Resum i Valoracio
El text assegura que no hem entès bé el problema de la desigualtat en el món per culpa de tres arguments sempiterns: el de la geografia, on hi ha països més ben situats per a la riquesa; el de la cultura, que pensa l’acompliment de les nacions segons les seves tradicions i creences; i el de la ignorància, segons el qual els països són pobres perquè els seus governants no coneixen bé la teoria econòmica. Però no, ens diu: els països rics són desenvolupats perquè les seves institucions són incloents, i els països pobres són endarrerits perquè les seves són extractives. En els rics, les institucions distribueixen el poder de manera àmplia i pluralista, protegint els drets de propietat i impulsant una economia de mercat que motiva la inversió i la innovació tecnològica. En els pobres, el poder es concentra en uns pocs que manipulen les institucions per explotar a la gent, violant els drets de propietat i desincentivant l’activitat econòmica. Irrefutable.
Però la seva contundència dura poc. La resposta a com es formen aquestes institucions no aconsegueix convèncer a cinc-centes pàgines. Diu que aquestes sorgeixen en processos històrics complexos, definits per la interacció entre les institucions preexistents i uns pocs esdeveniments -coyunturas crítiques: “grans esdeveniments que trenquen l’equilibri polític i econòmic”, com la pesta negra o la Revolució Industrial. La deriva institucional d’un país és, llavors, un camí sinuós i ple de bifurcacions. D’acord. Però el llibre mai explica d’on o per què apareixen aquestes primeres institucions. I el que és pitjor: al ficar al món sencer en un model simple, no aconsegueix superar un marcat determinisme històric que es contradiu amb si mateix i que fixa el desenvolupament a una destinació única: Anglaterra, la indústria, el neoliberalisme.
Recomano el LLIBRE
Jo Personalment el recomano m’ ha ensenyat moltes coses i m’ ha fet obrir el ulls amb la societat en la cual estem vivin.
Jo Li dono un punt positiu al llibre
