A l’aula dels Bastoners tenim un mirall fix a la paret on els més petits i petites es poden veure reflectits, descobrir la pròpia imatge, la dels altres i els objectes que els envolten.
Acostuma a ser entre els 6-9 mesos que els nadons comencen a somriure davant la seva imatge en un mirall, l’acaronen i s’hi volen relacionar. Això no significa que es reconeguin i entenguin que són ells mateixos; aquest procés no serà fins més endavant, quan mica en mica s’aniran adonant que el que tenen davant seu és el seu propi reflex.
En general els miralls desperten una gran curiositat, per això fa uns dies vem introduir una proposta a l’aula basada en aquestes superfícies màgiques. Al llarg de la setmana passada el grup de Bastoners van poder manipular i descobrir a través de miralls de diverses mides i orientacions (safates-mirall, pilotes-mirall, miralls dins de peces petites de fusta, el reflex de la llum en aquests…).
L’ús del mirall ajuda a la maduració del cervell, en àrees relacionades amb la percepció i en com processar la informació rebuda. Una vegada el nen o nena reconeix els seus moviments i el seu reflex l’ajuda a millorar la precisió i coordinació d’aquests.
Laia Arufe i Carme Crespiera
