Autoconeixement y Itenerari formatiu

Jo vull fer alguna cosa de informatica, perque es una cosa que crec que se em don molt bé, sóc capaç de estar més de 24h davant sense una gota de aburriment.

Crec que podria ser lo que me agradaria encara que  em guiaria més per desarollador de software, per fer això hauria de fer una FP D’ GRAU MITJA,

Jo he sigut capaç de crear pagines web, crear programes petits i sobre tot jo crec que tinc molt de coneixement en el ambit laboral sobre la informatica.

La cosa es que no se perque decidir-me perque hi ha moltes coses a triar.

FORMACIÓNS A TRIAR SÓN!!!!

-Hacker del Sombrero Blanco (PD: Hacker de Policia)

-Cap de Seguretat  Informatic

-Desarrollador de Software (PD: Desarrollador de programes informatics)

¿Por qué los paises fracasan? Valoració

Resum i Valoracio

El text assegura que no hem entès bé el problema de la desigualtat en el món per culpa de tres arguments sempiterns: el de la geografia, on hi ha països més ben situats per a la riquesa; el de la cultura, que pensa l’acompliment de les nacions segons les seves tradicions i creences; i el de la ignorància, segons el qual els països són pobres perquè els seus governants no coneixen bé la teoria econòmica. Però no, ens diu: els països rics són desenvolupats perquè les seves institucions són incloents, i els països pobres són endarrerits perquè les seves són extractives. En els rics, les institucions distribueixen el poder de manera àmplia i pluralista, protegint els drets de propietat i impulsant una economia de mercat que motiva la inversió i la innovació tecnològica. En els pobres, el poder es concentra en uns pocs que manipulen les institucions per explotar a la gent, violant els drets de propietat i desincentivant l’activitat econòmica. Irrefutable.

 

Però la seva contundència dura poc. La resposta a com es formen aquestes institucions no aconsegueix convèncer a cinc-centes pàgines. Diu que aquestes sorgeixen en processos històrics complexos, definits per la interacció entre les institucions preexistents i uns pocs esdeveniments -coyunturas crítiques: “grans esdeveniments que trenquen l’equilibri polític i econòmic”, com la pesta negra o la Revolució Industrial. La deriva institucional d’un país és, llavors, un camí sinuós i ple de bifurcacions. D’acord. Però el llibre mai explica d’on o per què apareixen aquestes primeres institucions. I el que és pitjor: al ficar al món sencer en un model simple, no aconsegueix superar un marcat determinisme històric que es contradiu amb si mateix i que fixa el desenvolupament a una destinació única: Anglaterra, la indústria, el neoliberalisme.

 

Recomano el LLIBRE

Jo Personalment el recomano m’ ha ensenyat moltes coses i m’ ha fet obrir el ulls amb la societat en la cual estem vivin.

Jo Li dono un punt positiu al llibre

Pedro J.: “El Mobile importa més que l’autonomia de Catalunya”

Lamentant-se que “es van carregar que Barcelona fos la seu de l’Agència Europea del Medicament”, així com que porten camí de carregar-se que continuï allotjant al World Mobile Congress”, Pedro J. al·ludeix directament a “els separatistes i al partit de Ada Colau” perquè considera que “amb les seves quimeres i xarlotades segueixen fent malbé a la política, l’economia i la imatge de Catalunya”.

Precisament per això, posa a sobre de la taula que “l’assec pels catalans que no els voten i els pateixen”, però, avisa: “Fora de Catalunya a ningú no li importa que en la Generalitat hi hagi un nou president. A Madrid, a Alacant, a València, s’acull amb els braços oberts a les empreses de l’Ibex que se’n van de Barcelona. I com més continuïn insultant allà Felip VI, més l’aplaudiran en la resta d’Espanya”.

Pedro J. té clara la solució: l’article 155 de la Constitució espanyola “per defensar els interessos generals davant tota mena de fanàtics i extremistes” perquè, subratlla, “al Govern li correspon evitar que això succeeixi”. En aquest sentit, ha recordat, “estan en joc 500 milions d’ingressos anuals amb més de 100.000 visitants d’elit”, així com “la vinculació d’Espanya a l’avantguarda tecnològica mundial”.

ARTICLE DE OPINIO SOBRE ELS DENOMANAMENTS

Jo opino que els desnomanament es una Qüestio que afecta la dignitat de les perslnes i al seu desnvolupament social, personal, familiar o afectiu. Quan un dret, recollit per la Constitució (art. 47, Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada.) Es deixa en mans de l’ econlmia especulativa, esta posant en períll l’accés lliure de la poblacio al seu dret fonamental.

 

Durant anys, a Espanya, com en altrew països, s’han concedit hipoteques d’alt risc per especular amb elles en ems mercats i moure ingents quantitats de diners que mai va existir.

 

Quan aquesta activitat de creixament i enriquiment s’acaba, són les persones que estan a dota de la piràmide de l’Economia les que han de pagar els plats trencats.

 

Montoro reclama l’IVA de les subvencions per a la cultura i el transport públic

El Ministeri d’Hisenda manté la seva ofensiva per cobrar l’IVA de les subvencions i l’amplia al sector del transport públic. Segons ha explicat el secretari d’Economia, Pere Aragonès, a Via Lliure, el ministre Montoro està aprofitant aquest moviment per poder quadrar els seus pressupostos.

Aragonès ha explicat que des de fa mesos “sobren actes d’inspecció” tant en l’àmbit cultural com en el del transport públic. “El que venen a dir és que aquelles subvencions que tenen un impacte en el preu, és a dir, que ajuden a abaixar el preu, han de pagar IVA”, ha denunciat el que va ser el número 2 del vicepresident Junqueras a la Conselleria d’Economia.

Ahir, el festival Temporada Alta de Girona va alertar que el Ministeri d’Hisenda els havia reclamat l’IVA de les subvencions atorgades en els darrers temps a les entitats culturals. Així ho va exposar el seu director, Salvador Sunyer, que va assegurar que és “impossible” continuar fent el festival en aquestes cirscumstàncies.

El mateix Sunyer va desvelar que la mateixa situació que travessa el festival està afectant també altres institucions culturals com el MACBA, el MNAC, el Teatre Lliure i el Mercat de les Flors.

Entra aquí si vols saber la font: ElNacional

Deslocalització de Bayer MedicalScience

El conflicte obert més important afecta la companyia química Covestro, que va anunciar aquest mateix mes que tancaria a finals de 2017 la planta de MDI de Tarragona, en la qual treballen 120 persones, una decisió que els sindicats denuncien com una deslocalització per les temptacions de l’empresa de traslladar la producció a Alemanya.

Els sindicats consideren que les raons del tancament de la planta de DMI de Covestro són més polítiques que econòmiques
Els sindicats consideren que les raons del tancament de la planta de DMI de Covestro són més polítiques que econòmiques.