AVANTATGES I DESAVANTATGES DE LES XARXES SOCIALS?

QÜESTIONS D’ANÀLISI DEL VÍDEO:

  1. Què passa en aquesta història?
  2.  Quin és el conflicte de la història?
  3. Per què passa?
  4. Només és culpable el que demana la foto íntima en tot aquest conflicte?
  5. Què passa en la 2a versió de la història?
  6. Quin missatge té aquesta història?

 

A debat:

Quins són els avantatges i quins els desavantatges de les xarxes socials?

Coronavirus i el canvi en el mètode d’escola

Des del març estem patint a tot el món la pandèmia del Covid-19. Aquest fet va obligar a tancar escoles i instituts el 13 de març per seguretat. Al cap d’uns quinze dies, o tres setmanes aproximadament, des del Departament d’Educació i la direcció del centre ens van comentar un nou horari i un nou mètode de docència: les classes i tutories online.  Aquest sistema d’una banda permetia seguir amb l’aprenentatge als alumnes dins del període del confinament, però de l’altra també canviava la manera de relacionar-nos professorat i alumnes. També dir que en la part més negativa, els i les alumnes que han tingut dificultats per connectar-se, o que han tingut un ordinador que no anava gaire bé, no han pogut seguir l’aprenentatge. Bé, crec que hem de cercar punts positius, com per exemple, el fet que els alumnes desenvolupin la competència digital, així com tambe´el professorat. Hem hagut d’aprendre també a buscar noves metodologies per continuar amb l’aprenentatge. I no només, això sinó que a cada quinzena, els alumnes tenien una tasca. Però el fet de tot el relacionat amb la pandèmia, el confinament també ha estat difícil tant per als alumnes, com per als professors. De cop i volta, tancats a casa, i tot canvia. Com deia el filòsof Heràclit: “Tot flueix, no passem dues vegades pel mateix riu”. Ens hem d’adaptar als canvis. I tot i que encara, no sabem com començarem el curs, ben segur que els professors i professores sigui online o presencial donant al màxim als alumnes, perquè el seu aprenentatge continuiï creixent.

Nou curs escolar 2019-2020 Institut Joan Brossa

Les vacances s’han acabat, i els mestres i professors/res hem tornar als centres per a preparar l’inici del nou curs escolar 2019-2020. Enguany serà el meu 4t any com a docent a l’Institut Joan Brossa, del districte Horta-Guinardó de Barcelona. Comença un any de projectes, també de donar la benvinguda als més menuts, els alumnes de 1r d’ESO que comencen la seva etapa en l’institut. Aviat, començaran noves classes Així que donem la benvinguda al nou curs escolar 2019-2020 i a tots els i les mestres i professors/res.

LA SETMANA DE LA CIÈNCIA: “TINTÍN I L’AVENTURA DE LA CIÈNCIA

Escolta aquest vídeo i respon les qüestions del full:

Edu3.cat 1. Has llegit mai algun còmic de Tintín?

2.Saps com es diu el creador de Tintín?

3. Saps quina professió té en Tintín?

4. Saps el nom d’altres personatges del còmic?

5.Com es diu el presentador del programa?

6.Com vol trencar una copa de vidre, el presentador?

7. Quin personatge de Tintín va ensenyar enginys tecnològics

8. Apunta una de les preguntes que fa la veu en off abans de començar el programa

9. Quin any el professor Tornassol va inventar la televisió en colors?

10.Després de la televisió, quin és el primer invent del professor que apareix al programa

11. Què feia Hergé, el creador, abans de fer el còmic

12. En quin llibre de Tintín, li llencen fletxes i llances al protagonista?

13. Per què es desviaven les fletxes?

14.Quin any aparèixer per primer cop els invents del professor Tornassol?

15. Quants àlbums de còmics va dedicar Hergè a la lluna?

16. Quin any?Quin personatge va ser l’astronauta que va fer les proves per anar a la lluna?

La llegenda: La dama de Carcas

 

Llegeix aquesta llegenda i respon a les qüestions:

LA LLEGENDA DE LA DAMA CARCAS

Fa molts i molts anys, a l’edat mitjana, l’emperador Carlemany va decidir posar setge a la ciutat del rei sarraí Ballak. Quan aquest va morir, la seva muller, la dama Carcas, el va succeir al capdavant de la ciutat.

Després de cinc anys de resistència, la fam estava a punt de vèncer els últims defensors de la ciutat. A la dama Carcas, mentre vigilava sola al capdamunt de la muralla, se li van acudir un parell d’estratagemes per trencar el setge. Per fer creure als atacants que encara hi havia guàrdies defensant la ciutat, va posar uns ninots de palla vestits de soldats a dalt de les muralles. També va decidir que amb l’última mesura de blat que quedava a la ciutat alimentaria l’últim porquet, i quan va ser ben tip el va llançar des del dalt dels murs de la ciutat. Quan va tocar a terra es va rebentar i de la panxa en va sortir tot el blat.

Carlemany, veient això, va decidir posar fi al setge perquè va deduir que si tenien tant blat que podien alimentar els porcs encara podrien resistir molt més temps. Abans que l’exèrcit marxés, la dama Carcas va fer sonar les campanes. I el comte Oliban, el preferit de Carlemany i alhora admirador secret de la reina, va exclamar: «Sire, Carcas sonne» (Senyor, Carcas sona). L’emperador va tornar per signar la pau i va batejar la ciutat amb el nom de Carcassona en homenatge a la seva defensora. I, amb la seva benedicció, el comte d’Oliban i la dama Carcas es van casar, van tenir molts fills i van viure feliços a Carcassona.

 

ACTIVITATS DE COMPRENSIÓ I RECERCA:

  1. Apunta les paraules que no coneguis i busca’n el significat al Diec2.cat i escriu-lo.
  2. Fes un breu resum de la llegenda.
  3. Busca a internet qui era Carlemany, i fes una breu biografia: qui era, quin període va viure, què va fer?
  4. Busca a internet on es troba Carcassona.
  5. Descriu com t’imagines la Dama de Carcas físicament i de personalitat.
  6. Quin missatge creus que té aquesta llegenda?
  7.  Creus que la història és real? Raona la teva resposta.

POEMA: “LA CASA QUE VULL” DE JOAN SALVAT-PAPASSEIT

Llegeix i escolta el poema La casa que vull de Joan Salvat-Papasseit:

La casa que vull,
que la mar la vegi
i uns arbres amb fruit
que me la festegin.

Que hi dugui un camí
lluent de rosada,
no molt lluny dels pins
que la pluja amainen.

Per si em cal repòs
que la lluna hi vingui;
i quan surti el sol
que el bon dia em digui.

Que al temps de l’estiu
niui l’oreneta
al blanc de calç ric
del porxo amb abelles.

Oint la cançó
del pagès que cava;
amb la salabror
de la marinada.

Que es guaiti ciutat
des de la finestra,
i es sentin els clams
de guerra o de festa:
per ser-hi tot prest
si arriba una gesta.