Sorra damunt la llum

Una de les propostes que s’ha anat repetint, és la de posar sorra damunt la taula de llum, seguint una metodologia en la qual l’infant és el protagonista del seu aprenentatge i sense dirigir la descoberta. 

Es tracta d’un joc amb materials que oculten la taula i la seva llum, i ens serveixen per utilitzar les pròpies mans per descobrir, jugar i inventar. Posàvem damunt la taula de llum una fina capa de sorra, que cobria la pantalla i que feia que la llum perdés intensitat en la part tapada. Així l’infant, en descobrir-la amb la mà o amb qualsevol material de l’espai de llum, com són les peces de construccions de colors, tenien la sensació que pintaven i feien córrer les peces de fusta com si fossin cotxes tot fent camins. 

El simple fet de tocar la sorra amb les mans sobre la taula de llum ja és una experiència sensorial molt rica. La textura de la sorra fina combinat amb l’ús de material divers és una bona manera perquè l’infant descobreixi noves maneres de dibuixar de manera espontània. Quan l’infant feia servir les mans per crear els seus dibuixos a través de la sorra, era quan descobria la nova textura mentre es divertia. 

A través d’aquesta proposta, vam aconseguir que l’infant descobrís nous moviment i que gaudis creant i experimentant amb la sorra damunt la llum.

L’Espai tranquil

Des de l’escola s’organitzen els espais en funció de les necessitats, interessos i nivell evolutiu dels infants. Els espais i materials, per tant, són canviants i es transformen per adaptar-se a les demandes dels nens i nenes.  

A l’aula de Bastoners (infants de 0-1), hi tenim des de l’inici del curs, l’espai tranquil. És un espai ampli, segur, confortable, càlid i agradable. Hi trobem una alfombra, coixins i paneres amb diferents materials per manipular i explorar. Els materials es van canviant: anelles de fusta, tapes de metall, cadenes, cordes, pilotes de roba,….Hi ha elements que estan penjats a la barra de davant del mirall que està situat damunt l’alfombra, i que aporta més calidesa i possibilitats de joc a l’espai. 

Fins que els infants no poden desplaçar-se, ja sigui raptant o gatejant, l’espai tranquil és el més frequentat per el grup d’infants de 0-1 any. 

Des de l’escola, es potencia al màxim el moviment lliure, deixant els nadons al terra perquè puguin explorar amb total llibertat. Alguns ho fan de panxa amunt,  o de panxa a terra, d’altres voltejant i els més grans asseguts…Cadascú en funció del les seves capacitats motrius.

En aquest espai, doncs els infants poden interaccionar lliurement amb els materials que tenen al seu abast. 

També és un espai on ens hi asseiem les mestres per  cantar cançons, explicar contes, fer jocs de falda,…o simplement per estar a prop dels infants, fent-los-hi carantoines i acompanyant-los en les seves descobertes i aprenentatges.

Lurdes Torres i Raquel Blancafort

Cabdells de llana

En l’etapa 0-3, és imprescindible l’exploració sensorial i crear un entorn ric en estímuls per tal que els infants puguin explorar i conèixer a través dels sentits. 

És per això, que el dia 10 de març vam oferir cabdells de llana de dos colors als infants de l’aula de Bastoners (grup de 0-1 anys) perquè hi experimentessin lliurement. Vam acompanyar la proposta amb una llum d’aula càlida i música relaxant. 

Els infants van començar a interactuar amb el material,  gaudint de la textura fina i suau de la llana. 

Al cap d’una estona, les mestres vam intervenir en la sessió, empenyent els cabdells i fent-los rodolar per sobre el terra. Els infants observaven atentament com s’anaven desfilant i es tornaven més petits. 

Instintivament, els nens i les nenes comprovaven que per agafar el cabdell sencer, calia desplegar tota la mà; en canvi si volien agafar el fil, calia més precisió. Aquests infants tot just iniciaven la prensió amb la pinça inferior, és a dir, agafant els objectes entre el dit gros i el dit petit, per tant, no podien agafar el fil, però tot i així, els hi cridava tant la seva atenció, que no van deixar d’intentar-ho. Era un plaer observar-los! 

Quan vam tenir un parell de cabdells ben desfilats, els hi vam posar el gruix de llana al seu damunt, afavorint així, l’estimulació de la seva pell i la relaxació. Quan quedaven amagats sota la llana, movien els braços per ser descoberts. 

Quin embolic…però que agradable!

Raquel Blancafort

Llum i fulles

Pocs dies després d’haver ofert fulles als infants de l’aula de Bastoners (infants de 0-1 any), el dia 18 de desembre, els n’hi tornem a oferir perquè hi experimentin altra vegada, però aquest cop, damunt la pantalla de llum. 

Sense la font de llum, els infants havien centrat la seva curiositat en la textura fràgil de les fulles, i la seva interacció es va basar en la manipulació directe: les van tocar, trencar, xafar, arrogar,… En canvi, amb la incorporació de la pantalla de llum en la proposta, els nens i les nenes van posar el focus d’atenció en l’efecte i la transformació que la llum provocava en les fulles. Les posaven a sobre la pantalla i després les treien per veure’n la diferència. 

La combinació d’elements naturals amb la llum és una excel·lent font d’informació multisensorial, on la via visual pren especial protagonisme. Un recurs per a l’estimulació de la vista, l’exploració, l’observació, l’atenció, la ciència i el descobriment.  

Els infants se senten atrets de forma natural cap a la llum i experimentar amb les fulles, després d’haver-ho fet en un altre context de joc, va ser tota una experiència per ells/es i els hi va aportar noves vivències i sensacions.

Lurdes Torres i Raquel Blancafort

Una proposta, oportunitats diverses

El dia 11 de Novembre, els infants de 2 a 3 anys de l’escola tenien preparada una proposta de psicomotricitat a la sala. 

Abans de començar la sessió, cadascun d’ells es treu les sabates i es posa els mitjons antilliscants. 

Aquell dia, els infants, es van trobar dins la sala una estructura amb blocs tous. Una estructura elevada on poder explorar el moviment i l’equilibri del seu cos. En un primer moment, tots els infants prenien consciència del cos de la mateixa manera; s’enfilaven per un extrem de l’estructura, passaven per damunt del rectangle gatejant i baixaven per la rampa de peus.  

Amb el deixar fer de l’adult i la no intervenció en el seu moviment, cadascun dels infants va agafar seguretat en aquella estructura i, això va provocar que experimentessin, cadascun d’ells, dins les seves possibilitats, amb el seu cos. 

Per això:

L’Anahely, va continuar baixant amb precaució per la rampa. 

L’Aleix, va passar de quatre grapes per el rectangle tou.

En Josué, va aprofitar l’alçada de l’estructura i la rampa per baixar-la fent una tombarella.

 

Ariadna Riera