Mostra tots els articles de Escola Bressol La Pitota

Escola Bressol La Pitota

Quant a Escola Bressol La Pitota

Prats de LLuçanès

Moviment amb blocs tous

El 29 de ovembre a l’aula de Bastoners vam provocar el moviment dels infants amb blocs tous. La proposta va ser una descoberta del propi cos i tot un repte per ells, ja que pujar, recolzar-se, escalar, pels blocs d’escuma que són tous, grans i s’enfonsen amb el pes del cos no va ser gens fàcil.

En un primer moment els van generar certa inseguretat tant per la grandària com per la inestabilitat dels blocs, però de mica en mica es van anar atrevint a interactuar-hi i de la inseguretat van passar a la satisfacció dels reptes superats, pujant una vegada i una altra, deixant anar el seu cos damunt la textura tova dels blocs i coixins.

 

DECALOGO DE LA NIÑEZ

Cuando un niño se tira no quiere decir que se caiga.

Cuando un niño choca no quiere decir que empuja.

Cuando un niño golpea no quiere decir que lastime.

Si un niño se mueve no quiere decir que sea activo.

Cuando un niño se muestra activo no quiere decir que sea interactivo.

Cuando un niño hace silencio no quiere decir que se calle.

Cuando un niño sueña no esta distraído

Cuando un niño se inmoviliza no quiere decir que esté quieto

Cuando un niño está solo no quiere decir que está aislado.

Cuando un niño se esconde pide una mirada suave.

Cuando un niño consiente no quiere decir que acuerde.

Cuando un niño ríe no quiere decir que está contento.

Cuando un niño se asombra no quiere decir que está asustado.

Cuando un niño pregunta no quiere decir que no sepa.

Cuando un niño transgrede no quiere decir que se equivoca.

Cuando un niño se equivoca no es un acto de ignorancia.

Cuando el tiempo concluye no quiere decir que el niño termina.

Cuando un niño dice que no, quiere decir que dice que no.

Daniel Calmels (escriptor i psicomotriscista)

INFORMACIÓ COVID-19

En aquest apartat, us adjuntem tota aquella informació  relacionada amb el Covid-19 i el link corresponent on podeu consultar cada document.

Fruits de la tardor

Durant la segona quinzena de Novembre a l’aula de Bastoners, grup d’infants de 0-1 any, vàrem disposar a dins l’aula i a l’abast dels infants, un espai on hi havia diferents fruits de la tardor.

Aquests materials són molt rics amb textures, olors, mides i colors variats, fet que permet que els infants en facin una descoberta sensorial molt rica.

– La Naia es va concentrar en les característiques de la magrana

– L’Eric va descobrir la rugositat de la pinya i en un principi no gosava agafar-la gaire intensament.

– El David es va adonar que el moniato, sí que el podia agafar fàcilment en canvi la carabassa no hi havia manera de moure-la.

Totes aquestes sensacions provoquen curiositat en els infants, propicien noves descobertes i una forta interacció amb els materials. D’aquesta manera, es treballen els diferents atributs dels objectes i l’infant és el protagonista principal del seu aprenentatge.

Lurdes Torres

Jugar amb el so

Al David, la Naia, la Ia, els encanta fer soroll amb els materials. A l’aula de Grallers vam disposar un espai amb instruments reals i amb objectes quotidians per fer so i aquests és un dels espais al qual acostuma de haver-hi sempre algun infant.

Agafar les ampolles, amb materials petits a dins que quan les fan moure fan soroll, tibar la campana que en moure-la també sona, escoltar atentament el so suau i captivador del pal de pluja, picar més fort o més fluix el Tam, Tam o els pots; són moviments en un primer moment autònoms però que donen pas a l’aprenentatge musical.

Els infants gaudeixen dels sons i la manipulació dels instruments els proporciona l’oportunitat d’experimentar per ells mateixos el plaer de fer so, d’escoltar i tornar a reproduir el que han sentit abans.
Quan la Ia, el David i la Naia els fan sonar les seves expressions reflecteixen les emocions que viuen amb el plaer de fer so.


“La música desperta en els humans emocions variades, però no les més terribles, com ara horror, por, ira, etc., sinó més aviat els sentiments més càlids, com dolçor i amor, que es transformen en devoció.”

Charles Darwin
                         

lurdes Torres

“Xip, xap!”

El dia 22 d’octubre els infants de l’aula dels Traginers vam gaudir d’un dia magnífic de pluja i aigua. 

El joc amb l’aigua de la pluja és una proposta molt rica la qual comença treballant la seva propia autonomia en la vestimenta ja que quan està plovent, cal preparar-nos amb roba impermeable i botes d’aigua per sortir a jugar al jardí.

A més, l’aigua és un component que enriqueix el joc amb la sorra, és una combinació que captiva els infants i els porta a un seguit d’experiències i accions màgiques i inimaginables. 

L’aigua també permet una cosa tan simple com jugar amb els bassals, posar a prova el nostre cos al saltar, esquitxar i treure l’adrenalina que porten dins.

En Jan i la Maria van compartir un moment de complicitat molt divertit, fent partícip en Genís: 

 Xip, Xap, Xip, Xap! (tot saltant damunt un bassal)

Genís, mira! Xip, Xap!

(El Genís, al veure-ho, s’afageix corrents al joc)  

L’Abril i en Genís, van compartir un descobriment: sorra i aigua dins una paella. Es van mirar, i la van llençar a terra. Quina connexió! 

La Vinyet, l’Ítaca i el Marc, embadalits i concentrats posant aigua dins les galledes de la balança amb les pales. Quina feinada i quina cooperació!

