Descobrir-se al mirall

A l’aula dels Bastoners tenim un mirall fix a la paret on els més petits i petites es poden veure reflectits, descobrir la pròpia imatge, la dels altres i els objectes que els envolten.

Acostuma a ser entre els 6-9 mesos que els nadons comencen a somriure davant la seva imatge en un mirall, l’acaronen i s’hi volen relacionar. Això no significa que es reconeguin i entenguin que són ells mateixos; aquest procés no serà fins més endavant, quan mica en mica s’aniran adonant  que el que tenen davant seu és el seu propi reflex.

En general els miralls desperten una gran curiositat, per això fa uns dies vem introduir una proposta a l’aula basada en aquestes superfícies màgiques. Al llarg de la setmana passada el grup de Bastoners van poder manipular i descobrir a través de miralls de diverses mides i orientacions (safates-mirall, pilotes-mirall, miralls dins de peces petites de fusta, el reflex de la llum en aquests…).

L’ús del mirall ajuda a la maduració del cervell, en àrees relacionades amb la percepció i en com processar la informació rebuda. Una vegada el nen o nena reconeix els seus moviments i el seu reflex l’ajuda a millorar la precisió i coordinació d’aquests.

Laia Arufe i Carme Crespiera

Visites plenes de sorpreses i nous aprenentatges

Aquesta setmana els infants de l’aula dels Geganters hem tingut una visita molt especial.

Ens han visitat uns pollets!

El fet de tenir un animal real davant fa que els infants puguin observar totes les seves característiques i que els aprenentatges siguin el més significatius possible.

“Tenen plomes”

“Són de color vermell”

“Aquest vol sortir volant”

“Són petits i grans”

“Mengem pinso”

“Visca, visca!”

 

 

Moltes gràcies família!

 

 

Mercè Riera i Rosa Vilà

 

 

Temps d’adaptacions

L’arribada a l’escola bressol acostuma a ser la primera separació del nucli familiar. Això pot suposar cert neguit als més petits; els seus referents no hi són, han de  familiaritzar-se amb un lloc nou i conèixer noves persones amb qui compartir aquest espai.

Els seus hàbits i rutines poden canviar lleugerament per adaptar-se a aquesta nova situació, compaginant i intentant combatre potser certa angoixa i inseguretat.

Des de l’aula de lactants vetllem perquè cada infant vagi adaptant-se progressivament a l’escola, cada un al seu ritme. Una vegada superada aquesta adaptació, podran també seguir creixent i coneixent totes les propostes i materials que tenen al seu abast i que també aniran descobrint cada vegada amb una mica més d’autonomia a mesura que es vagin desenvolupant i augmentant les seves capacitats motrius.

La família té un paper fonamental en tot aquest procés. És per això que si l’infant percep tranquil·litat i confiança per part de la mare/pare/acompanyant, és més fàcil que l’infant també es pugui sentir més tranquil i segur.

A l’aula de lactants, infants i famílies tenen llibertat horària en les entrades i sortides, així com també la possibilitat de venir a l’escola en un moment determinat per seguir amb l’alletament matern, disposant d’un espai tranquil dins l’aula on poder donar el pit, contribuint d’aquesta manera en el benestar dels infants.

Aquesta adaptació ha de ser progressiva i és per això que l’acompanyant de l’infant pot entrar i quedar-se a l’aula l’estona que consideri oportuna o convenient per fer aquest traspàs el més lleu possible. Durant aquesta estona aprofitem per intercanviar informació entre família i escola, de manera bidireccional. És imprescindible saber com està l’infant aquell dia; com ha dormit, l’hora que s’ha llevat…i tota la informació que es cregui que pot influir en el seu estat d’ànim o comportament durant aquell dia.

Des de l’aula de Bastoners iniciem un nou curs petits i grans caminant junts, amb ganes i il·lusió.

 

 

Carme Crespiera i Sònia Vilaseca