¿Què és la gran depressió?
La Gran Depressió va ser un periode d’aproximadament deu anys -entre 1929 i 1939-caracteritzats per la major recessió econòmica global, Tant en Profunditat com a duració, que s’ha Conegut a la història contemporània La manca de planificació del sistema capitalista feia consubstancial l’aparició de crisis cícliques. L’impacte va ser tan profund que va arribar a canviar la situació econòmica mundial.
CONSEQÜENCIES –>
Grans taxes de desocupació: 13 milions de persones als Estats Units, 6 milions a Alemanya i 3 milions al Regne Unit.
Pobresa: S’estima que la cinquena part de la població britànica vivia per sota del llindar de pobresa cap a la meitat de la dècada de 1930.
L’enfonsament borsari: va provocar la destrucció de l’estalvi, i amb això la ruïna econòmica de milions de grans i petits inversors, i la reducció dràstica del crèdit, del consum i de la inversió. Així, les conseqüències van transcendir aviat el món dels negocis i la borsa per afectar a l’economia real de la població.
Els bancs van enfonsar-se perquè les persones retiraven els seus estalvis i perquè molts préstecs van quedar-se sense retornar. Prop de 9.000 bancs van fer fallida i amb ells van desaparèixer els estalvis de milions de ciutadans.
Miseria Agricola: L’agricultura, sector econòmic bàsic, va accentuar la crisi que patia des de feia temps. La manca de demanda i l’acumulació d’excedents mantindria la tendència a la baixa dels preus agrícoles. Entre 1929 i 1932 la caiguda dels preus va arribar fins al 57%, mentre que la capacitat adquisitiva dels camperols va arribar a esfondrar-se fins un 70%. Es van multiplicar les expropiacions de granges pels deutes que havien contret, i prop d’un milió de persones van haver d’abandonar forçosament casa seva per buscar-se la vida en d’altres llocs.
Destrucció massiva de llocs de treball: La paralització econòmica va provocar la destrucció massiva de llocs de treball. Ja en plena Gran Depressió la desocupació va convertir-se en un mal crònic. Un exèrcit de desesperats, sense feina i sense cap assistència social, va veure’s condemnat a la misèria i la fam. És el moment de proliferació dels anomenats serveis socials, llargues cues van començar a produir-se cada dia davant dels menjadors per a indigents.
ÍNGRID GUILLÉN