LECTURA: “El llac del Cigne”

 

CONTE EL LLAC DELS CIGNES

Prop d’una vila anomenada Lyucha hi ha una muntanya que es diu Palyta. Al capdamunt d’aquesta muntanya hi ha un llac molt petit però profund: el llac del Cigne. Encara avui, les persones grans de la zona expliquen quin és l’origen del seu nom. Fa molts i molts anys, al peu de la muntanya de Palyta hi havia una casa molt petita on vivien un home vidu amb la seva filla Marichka, una jove preciosa. Vivien tranquils, vigilant la muntanya i una mica allunyats del poble. Quan els tàrtars van arribar a Lyucha, van destruir-ho tot i van matar molta gent. Després van avançar cap a la muntanya amb la intenció de travessar-la i anar cap a l’altra banda per seguir conquerint terres. Quan van arribar al peu de la muntanya van veure la casa on vivien la Marichka i el seu pare i s’hi van apropar. En aquell mateix moment la noia sortia de casa.

Els tàrtars la van raptar i la van obligar a ensenyar-los el camí cap a l’altra vall. Ella no parava de plorar i els va demanar que si no la deixaven anar no els ajudaria a aconseguir el que volien. Ara bé, els tàrtars li van dir que si no els ajudava matarien el seu pare i cremarien la casa. Quan va sentir que farien mal al seu pare, la Marichka va cedir i va començar a pujar muntanya amunt per ensenyar-los el camí. Ella coneixia molt bé aquest camí, que a través del bosc arribava a altres pobles. Després de caminar una estona van arribar a dalt de la muntanya i van començar a travessar el llac, que en aquell moment encara no tenia nom.

Com que era hivern, el llac estava gelat i només la Marichka sabia que caminaven sobre d’aigües gelades. Quan van ser al bell mig del llac, va dir que estava molt cansada, que tenia molt de fred i que necessitava una mica d’escalfor per poder continuar el viatge. Els tàrtars també estaven cansats i van decidir fer foc perquè la Marichka entrés en calor. Van encendre una gran foguera i el gel va començar a desfer-se sota seu. Es va fondre tan de pressa que no van tenir temps de fugir i tots es van enfonsar dins del llac, fins i tot la Marichka.

El pare, que quan va saber què havia passat va sortir darrere la seva filla per salvar-la, va veure aquell immens forat al gel i es va adonar de la catàstrofe: la Marichka havia mort, però amb el seu sacrifici havia salvat de la destrucció tàrtara les vides dels habitants de moltes viles de la regió. L’home va plorar molt i finalment va tornar cap a casa molt trist; des d’aquell dia no va deixar de pensar en la seva filla. Quan va arribar la primavera, un dia era a prop del llac, plorant, i de sobte va veure com de dins l’aigua en sortia un cigne de color blanc. Era l’ànima de la Marichka, que sortia de les profunditats del llac. El pare no va poder deixar de mirar-lo fins que es va convertir en pedra. I des d’aquell moment, a la muntanya de Palyta, al llac del Cigne, hi ha una escultura amb la forma d’aquest ocell preciós que ens recorda el gest heroic de la Marichka.