Mostra tots els articles de Escola Bressol La Pitota

Escola Bressol La Pitota

Quant a Escola Bressol La Pitota

Prats de LLuçanès

Els àpats: de la falda a la cadira

A principis de gener, al grup d’infants de 0-1 any, vam observar  i detectar que alguns infants de l’aula ja eren capaços de mantenir-se asseguts per ells mateixos. Per això a partir d’aquell moment, decidim que facin l’àpat a la taula, asseguts a la cadira, enlloc de fer-ho a la falda de la mestra com havien fet fins aleshores.  

I és que des de l’escola, considerem primordial tenir els nadons a la falda i reservar els elements externs com les cadires per més tard, només per quan siguin capaços d’asseure’s de manera autònoma. Durant aquest procés considerem important no avançar-nos i deixar que sigui l’infant per ell mateix que arribi a una fita.

Si nosaltres posem els infants a jugar o a menjar asseguts abans que puguin fer-ho per ells mateixos, estem intervenint en el seu desenvolupament psicomotor i no estem respectant ni el moment evolutiu en el que es troben ni el moviment lliure.

Tant a la falda com a la taula, l’estona de l’àpat és un moment destinat a cobrir una necessitat bàsica, però també un moment per establir vincle afectiu entre l’infant i l’educador/a. 

 

 

Va ser meravellós veure els progressos dels infants i saber que amb el pas dels dies, tots i totes acabarien menjant a la taula i gaudint de l’àpat amb la companyia dels altres.

Raquel Blancafort i Lurdes Torres

Miralls

Per tal de proporcionar als nens/es vivències riques i variades, a mitjans de febrer vam introduir a l’aula dels Bastoners (aula d’infants de 0-1 any) un nou espai d’aprenentage amb miralls de diferents mides, formes i efectes òptics. 

Aquest material de seguida va despertar la curiositat dels infants que podien observar en els miralls la seva pròpia imatge, els seus gestos, el moviment, el reflex de la llum que entrava per les finestres,… 

 

 

Els miralls van afavorir la descoberta d’un mateix/a, així com també, la oportunitat d’explorar els objectes a diversos nivells i des d’altres perspectives.

 

 

Combinats amb molts tipus de materials no estructurats, els miralls ens van oferir resultats increïbles, causant en els petits sorpresa, admiració i alegria.

Amb aquest material es van aconseguir noves possibilitats de joc multi sensorials que facilitaven una base d’aprenentatge a partir de l’experiència i que  s’assentava de forma vivencial, és a dir: tocant, observant, fent, provant, provocant…

 

“…és necessari organitzar des del primer moment un espai i una cultura de l’espai que afavoreixi tots els processos de comunicació de l’infant: l’educació és un esdeveniment fet d’interaccions complexes, moltes de les quals es produeixen si l’espai hi participa”.

Loris Malaguzzi

 

 

 

 

Raquel Blancafort i Lurdes Torres

 

 

Els conills

El 4 de febrer els infants de l’aula dels Traginers, vam anar a buscar pa a un forn del poble (J. Bruch), per poder-lo portar als conills i conèixer l’aliment d’aquests. 

 

Aprofitant que parlem dels conills i del que mengen, aprofitem per conèixer un dels establiments del poble, sortim tots junts a comprar el pa i el guardem a l’escola fins que anem a veure els conills. 

Viure aquestes experiències fa que els aprenentatges dels infants siguin més significatius, com diu Benjamin Franklin: 

“Digues-m’ho i ho oblido, ensenya-m’ho i ho recordo, involucra-m’hi i ho aprenc”.

 

Arriba el dia d’anar a veure els conills, el dia 7 de febrer, observem les característiques de les que tant hem parlat. Al veure’ls, veiem que tenen dues orelles llargues, aquests són blancs però també n’hi ha d’altres colors, són molt fins i els agrada molt el pa sec i les pastanagues. 

 

Els infants s’ho van passar genial, entre ells es miraven, somreien, s’hi acostaven, els tocaven, etc. Mirades de complicitat i gests amb delicadesa i respecte. 

