grec. Són els rapsodes els dipositaris d’una secular i viva tradició èpica que dóna com a fruits dues de les més il·lustres mòmies literàries de la història, la Ilíada i l’Odissea.
Com sonaven aquests recitals a l’oïda del seu auditori és un enigma impossible de resoldre i tan sols podem fer aproximacions o recreacions com a divertiments. Agustín García Calvo va fer una excel·lent interpretació en grec original grec original i en traducció castellana traducció castellana. A continuació us presentem una petita mostra pròpia a càrrec d’aquests voluntariosos aventurers del l’Institut Baldiri Guilera del Prat de Llobregat. Els fragments recitats estan extrets del cant XIII de l’Odissea, traducció catalana de Carles Riba. L’entonació intenta seguir el ritme i la mètrica originària de l’hexàmetre dactílic, vers de sis peus amb cesura o pausa. Així reciten els nostres rapsodes moderns. Esperem que sigui del vostre gust.
Irene Irene_recitant, Kalvin Kalvin L’arribada a Itaca, Lara Lara arribada a ítaca , Manuela Manuela_recitant, Marina Marina_Odissea, Marta Marta_recitant, Sandra Sandra_recitant
