Llavors, quan un adult fa l’afirmació “A aquest/a nen/a no li agrada el futbol.”, expressió molt utilitzada al futbol formatiu, a què s’està referint exactament? Doncs molt possiblement, valgui la redundància, s’està referint a un fet evident, i és que a aquest/a nen/a no li agrada el futbol. Sí, així de simple.

És curiós que tots els petits futbolistes a qui jo he conegut i als quals han atribuït aquesta etiqueta, eren jugadors poc hàbils amb la pilota o amb certes dificultats per interpretar el joc. En canvi, no m’he trobat mai ningú que em digués que a un nen/a no li agradava el futbol, sent aquest un fora de sèrie, un virtuós. Però per altra banda, malauradament, sí que m’he trobat molts jugadors a qui ja no els agrada el futbol o bé el pateixen, tot i ser destres amb la pilota. Si més no, ja no gaudeixen del tipus de futbol al qual s’han vist abocats, lluny dels seus interessos i motivacions, que no acostumen a ser les mateixes de pares/mares i entrenadors, molt sovint guiats per una excessiva i malaltissa comparació amb l’esport d’elit, fet que provoca als menuts una pressió i frustració gens justificable.

En el camp dels entrenadors, per exemple, també m’he trobat qui vol demostrar que a aquell/a nen/a no li agrada el futbol, i s’estableixen un seguit de retrets i observacions:

“Ho veus? Si als entrenaments s’avorreix!” Has provat d’adaptar els entrenaments al seu nivell i fer-lo sentir important?”

“Però si tampoc es relaciona amb els companys!” Has procurat d’estar pendent que no li facin mofa de les seves capacitats futbolístiques?

“Però si no escolta!” Has provat d’adaptar el missatge a l’edat i mirar de ser clar, breu i precís?

“Però si fins i tot ell mateix ho diu!” Has valorat en quines circumstàncies ho ha dit? En quines condicions es dóna la falta de motivació? Potser hi ha una excessiva dificultat de l’entrenament o poca adaptació al perfil del jugador? Potser hi ha discriminació per part d’alguns companys? En aquests casos, que digui això es natural! Tot el que diuen els infants està justificat, malgrat que molts cops, els adults no coneguem aquesta justificació.

Adaptem el futbol als nens/es i no a l’inrevés. Llavors, és possible que seguim trobant nens/es a qui no els agradi el futbol, però seran lliures per decidir si els hi agrada o no, i això serà en base només a l’esport en sí, no pas a d’altres factors que haurien d’anar sempre a favor seu.