La fuga de empresas a Catalunya

La fuga de empresas de Cataluña sigue aumentando. En apenas dos días laborables, la cifra ha aumentado en unas 150, arrojando un total de 700 compañías que han trasladado su domicilio social fuera de la comunidad autónoma desde el 2 de octubre, un día después del referéndum ilegal. Se trata de los datos que va actualizando el Colegio de Registradores y reflejan que el castigo a la imagen de la economía catalana no se detiene.

En este mismo periodo, solo se han mudado a Cataluña 38 empresas, de modo que el saldo negativo se sitúa en las 662 empresas. Los nuevos datos actualizados incorporan lo que ocurrió en los registros mercantiles de toda la comunidad el viernes 13 de octubre y el lunes 16. En el 13 se fueron 81 compañías del conjunto de Cataluña. En el 16 de octubre abandonaron la región 68 empresas, según estos datos todavía provisionales. La mayoría de las empresas que se va fuera de la comunidad catalana procede de la provincia de Barcelona.

Las 700 empresas que dejan Cataluña en solo diez días laborables contrastan con el saldo que se dio hasta septiembre: hasta ese momento se habían ido 584 compañías y habían aterrizado 449. Es decir, superan en unos días todas las que se habían marchado en lo que iba de año. Eso sí, las que llegaban en los nueve primeros meses de 2017 tenían una facturación mayor que las que salían. Sin embargo, ahora lo normal sería que Cataluña perdiese el domicilio de mucha facturación, ya que entre las que han informado de su traslado fuera se encuentran grandes corporaciones como Planeta, Gas Natural, CaixaBank, Sabadell, Abertis, Catalana Occidente, Cellnex, Applus, eDreams Odigeo, Bimbo o Torraspapel.

L’atur cau en 21.800 persones el tercer trimestre a Catalunya i se situa en el 12,5%

El tercer trimestre s’han creat a Catalunya 46.000 llocs de treball, sobretot en la indústria

El tercer trimestre s’han creat a Catalunya 46.000 llocs de treball, segons les dades de l’Enquesta de Població Activa, publicada per l’Institut Nacional d’Estadística. L’atur ha baixat en 21.800 persones, perquè hi ha hagut 24.000 noves incorporacions al mercat laboral.  Ara hi ha a Catalunya 475.000 desocupats, el 12,54% de la població en edat de treballar i que busca feina, la més baixa des del 2008. La taxa d’atur ha baixat dos punts en relació amb el segon trimestre.

El sector que ha creat més ocupació és la indústria, 19.500 llocs de treball, seguit del sector serveis, amb 17.400, coincidint amb la temporada turística.  

En el conjunt de l’Estat, s’han creat 235.900 llocs de treball el tercer trimestre, fins als 19.049.200, de manera que se supera els 19 milions d’ocupats per primera vegada des del tercer trimestre del 2009. El nombre de persones sense feina s’ha reduït fins a 3.731.700 i la taxa d’atur ha baixat fins al 16,38%, gairebé un punt menys, a xifres de finals del 2008.

L’increment dels llocs de feina respon, en part, a l’augment de la població activa, fins a les 22.780.900 persones. El tercer trimestre, hi ha 53.300 persones més que treballen o busquen feina que el trimestre anterior.

Paula Altarriba Gajete

SEAT denuncia pressions per canviar la seu.

El president del comitè d’empresa de Seat, Matías Carnero, ha declarat aquest dimecres a la ràdio pública basca que la multinacional automobilística hauria rebut “pressions” per traslladar la seva seu social fora de Catalunya.

En una entrevista a la ràdio pública del País Basc, Carnero ha admès que a l’empresa “hi ha preocupació per la inestabilitat política”, però ha assegurat que Seat no canviarà de seu social “mentre les vendes no baixin”.

La companyia no ha volgut fer cap comentari, ni per confirmar ni per desmentir aquesta qüestió.

 

Júlia Alcalde Català

El Nobel premia les teories de l’economia del comportament

Origen: El Nobel premia les teories de l’economia del comportament

FONT: ARA.CAT/DANI CORDERO Barcelona 09/10/2017

Richard H. Thaler sosté que les persones no sempre prenen decisions econòmiques racionalment

premi-Nobel-dEconomia-Richard-Thaler_1884421670_47692566_651x366
El nou premi Nobel d’Economia Richard H. Thaler. / University of Chicago

Les persones no prenen les seves decisions econòmiques només per una qüestió racional. Estan disposades a perdre diners per una causa que considerin justa. I si alguna cosa els falta, és autocontrol. Aquests són tres elements que trenquen la lògica del comportament econòmic i que potser expliquen perquè l’economista Richard H. Thaler ha guanyat el premi Nobel d’economia d’aquest any i els 930.000 euros amb què està guardonada la distinció que atorga cada any el Banc Central de Suècia, el Riksbank.

Durant les últimes quatre dècades el professor de l’Escola de Negocis de la Universitat de Chicago -paradigma del liberalisme econòmic- s’ha convertit en un dels estudiosos de com influeix el comportament psicològic en l’economia. I és aquest el motiu pel qual Thaler entra ara en el preuat llistat dels Nobel: “En incorporar noves idees sobre la psicologia humana a l’anàlisi econòmica, ha dotat els economistes de més riquesa d’eines analítiques i experimentals per comprendre o predir el comportament humà”, va defensar ahir el jurat, que va celebrar les teories i les noves eines per analitzar l’economia que ha aportat aquest economista de 72 anys durant els seus anys d’investigacions.

L’economia conductual desenvolupada per Thaler confirma que les decisions econòmiques no sempre depenen de la racionalitat. Més aviat, el que hauria de ser un comportament normal és modificat per biaixos sistemàtics que depenen del context: el comprador que prefereix pagar més per un producte perquè creu que així s’assegura que un productor rebrà un preu just o el que preveu castigar una entitat escollint una rival -sent conscient que ell també hi perd- perquè creu que està actuant inadequadament i de manera abusiva. Però els seus estudis també analitzen com els compradors poden tendir a fer pronòstics basats en consensos socials que posteriorment es demostra que són falsos i que poden posar en perill els resultats en un futur. El millor exemple seria la inversió en pensions.

Impacte en política pública

El jurat que va consensuar atorgar-li el Nobel sosté que “els seus descobriments empírics i les seves percepcions teòriques han sigut fonamentals per crear el nou i ràpid camp d’expansió de l’economia del comportament, que ha tingut un impacte profund en molts àmbits de la recerca i la política econòmica”. Les seves idees han portat governs com el nord-americà i el britànic a crear grups de treball per introduir reformes en les administracions públiques.

Ahir, quan va rebre la trucada d’un membre del jurat que va decidir donar-li el Nobel, Thaler va explicar que “països de tot el món, començant pel Regne Unit, han iniciat equips de perspicàcia conductual” per tenir en compte els hàbits suposadament forassenyats dels ciutadans.

Thaler explicava també ahir que, en la seva opinió, “l’impacte més gran [de les seves investigacions] és el reconeixement que els agents econòmics són humans i els models econòmics han d’incorporar-los”.