Van poder estar una estona amb els conills, donar-los menjar, tocar-los, i fins i tot algun infant es va atrevir en agafar-los, anant molt en compte. 

La descoberta d’aquells animals, inquiets com molts d’ells, els va despertar al màxim emoció i interès per aprendre’n i recordar-ne les seves característiques. Durant moltes setmanes vam estar parlant dels conills, una sortida que els va marcar. 

 

 

Mercè Riera i Rosa Vilà

La màgia dels colors

 

Descobrir que les paletes translúcides ens permeten veure-hi de diferents colors: vermell, rosa, lila… i a la vegada, treballar-los. 

 

A mesura que les van manipulant els infants van investigant totes les possibilitats de creació de colors que els ofereixen les paletes sobreposant-les entre elles. 

 

 

El dia 5 de març no feia molt que les haviem posat a l’aula i alguns infants les van descobrir: 

Quin és aquest? va preguntar un d’ells

Jo, el groc i el taronja, respon el seu company.

. . .

I jo rosa, afegeix una companya.

 

Les paletes els ofereix explorar amb la llum i els colors i treballar aquests, el seu vocabulari, les seves característiques, etc. 

 

En el següent vídeo, en podeu veure l’exemple citat anteriorment:

 

 

 

 

 

Mercè Riera i Rosa Vilà

El descobriment de pintar vertical

En les darreres sessions al taller d’art de l’escola bressol, vam començar observar com aquell gest tant comú d’edats primerenques, com és utilitzar el propi cos com a eina fonamental de manipulació directe: mans, dits i braços per pintar, en alguns nens i nenes del grup passava a un segon terme i s’endinsaven en utilitzar el pinzell. 

A més a més, utilitzaven el pinzell en un suport vertical, amb la complexitat que això comporta. Vam poder recollir, que aquesta pràctica els aportava estabilitat a l’espatlla, el colze i la mà. A més, pintant verticalment, tenien una major visió del què estaven fent i la consciència visual amb conceptes com dalt o baix, sorgien constantment. Una altra observació recollida, és que, per aquells infants més belluguets, treballar sobre una superfície vertical els hi era millor, per centrar-se en el que feien. Evidentment, des d’aquesta posició, l’infant difícilment pot caure ni tampoc recolzar-se o enfonsar-se en el respatller de la cadira, el que repercuteix positivament en l’enfortiment de la postura estant dret.

Mercè Riera i Rosa Vilà

Camí sensorial

El camí sensorial de l’espai exterior de l’escola ens ofereix moltes oportunitats, juga amb la inclusió educativa i les mil possibilitats que ens pot oferir.

És un espai del qual podem gaudir cada dia, però aquest dia, el passat 28 d’octubre, va ser un dia en que varem poder capturar un moment en què infants en que es troben en diferents moments i nivells evolutius, estaven fent la mateixa acció: passar pel camí sensorial.

Hi ha infants que ho fan caminant, altres gatejant, altres corrent, altres saltant, altres s’hi estiren, etc. Alguns infants preferiran descobrir les diferents textures que ens ofereix amb els peus, altres amb les mans o ve experimentar amb altres elements com: el desnivell, els colors, les olors, etc. 

En aquest cas, a la següent fotografia podem veure que l’Aleix, un nen del grup de 2 a 3 anys, ho va fer caminant i ja és al tipi, mentre que el Blai i el Marc, infants del grup d’1 a 2 anys, ho varen fer gatejant. 

Cada un tenint en compte les seves possibilitats i ritmes i respectant les seves habilitats però tots van arribar allà on s’havien proposat. Com la tortuga, vegeu-ho:

“Totes reien d’una tortuga,

perquè anava a poc a poc.

Amb prou feines es belluga,

no arribarà mai enlloc!

 I ella empipada remuga:

-Casum la mare del tano!,

que jo arribo a tot arreu, 

l’únic que hi vaig xino – xano!-”

 Enric Larreula

Mercè Riera i Rosa Vilà