Al selge XI, la difusió del nou ordre feudal, va comportar l’increment de la violència social. L’Església catalana va adoptar iniciatives per fer minvar els efectes de les activitats bèl·liques, va intentar aturar parcialment les conínues guerres feudals. En aquesta tasca va tenir un lloc destacat l’abat Oliba (971-1046), que va ser la figura més important de l’Església catalana cap a l’any 1000. De jove, Oliba renuncià a la seva condició de comte de Berga i de Ripoll i va entrar de monjo al monestir d’aquesta darrera ciutat. L’any 1008 va ser nomenat abat del monestir i també del de Cuixà. L’any 1017 va ser nomenat bisbe de Vic. L’abat Oliba va contribuir de manera activa a la repoblació de diversos territoris de la Catalunya central.

La seva iniciativa més transcendent va ser la difusió de les assemblees de Pau i Treva, que pretenien limitar la violència feudal. La Pau de Déu era la prohibició eclesiàstica de qualsevol acte hostil contra les persones de qualsevol condició o contra tot tipus de béns que romanguessin dins d’un espai delimitat pel perímetre traçat a trenta passos al voltant de l’església, les sagreres. La Treva de Déu consistia en la prohibició de lluitar determinats dies de la setmana, especialment el diumenge i també en algunes dates significatives del calendari litúrgic.  L’èxit d’aquestes iniciatives va fer que les institucions eclesiàstiques es difonguessin cap a la resta d’Europa. (Busca a etiquetes Documents la Pau i Treva de la ciutat de Vic l’any 1033 i fes-ne les activitats)

L’alteració de l’ordre va afectar també la justícia. Els tribunals van esdevenir el marc d’expressió de moltes de les tensions de la societat. Amb el creixement econòmic van incrementar-se els plets i els pledejadors, i la justícia es va corrompre. Els jutges es deixaven comprar i la llei goda va esdevenir formulària. Els tribunals van renunciar a la recerca de proves objectives i molts litigis es van resoldre al marge dels tribunals, bé per acords entre les parts o, el més sovint, per actes de força o proves aberrants, com les ordalies.

Les ordalies o judicis de Déu eren uns procediments judicials utilitzats a partir de mitjan segle XI per provar la culpabilitat o innocència de la persona acusada. Aquesta era sotmesa a una suposada sentència emanada per voluntat divina, i això en detriment de l’aportació de proves escrites i testimonis orals. (Busca a Documents els cas de l’ordalia celebrat a la vila de Tuixén l’any 1081 i fes-ne les activitats)

Hi havia diferents tipus d’ordalies:

a) La prova dita caldària, que consistia a extreure una pedra de l’interior d’una caldera d’aigua bullent; si la mà en sortia cremada, és que l’acusat era culpable.

b) La prova dita dels albats, que consistia a dipositar dos nadons (un de cada part enfrontada en el judici) en una bassa o una piscina; el qui s’enfonsava mostrava la innocència de la part que representava.

Activitats

1- Creus que la justicia feudal estava corrumpuda? Per què?

2- Què eren les ordalies? Ho trobes un sistema judicial just?

De forma paral·lela a la consolidació de la Catalunya comtal, el sistema feudal va anar desenvolupant-se en la societat catalana. A la primera meitat del segle XI, Catalunya va deixar de ser una societat de pagesos aloers lliures i esdevingué una societat feudal. Els veguers foren els responables d’aquest important canvi: la revolució feudal que va tenir com a desenllaç l’emergència d’una multitud de petites senyories locals, hereves dels principats territorials d’època carolíngia.

El poder i la força dels comtes abans de l’any 1000 procedia de la possessió de terres i rendes públiques, és a dir, béns fiscals, els més importants dels quals, els castells, els cedien temporalment o a perpetuïtat als seus col·laboradors, clergues, vescomtes i veguers, perquè els administressin. No perdien per això el control superior d’aquests béns.

A partir del 1030, però els veguers, abans personae publicae, es van apropiar els castells que administraven i van esdevenir  senyors castellans. Van prescindir, doncs, de l’autoritat superior comtal, i van incorporar les terres fiscals del terme del castell i les rendes públiques satisfetes pels habitants del districte corresponent a la seva propietat. Fins i tot, els antics vicaris es van quedar la propietat dels alous dels pagesos. (Busca a l’etiqueta Documents el text que esmenta els drets del bisbe de Sanaüja i fes-ne les activitats)

El nou model social, basat en les relacions de vassallatge, situava el comte com a príncep al vèrtex de la piràmide social, fet que es fonamentava en la concessió de terres (feus) a canvi del jurament de fidelitat. Així, la guàrdia del castell i la zona sota el seu domini, anomenada jurisdicció, era atorgada pel comte al cap d’un llinatge nobiliari (veguer) que, al seu torn, delegava en un castlà el govern efectiu de les seves possessions.

Les normes i les diferents fonst jurídiques en què es fonamentava el nou ordre feudal es van agrupar, a partir del segle XII, en una compliació de lleis anomenades Usatges de Barcelona, que recollia les normes del dret romà, del dret germànic i els costums feudals i substituïa l’antic codi dels visigots, el Liber iudiciorum. Si voleu ampliar la informació sobre els Usatges, podeu visitar aquest lloc web: http://sites.google.com/site/futreee/

Activitats

1- Quin paper tingueren els veguers en la formació del feudalisme a la Catalunya Vella?

2- Què foren els Usatges de Barcelona?