La màgia de la llum natural

A l’aula de Bastoners, durant la primera setmana de desembre vam posar cd’s penjats en un lloc a on arribava la llum natural del sol, d’aquesta manera es creava tot un ventall de colors que va atraure els infants a observar-ne les característiques.

Tant la “Ia” com el “Max” van quedar atrapats en aquests colors que es movien i que es podien veure més o menys intensos, i fins i tot desapareixien segons la posició en què estaven.

 

Una cosa tan natural com la llum del sol ens ofereix un munt de possibilitats d’investigació, ens apropa a compartir, sentir, pensar, generant en els infants curiositat i sorpresa; emocions molt necessàries en l’adquisició dels seus aprenentatges significatius.

 

“Com més completa sigui la gamma de possibilitats que oferim als infants, més intenses seran les seves motivacions i més riques les seves experiències.”

Loris Malaguzzi.

 

 

 

Raquel Blancafort i Lurdes Torres

Els àpats: de la falda a la cadira

A principis de gener, al grup d’infants de 0-1 any, vam observar  i detectar que alguns infants de l’aula ja eren capaços de mantenir-se asseguts per ells mateixos. Per això a partir d’aquell moment, decidim que facin l’àpat a la taula, asseguts a la cadira, enlloc de fer-ho a la falda de la mestra com havien fet fins aleshores.  

I és que des de l’escola, considerem primordial tenir els nadons a la falda i reservar els elements externs com les cadires per més tard, només per quan siguin capaços d’asseure’s de manera autònoma. Durant aquest procés considerem important no avançar-nos i deixar que sigui l’infant per ell mateix que arribi a una fita.

Si nosaltres posem els infants a jugar o a menjar asseguts abans que puguin fer-ho per ells mateixos, estem intervenint en el seu desenvolupament psicomotor i no estem respectant ni el moment evolutiu en el que es troben ni el moviment lliure.

Tant a la falda com a la taula, l’estona de l’àpat és un moment destinat a cobrir una necessitat bàsica, però també un moment per establir vincle afectiu entre l’infant i l’educador/a. 

 

 

Va ser meravellós veure els progressos dels infants i saber que amb el pas dels dies, tots i totes acabarien menjant a la taula i gaudint de l’àpat amb la companyia dels altres.

Raquel Blancafort i Lurdes Torres

Miralls

Per tal de proporcionar als nens/es vivències riques i variades, a mitjans de febrer vam introduir a l’aula dels Bastoners (aula d’infants de 0-1 any) un nou espai d’aprenentage amb miralls de diferents mides, formes i efectes òptics. 

Aquest material de seguida va despertar la curiositat dels infants que podien observar en els miralls la seva pròpia imatge, els seus gestos, el moviment, el reflex de la llum que entrava per les finestres,… 

 

 

Els miralls van afavorir la descoberta d’un mateix/a, així com també, la oportunitat d’explorar els objectes a diversos nivells i des d’altres perspectives.

 

 

Combinats amb molts tipus de materials no estructurats, els miralls ens van oferir resultats increïbles, causant en els petits sorpresa, admiració i alegria.

Amb aquest material es van aconseguir noves possibilitats de joc multi sensorials que facilitaven una base d’aprenentatge a partir de l’experiència i que  s’assentava de forma vivencial, és a dir: tocant, observant, fent, provant, provocant…

 

“…és necessari organitzar des del primer moment un espai i una cultura de l’espai que afavoreixi tots els processos de comunicació de l’infant: l’educació és un esdeveniment fet d’interaccions complexes, moltes de les quals es produeixen si l’espai hi participa”.

Loris Malaguzzi

 

 

 

 

Raquel Blancafort i Lurdes Torres