-
Tanqueu les sessions d’usuari!
Darrerament hem detectat certa relaxació en aquest sentit, i sovint es veuen ordinadors desocupats amb l’escriptori Linkat visible. El problema no vindrà per l’accés a la informació personal o pel mal ús de la documentació professional perquè tothom confiem en tothom (no tenim necessitat de males pràctiques, a l’institut, oi?). L’inconvenient arriba per una altra banda: deixant un usuari obert, es perd el dret d’accés a programes en execució.
Per exemple: a la sala de profes deixo l’explorador d’ internet obert (o algú l’obre aprofitant que l’ordinador està disponible) i vaig a fer classe. Si durant la classe se m’acut projectar un vídeo de YouTube, i accedeixo a intracentre amb el mateix codi d’usuari que tenia a la sala de profes, quan obri l’explorador d’interent el sistema protestarà que ja s’està executant, i em deixarà amb un pam de nas.
-
No canvieu de sessió d’usuari!
Una altra manera d’obtenir idèntiques complicacions a les descrites en l’apartat anterior és clicar l’opció “canvia d’usuari” per comptes de la sortida habitual i recomanada (tancament definitiu de sessió). La identitat d’aquell usuari es consideraria ocupada a tots els efectes pel servidor, cosa que comportaria la negativa a l’accés als programes que haguessin quedat oberts (i molt probablement a alguns d’altres).
Com sabeu, la majoria d’ordinadors estan connectats a través de la xarxa Intracentre. Però a vegades podem tenir interès en treballar de forma autònoma, independent del servidor (perquè és menys complicat d’arrencar, perquè no necessitem desar informació al nostre usuari, perquè havent incorregut en alguna de les faltes anteriors hem perdut l’accés a internet…). Per a totes aquestes situacions disposem d’un usuari la mar de simpàtic, agradable, clònic, i gens problemàtic: argo.
És un usuari predeterminat de Linkat (a més d’un element mitològic metafòricament molt escaient al nostre propòsit). Serveix per a entrar a l’ordinador sense contrasenya, i sense gaires privilegis (és un dir: quants milions de persones no veuran un ordinador en sa vida??). Amb privilegis es vol dir l’accés a intracentre, l’espai personal d’usuari, algunes opcions i programes no estaran disponibles…
argo no presenta problemes de compatibilitat, fins i tot si en un moment concret hi hagués molts ordinadors del centre amb aquest usuari autenticat: perquè cada ordinador treballaria en mode local (per separat, sense col·lisionar amb la resta).
L’ús del compte personal ofereix avantatges indiscutibles: carpetes personalitzades, accés ràpid a documents recents, es mantenen les preferències i l’historial de navegació a internet… També l’escriptori queda “gravat” en la memòria del servidor. Això darrer és important de remarcar, ja que l’escriptori particular és la primera configuració personalitzada a carregar quan un usuari es valida al sistema. I sol passar fàcilment que aviat el tenim ple a vessar de documents i arxius amb clara inclinació a l’obsolescència. Aquest munt de ferralla pesa i retarda proporcionalment l’inici de la sessió.
Com evitar-ho? Desant els documents a les carpetes que convingui, i substituint-los a l’escriptori pels seus accessos directes. Recordeu que aquests accessos també poden referir-se a carpetes senceres.