En Blai i l’Aura, entretinguts i distrets gatejant damunt la sorra humida. Una sensació nova, diferent i estranya per ells.

La pluja ens ofereix possibilitats per tots els infants, respectant els seus ritmes i nivells evolutius, cada un desenvolupa unes habilitats i adquireix uns aprenentatges diferents, funcionals i significatius ja que tots esdevenen a través de vivències i experiències viscudes. Moments individuals, moments compartits, la pluja i el jardí ens ofereixen moltes oportunitats que cal aprofitar.

Rosa Vilà i Mercè Riera

La màgia de la llum

A l’aula de Bastoners (infants de 0-1 any), hi tenim sempre una pantalla de llum. És una pantalla i no una taula per tal de poder respectar el moviment lliure d’aquests infants que encara no s’aguanten drets, sinó que interactuen amb l’entorn estirats de panxa a terra, de panxa amunt o asseguts.

Les propostes amb llum generen un clima de joc atractiu, acollidor, càlid…i permeten crear un espai per a l’experimentació i l’expressió artística que anima als nens i a les nenes a participar en activitats d’aprenentatge a través del joc, sense que ni tan sols se n’adonin.

El 24 de gener vam posar a l’abast de l’infant diversos objectes translúcids perquè poguessin jugar i experimentar amb aquests damunt la llum. 

Amb aquesta proposta  i a través dels sentits van poder experimentar amb les propietats de la llum i el color.

Observaven amb atenció la transformació i l’efecte que experimentaven els objectes quan entraven en contacte amb la llum: la intensitat i la superposició dels colors, les transparències, el descobriment d’objectes continguts en uns altres que abans no apreciaven… Es formulaven hipòtesis i en comprovaven els resultats.

Com més jugaven amb aquell material, més curiositat se’ls hi despertava per continuar investigant.

 Raquel Blancafort

Moviment lliure

Al grup de 0-1 grans, a l’aula de Grallers, disposem d’una estructura Pikler, aquesta estructura permet als infants posar a prova les seves possibilitats motrius lliurement i segons les necessitats de cadascun d’ells. Aquesta, està formada per un triangle amb esglaons i una rampa que es pot acoblar a diferents alçades, ofereix l’oportunitat de desenvolupar les habilitats necessàries per què permet els nens i nenes superar els obstacles i reptes necessaris per adquirir coordinació i orientació espacial, a més de enfortir els músculs i les articulacions.

La segona setmana de març, els infants que ja estaven preparats motriument i de manera intuitiva, van descobrir que hi havia unes barres a on podien posar un peu i després l’altre intentant de pujar-hi. Amb aquest gest van iniciar el procés d’escalada, una escalada que d’entrada pot semblar difícil però que amb l’acompanyament respectuós de l’adult, que confia en un infant capaç, el portarà a dominar els moviments a través de la pròpia acció i autonomia.

La part de la rampa els va suposar una dificultat encara més complicada d’assolir, ja que s’havia de fer força amb braços i cames a més de coordinar-ne el moviment, però ells ho provaven una vegada i una altra.

Per tant com diu Emmi Pikler:

“Si els donem als nens l’espai i les possibilitats necessàries per a moure’s en llibertat, ho faran amb tanta bellesa i gràcia com a animals: amb agilitat, senzillesa, confiança i naturalitat”.

Lurdes Torres i Raquel Blancafort

Rampes

Un dels materials que vam presentar fa poc temps a l’aula de 1 a 2 anys, són unes rodes petites, àgils i no rígides. Aquestes, les vam presentar el costat de les rampes de l’aula, deixant que el joc i la descoberta sorgir de manera espontània dels propis infants. 

Els infants, van començar explorar el material, les seves propietats sensorials d’allò que manipulaven, com el pes i el volum. Les llençaven, les portaven a l’espai de llum per veure com del forat en sortia claror, les posaven dins els plats de la cuineta com si fos menjar i altres, però el joc matemàtic pel que havíem col·locat allà el material la Rosa i la Mercè, de moment no sorgia dins l’aula. 

Sorprenentment, de manera espontània, l’Abril es va fixar com el seu company Blai les feia lliscar per terra i ella, en va copsar una, es va apropar a les rampes  i va començar a comprovar si aquests objectes rodolaven o lliscaven igual o més de pressa que si ho fèiem només en el terra. També, anava modificant la posició de les rodes a l’hora de deixar-les lliscar. Amb els dies, vam veure com l’Abril continuava fent comprovacions com per exemple, que depenen de si feia baixar les rodes amb impuls o sense impuls, les rodes baixaven més o menys ràpid. 

Altres companys i companyes del grup, van agafar el model de l’Abril de referent i van començar a reproduir-ho. A partir d’aquí, per les rampes van començar a baixar materials de tot tipus: colleres de la cuineta, peces de construcció, sabates, etc. Malgrat això, cap d’aquests materials tot i l’impuls que els i donaven, mai arribava tant lluny com les rodes. 

Com diu Josep Callís, l’aprenentatge de les matemàtiques ha de “partir de situacions reals, que són les que aporten la connexió entre l’aprenentatge i la vida i, per tant, li donen sentit. I en el camp matemàtic, a més a més, hi ha l’objectiu de cercar la generalització dels fets a partir de situacions abstractes. Aquest fet diferencial del món matemàtic, el de moure’s en un context d’abstracció i amb un llenguatge de representacions simbòliques específic, fa que el seu aprenentatge sigui encara més complicat i difícil d’adquirir. Per tant, cercar la seva connexió amb la vida i la realitat es fa molt més imprescindible”.

 

 

Mercè Riera i Rosa Vilà