Exercici: responsabilitat social empreses

milton-friedman

“L’única responsabilitat social de les empreses és la utilització dels seus recursos en activitats que generin un benefici, sempre respectant la llei i sense frau ni engany. ”
(Milton Friedman, Premi Nobel d’economia el 1976).

Discuteix i respon en un comentari:
S’han de preocupar les empreses únicament d’obtenir un benefici? O han d’ajudar també organitzacions sense ànim de lucre, universitats i altres bones causes? Augmenta la percepció positiva d’una empresa el que aquesta ajudi a la col· lectivitat? O hauria d’utilitzar l’empresa els seus fons per augmentar salaris, repartir dividends i disminuir preus?

Funcions i objectius d’una empresa

1.- Què és una empresa?

L’empresa és una entitat que integra un conjunt d’elements organitzats i dirigits per a assolir una sèrie d’objectius mitjançant la realització d’una determinada activitat econòmica.

1.1.- Funcions i objectius de l’empresa.
Les organitzacions empresarials tenen uns objectius i per fer-ho desenvolupen una sèrie de funcions.

LES FUNCIONS DE L’EMPRESA SÓN:

1.  Creació de valor. Les empreses permeten obtenir producte com per exemple ordinadors, mòbils, carpetes, o bé serveis com oferir serveis de manteniment informàtic o serveis d’educació.

2. Funció social. Les empreses proporcionen el ingressos necessaris per a viure, per mitjà dels salaris que paguen als seus treballadors o dels beneficis que obtenen el propietaris. També promouen la innovació i l’avenç tecnològic.

ELS OBJECTIUS DE LES EMPRESES SÓN:

1. Obtenir el màxim benefici. És un dels objectis més importants perquè en depèn la supervivència de l’empresa. El benefici és la diferència entre ingressos i despeses.

2. Créixer en el mercat i augmentar la participació en el mercat amb la finalitat de tenir més clients i millorar la posició en un futur.

3. Satisfacció dels clients. Tractar bé als clients per a fidelitzar-los i que confiïn en nosaltres en un futur i fidelitzar-los.

4. Producció de qualitat. La qualitat dels productes permet oferir als clients uns bons productes i serveis perquè no vagin a la competència.

5. Supervivència en el mercat. Algunes vegades la situació és tan delicada que l’empresa només pot aspirar a mantenir-se i esperar que els temps canviïn . És el que passa en un període de crisi.

6. Objectius socials. Les empreses no només poden tenir objectius purament econòmics, sinó que han de tenir en compte aspectes com el respecte al medi ambient o assegurar uns sous que permetin viure dignament als treballadors.

Font: https://www.insbaixcamp.cat/moodle/pluginfile.php/27308/mod_resource/content/1/NF1.pdf

El PIB com indicador del benestar

EXERCICI PIB

Respon les preguntes en un comentari a aquest post.

Hem vist que el PIB és un indicador de la riquesa d’un país, però és un bon indicador del nivell de benestar d’una societat?

Comparem Andorra i España (dades del 2016):

Captura de pantalla 2017-10-27 a las 17.17.36
Font: https://www.datosmacro.com/paises/comparar/andorra/espana?sc=XE15
  1. Creus que els habitants d’Andorra són molt més pobres que els d’Espanya pel fet de viure en un país amb un PIB 450 vegades menor que el d’Espanya? Quin és l’indicador que ens informa millor de la riquesa dels habitants d’una societat?
  2. D’altra banda, el PIB no recull nombrosos aspectes que són importants pel benestar humà, per la qual cosa ha rebut crítiques des de diferents camps i línies de pensament. Investiga a internet i enumera algunes de les deficiències del PIB per capita com a mesura del benestar d’una societat.
  3. A banda del PIB per capita, existeixen diversos indicadors alternatius com a mesura del benestar social o de la qualitat de vida dels habitants d’un país. Investiga quins són. Tria’n un que et sembli més adequat, i que no hagi estat escollit per cap company, i fes-ne una breu descripció.

GDP_nominal_per_capita_world_map_IMF_2008

 

 

 

 

 

vocabulari bàsic

  • 1: Què és l’economia?

Necessitat

Servei

Economia

Escassetat econòmica

Decisors o agents econòmics

Cost d’oportunitat

Costos irrecuperables

Beneficis i costos addicionals

Anàlisi marginal

Incentiu

Model econòmic

Microeconomia

Macroeconomia

Economia positiva

Economia normativa

  • 2: Producció i creixement

Factor de producció o recurs productiu

Recursos naturals

Treball

Béns de capital

Tecnologia

Renda

Sector econòmic

Sector primari

Sector secundari

Sector terciari

Deslocalització

Relocalització

Internacionalització

Pime

Frontera de possibilitats de producció (FPP)

Producte Interior Brut (PIB)

Productivitat

Creixement econòmic

  • Enllaços útils:

Vocabulari d’economia (1) 

