Has vist mai una cèl·lula? Saps com és? Si no tens un microscopi i vols saber com són algunes cèl·lules, clica a sobre de la imatge i veuràs com el treball que han fet els alumnes de primer d’ESO ens mostra alguns exemples.
El proper dia 22 de desembre els grups de 3er d’ESO gravarem un Lib Dup com a part dels tallers que fem l’últim dia de classe abans de les vacances de nadal.
Abans però haurem de triar la cançó que farem servir! Els que feu classe a tercer si entreu en aquest formulari podreu fer les votacions! Teniu temps per votar fins el proper dimecres 8 de desembre a les 12 de la nit.
Estigueu a la guait del bloc que tan bon punt el tinguem muntat el penjarem per a que tothom el pugueu gaudir!
Que tingueu un bon pont!
Aquest cap de setmana, els professors del projecte Increase ens hem trobat a Lippstadt (Alemanya). En concret, estem representants de 9 països: Alemanya, França, Holanda, Itàlia, Romània, Finlàndia, Suècia, Bèlgica i Espanya.
Dissabte hem fet una trobada de treball al Ostendorf-Gymnasium on s’ha concretat el treball que farà cada centre amb els seus alumnes.
Podeu veure el reportatge televisiu sobre la nostra exposició al portal digital-h clicant el següent enllaç
http://www.digital-h.cat/c/journal/view_article_content?groupId=10911&articleId=2224322&version=1.0
http://digital-h.cat/web/digital-h/noticia/-/journal_content/56_INSTANCE_txR0/11023/2217708
El dia 30 d’octubre de 2010 es van complir cent anys del naixement de Miguel Hernández, si no el millor, un dels millors poetes que mai ha donat la literatura espanyola. Hernández, mort a una presó franquista el 1942, representa l’exemple de dignitat i defensa dels propis ideals, ja que no es va sotmetre mai al règim franquista i va continuar creient en el que ell pensava fins al dia de la seva mort.
Per a rememorar-lo, a l’institut se li va retre un petit homenatge, de la millor manera que es podia fer, cantant els seus poemes. Per a fer-ho possible, va venir un poeta professional, amic del professor de castellà. El seu nom era Paco Gómez i en el seu currículum té diversos llibres i poemes publicats, alguns dels quals són “Novela Azut” (1995); “El yerto respirar de un violonchelo” (1999); “La espera” (2010); “Girasoles” (1999) i “Diario de las horas muertas” (2001). Amb aquests dos últims va guanyar el premi Jaén per a autors novells i el premi Joaquín Benito de Lucas, respectivament. Continua llegint
Estimats col·legues i alumnes, som set professors catalans els que estem fent aquesta mena de postgraduat a Aberdeen (Escòcia), i tot i que fa molt de fred, (l’altre dia va nevar fins i tot), estic aprenent bastants coses.
El fet d’intentar implementar la metodologia CLIL (Content and Language Integrated Learning) dins del projecte PELE (Projecte Experimental de Llengües Estrangeres), que consisteix en impartir una assignatura (diferent de la pròpia llengua estrangera) en una llengua diferent a la qual s’imparteixen la resta d’assignatures (en el nostre cas en anglès), pot comportar molts beneficis per a la nostra comunitat educativa. Continua llegint
Hem sortit de l’Hospitalet passant per Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Mollet del Vallès, Granollers i altres poblacions. L’autocar ens ha deixat en una zona de pícnic, des d’allà hem seguit una pista de sorra fins arribar al santuari on hem començat l’itinerari.
És un itinerari circular. Se surt de la plana del santuari. Es camina per un camí relativament ample i pla on podem contemplar diferent tipus de vegetació. Tot seguit arribem a una pineda de pi roig. Després de passar la pineda de pi roig ens trobem que el camí es fa una mica estret. Després d’una bona estona (més o menys la meitat del recorregut) trobem la pedrera. Després de passar la pedrera, no caminant molt, tornem a estar a la plana del santuari. El camí dura aproximadament tres quarts d’hora. Continua llegint
En arribar a l’institut va sonar el timbre, però tots nosaltres ens vam quedar a baix esperant els professors per sortir. Quan van arribar els autocars, els tutors ens van distribuir en dos grups i vam marxar cap al parc natural del Montnegre-Corredor.
SITUACIÓ:
El Parc del Montnegre i el Corredor està situat a la Serralada litoral catalana, entre les comarques del Maresme i del Vallès Oriental, té una extensió aproximada de 15.000 ha. Les rieres de Vallgorguina i d’Arenys determinen la divisió entre els massissos del Corredor i del Montnegre, que tenen els seus punts més elevats al santuari del Corredor, a 657 m d’altitud, i al turó Gros, a 773 m. Continua llegint
Confosos pel desconcert general en el qual es trobaven els aeroports espanyols el 29 de setembre del 2010, dia de la vaga general convocada pels sindicats espanyols, els participants en l’intercanvi amb Lippstadt (Alemanya) van acudir a l’aeroport del Prat, esperant un cop de sort que els permetés volar. En arribar-hi, el panorama de la terminal semblava contrari als seus desitjos: pintades de “vaga”, vidres trencats… No obstant, el vol seguia programat i, a no ser que aparegués un piquet que ho impedís, el vol s’enlairaria. Sobre dos quarts de cinc, van ser cridats per passar el control de seguretat. La preocupació que tenien havia marxat, ja no hi havia marxa enrere. El vol es va enlairar sobre un quart de sis de la tarda i va arribar a la seva destinació, l’aeroport de Dortmund, un parell d’hores després, sobre dos quarts de nou de la nit, aproximadament.
Un cop a terra ferma, els estava esperant la coordinadora del centre amb el qual realitzaven l’intercanvi, que els va dirigir fins a un bus que els portaria al poble de Lippstadt en un temps d’uns tres quarts d’hora. En arribar a l’escola, Ostendorf Gymnasium, a cadascú se li va fer conèixer el nom de la parella amb la qual passaria l’estada. Continua llegint
El passat dijous 7 d’octubre els alumnes de 1r i 2n de batxillerat que fem Economia o Economia de l’empresa vam gaudir d’una sortida a la Borsa de Barcelona i al Banc d’Espanya.
En primer lloc vam anar a la Borsa, el lloc on es compren i venen accions d’empreses i on es reflecteix l’activitat econòmica del país.
No era el que ens imaginàvem, ja que no és el que surt a les pel·lícules,vull dir, que no hi havia gent estressada cridant, ni papers per aquí, i papers per allà, no, era tot el contrari, tot ple de monitors petits que envoltaven aquell espai i un de molt gran col·locat en el centre. Continua llegint
