Lectura de “La veu dels somnis” a primer d’ESO al Pablo R. Picasso

contes1

Enguany amb els alumnes de primer d’ESO de l’institut Pablo R. Picasso de Nou Barris havíem de fer la lectura del llibre “La veu dels somnis” de Hugh Lupton. Es tracta d’un llibre de relats breus amb elements fantàstics, i amb preguntes de comprensió lectora orals i escrites darrere de cada relat. El més curiós és que durant la lectura d’un dels contes, que sorprentment els alumnes seguien amb atenció, i en silenci, jo que anava despistada creia que ja l’havíem acabat, i em diuen: “-No, encara falta una pàgina!”. Va ser realment una anècdota curiosa perquè va demostrar que els nanos estaven encuriosits per la història i volien saber-ne el final.

Publicat dins de Anècdotes d'una professora de català | Deixa un comentari

Seminari UOC: El llibre digital, la nova eina per al professorat

llibre_digital

El primer trimestre del curs, vaig cursar un seminari a la UOC sota el títol: El llibre digital, la nova eina per al professorat. L’esmentat curs s’estructurava en una sèrie d’activitats al voltant de la reflexió d’aquest nou recurs TIC i la seva aplicació a les aules. Així una de les activitats es basava en un debat entorn a si el professorat està preparat per a emprar les noves tecnologies a les aules, si els alumnes formen part de la generació en les quals ja saben emprar les noves eines tecnològiques i de quina manera es podia aplicar adequadament el llibre digal per part dels professors/res. Pel que fa a la tasca final els alumnes del seminari havíem de construir un bloc i estructurar-lo amb diferents apartats de la nostra matèria per tal d’utiltizar aquesta eina digital a l’ensenyament, en el meu cas de la llengua catalana i literatura a l’ESO. Així doncs, aquest seminari va representar un repte, fer una nova reflexió sobre la nova era digital en la que vivim i com ens adaptem en aquesta era els professors, tenint en compte que progressivament els recursos TIC seran cada vegada més presents a les escoles i instituts, i haurem d’aprendre a fer-ne un bon ús per a fer una bona tasca com a docents.

Publicat dins de Formació contínua | Deixa un comentari

Reinventar-se

pissarra-2digital-002

Sovint els professors/res quan som substituts o interins passem per diferents centres, amb diversitat d’alumnat i diversitat de recursos educatius. De vegades et pots trobar amb el fet que els alumnes no tinguin llibres de text, i abusar de les fotòpies no és la solució més econòmica ni la més sostenible. Així que els professors ens hem de reinventar i buscar alternatives davant dels petits obstacles. Per exemple, es pot fer servir una pissarra digital o una pantalla per oferir els continguts a través d’un “power point”, tant per a analitzar els continguts com les activitats curriculars. Som a l’era digital i cada vegada ens haurem de fer a la idea que les eines digitals formaran part de les aules i haurem d’aprendre a utilitzar-les seguint noves metodologies educatives. Per tant, els docents acostumem a reinventar-nos per tal de sobreviure als canvis i a les dificultats educatives. Crec que és un al·licient perquè renovar-se com a professor/a és important perquè sempre pots aprendre nous recursos i eines educatives per a millorar la tasca docent a l’aula.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Voltant pels instituts de Catalunya

catalunya

La meva tasca de professora va començar l’any 2004. El primer IES on vaig aterrar fou “Els tres turons” situat a Arenys de Mar, al Maresme. Ja se sap que quan un/a substitut/a comença li toca estar poc temps, el temps just per conèixer els alumnes, que intenten prendre-li el pèl, mentre jo intentava ensenyar. Així han passat tots aquests anys, i enguany he acabat el curs al Pablo Picasso de Nou Barris, així que sóc una mena de professora nómada que va voltant pels instituts de Catalunya. Això té una part bona i és que cada any inicies una nova aventura, en una ciutat diferent, amb alumnes diferents, i aprèns a adaptar-te al nou institut i també als companys i companyes. Potser algun dia podré romandre uns quants anys en un mateix centre, però de moment seré una mica com Willie Fog, i seguiré viatjant pels diferents centres de Catalunya.

Publicat dins de Anècdotes d'una professora de català | 2 comentaris

Projecte DIVERSACAT amb alumnes de 1r d’ESO al Picasso

unesco_logo

Enguany m’havien destinat a l’institut Pablo R. Picasso de Nou Barris i vaig tenir la sort de coordinar un projecte anomenat DIVERSACAT, organitzat per la UNESCO. En aquest projecte, els alumnes de primer d’eso A havien d’aprendre a fer un documental sobre la diversitat en aquest cas de Nou Barris. Així gràcies a la Isabel, l’experta en càmeres, i la Carol, la coordinadora pedagògica, els alumnes de primer van aprendre a fer un guió, a dibuixar els crèdits, i a rodar el documental. Com a escenari van triar diferents espais de Nou Barris, i van fer diferents entrevistes a gent de diferents països com l’Equador, Paquistan, Argentina, etc. preguntant sobre la paraula IMMIGRANT. Els alumnes en tot aquest projecte van haver d’aprendre a treballar en grup, ja que cada un dels grups tenia una tasca: fer el guió, fer de reporters, fer de càmeres, o fins i tot controlar els sons a l’hora de gravar. Ha estat una experiència educativa molt positiva perquè van començar sense saber res sobre documentals, i han acabat fent ells i elles mateixos un documental.

Publicat dins de General | Deixa un comentari