<http://www.avl.gva.es/documents/31987/65425/Vocabulari_economia/d817b6b5-3e55-4b5c-ac73-fd0a78172fad>

Vocabulari d’economia . València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2011. 344 p. (Vocabularis; 5). Termes: aprox. 3.900 Llengües: català, castellà, anglès

 

Vocabulari d’economia (2)   

<http://www.ceice.gva.es/documents/161863176/162975848/Econom%C3%ADa.pdf/9bffe772-15f2-400e-885b-a8f2c318c399>

Vocabulari d’economia . València: Generalitat Valenciana. Conselleria d’Educació i Ciència: Colomar, 1993. 62 p (Llenguatges Específics. Sèrie Menor; 7).Termes: 269 Llengües: català, castellà

Diccionari econòmic finançer :

https://www.caixabank.es/particular/docs/diccionario/A_ca.html


 

El Nobel premia les teories de l’economia del comportament

Origen: El Nobel premia les teories de l’economia del comportament

FONT: ARA.CAT/DANI CORDERO Barcelona 09/10/2017

Richard H. Thaler sosté que les persones no sempre prenen decisions econòmiques racionalment

premi-Nobel-dEconomia-Richard-Thaler_1884421670_47692566_651x366
El nou premi Nobel d’Economia Richard H. Thaler. / University of Chicago

Les persones no prenen les seves decisions econòmiques només per una qüestió racional. Estan disposades a perdre diners per una causa que considerin justa. I si alguna cosa els falta, és autocontrol. Aquests són tres elements que trenquen la lògica del comportament econòmic i que potser expliquen perquè l’economista Richard H. Thaler ha guanyat el premi Nobel d’economia d’aquest any i els 930.000 euros amb què està guardonada la distinció que atorga cada any el Banc Central de Suècia, el Riksbank.

Durant les últimes quatre dècades el professor de l’Escola de Negocis de la Universitat de Chicago -paradigma del liberalisme econòmic- s’ha convertit en un dels estudiosos de com influeix el comportament psicològic en l’economia. I és aquest el motiu pel qual Thaler entra ara en el preuat llistat dels Nobel: “En incorporar noves idees sobre la psicologia humana a l’anàlisi econòmica, ha dotat els economistes de més riquesa d’eines analítiques i experimentals per comprendre o predir el comportament humà”, va defensar ahir el jurat, que va celebrar les teories i les noves eines per analitzar l’economia que ha aportat aquest economista de 72 anys durant els seus anys d’investigacions.

L’economia conductual desenvolupada per Thaler confirma que les decisions econòmiques no sempre depenen de la racionalitat. Més aviat, el que hauria de ser un comportament normal és modificat per biaixos sistemàtics que depenen del context: el comprador que prefereix pagar més per un producte perquè creu que així s’assegura que un productor rebrà un preu just o el que preveu castigar una entitat escollint una rival -sent conscient que ell també hi perd- perquè creu que està actuant inadequadament i de manera abusiva. Però els seus estudis també analitzen com els compradors poden tendir a fer pronòstics basats en consensos socials que posteriorment es demostra que són falsos i que poden posar en perill els resultats en un futur. El millor exemple seria la inversió en pensions.

Impacte en política pública

El jurat que va consensuar atorgar-li el Nobel sosté que “els seus descobriments empírics i les seves percepcions teòriques han sigut fonamentals per crear el nou i ràpid camp d’expansió de l’economia del comportament, que ha tingut un impacte profund en molts àmbits de la recerca i la política econòmica”. Les seves idees han portat governs com el nord-americà i el britànic a crear grups de treball per introduir reformes en les administracions públiques.

Ahir, quan va rebre la trucada d’un membre del jurat que va decidir donar-li el Nobel, Thaler va explicar que “països de tot el món, començant pel Regne Unit, han iniciat equips de perspicàcia conductual” per tenir en compte els hàbits suposadament forassenyats dels ciutadans.

Thaler explicava també ahir que, en la seva opinió, “l’impacte més gran [de les seves investigacions] és el reconeixement que els agents econòmics són humans i els models econòmics han d’incorporar-los”.

Nada es gratis

La economía es una manera de ver el mundo. Nos recuerda constantemente que nada es gratis. Cada camino que tomamos deja atrás otro sin explorar y eso puede conducirnos a lamentarlo. Pero elegir es bueno. Y yo me alegro de vivir en un mundo donde las cosas tienen un precio. Un mundo sin consecuencias ni costes sería un mundo sin decisiones significativas. Una vida sin responsabilidades no sería una vida de adulto…es la vida de un animal, de un niño o de un robot.

Nada es gratis. Russell Roberts (2001), “El corazón invisible: un romance liberal”.
Llegeix el text i respon les següents preguntes:
  1. Per què l’economia és, segons el text, una manera de veure el món?
  2. Què vol dir l’autor amb “Nada es gratis”? Sortir al carrer encara és gratis, oi?
  3. Quina relació creus que existeix entre l’escassetat i el preu de les coses?