Estimats col·legues i alumnes, som set professors catalans els que estem fent aquesta mena de postgraduat a Aberdeen (Escòcia), i tot i que fa molt de fred, (l’altre dia va nevar fins i tot), estic aprenent bastants coses.

El fet d’intentar implementar la metodologia CLIL (Content and Language Integrated Learning) dins del projecte PELE (Projecte Experimental de Llengües Estrangeres), que consisteix en impartir una assignatura (diferent de la pròpia llengua estrangera) en una llengua diferent a la qual s’imparteixen la resta d’assignatures (en el nostre cas en anglès), pot comportar molts beneficis per a la nostra comunitat educativa. En un mercat únic europeu en el qual hi ha llibertat de moviment i de fet, en un món tan globalitzat com el nostre, es veu imprescindible, per poder competir en igualtat de condicions i de tenir la possibilitat d’accés al màxim d’informació, millorar el nostre nivell d’anglès per tal de poder comunicar-nos amb l’entorn. Per tant, no es tracta d’un aprenentatge de l’anglès (gramàtica, etc.), sinó d’un aprenentatge del contingut d’una assignatura qualsevol mitjançant l’anglès. L’objectiu final és aconseguir apropar la llengua anglesa als alumnes, ampliar el seu registre i donar la possibilitat que els nostres estudiants es puguin comunicar amb èxit i en les millors condicions. Aquest aspecte el contemplen les polítiques educatives de la majoria de països europeus. Aquesta metodologia té com a referència els models constructivistes d’autors com ara Piaget, Vygotsky o Bruner entre d’altres.

Les classes les fem a la Universitat d’Aberdeen, que és la quarta universitat més important del Regne Unit. De fet, Aberdeen, segons la meva opinió, bàsicament és una ciutat coneguda per tres coses: per ser un dels centre petrolífers més importants d’Europa (hi ha pous petrolífers al mar del Nord i moltes companyies multinacionals tenen aquí interessos comercials), per tenir molts edificis fets amb granit (de fet es coneix com la ciutat grisa per tenir moltes construccions fetes d’aquest material. Un edifici de la universitat (que està al centre i que es mostra a la foto), és el segon més gran del món (després de l’Escorial a Espanya) fet amb aquest material), i per ser una ciutat estudiantil.

Nosaltres fem les classes en una altra part que és com una mena de campus universitari, que és on es concentren gairebé totes de “facultats” i que és com una mena de poble (prop del “Old Aberdeen”).  Fem bastants classes al dia (matí i tarda), unes les fem sobre metodologia CLIL, impartides per una de les persones més expertes, que es pren com a referent, i que ha escrit molts llibres sobre el CLIL, la Do Coyle i unes altres de llengua anglesa per tal de millorar el nostre nivell d’anglès.

Evidentment, a les estones lliures, també intentem conèixer una mica millor aquesta bella terra, Escòcia, plena de penya-segats, pastures verdes (amb vaques, cavalls i ovelles) i paisatges preciosos, castells i moltes històries i llegendes.