EL DIPOSITARI INFIDEL

Conte popular

Havent d’emprendre un llarg viatge, un comerciant va confiar al seu veí, en qui tenia molta confiança, el seu capital, consistent en unes quantes barres de metall preciosos guardades en un a caixa de fusta. El veí li va dir que no patís, que marxés tranquil que ell responia del seu capital, però quan al d’uns quants mesos el mercader va tornar de viatge, i va voler recuperar el seu capital, li va dir que les rates l’havien rosegat i se l’havien menjat tot.

– Qui ho diria, oi, que aquests animalots es poguessin menjar els metalls? Doncs es tal con us ho dic: van tan afamats que ho devoren tot.

El mercader, sense deixar de manifestar la seva sorpresa, va fer veure que es creia aquella història. Però al cap d’uns quants dies es va apoderar del fill del seu veí, el va amagar en un lloc on no el pogués troba ningú, i després se’n va anar a casa el pare i el va convidar a sopar .

– Vindria amb molt  de gust- li va dir el seu veí -, però estic molt amoinat i capficat. El meu fill ha desaparegut i no sé pas què se n’ha fet. Que no li hagi passat cap desgràcia.

– No cal que patiu, pel vostre fill- li va dir el mercader -. Se l’ha emportat un mussol i no li farà pas cap mal. Aquesta matinada jo l’he vist, com se l’enduia amb les seves urpes.

– No sabeu pas el que us dieu. Com pot ser que un ocell com un mussol s’endugui un noi que pesa vint vegades més?

– Doncs jo us dic que ho he vist i no heu de dubtar de la meva paraula. No sé pas de què us estranyeu. En un país on les rates es mengen els metalls preciosos, els mussols bé es poden emportar els nens, per més grandets que siguin.

El veí va comprendre la intenció del comerciant. Li va tornar la caixa amb els metalls preciosos i ell va recuperar el seu fill.

De mar en dins

De mar en dins

De primer es va sentir un xip-xap d’aigua xarbotada i després un “Ohh!” de totes les persones que feien cua a l’oficina municipal de Voramar. El senyor Eduard i el senyor Ferran, que consultaven un arxiu, van sentir uns esquitxos al clatell, però no hi van donar gaire importància. “Deu ser en qüestió, el gat del senyor alcalde, que s’espolsa l’aigua procedent d’algun despatx on s’ha passat de rosca en la seva feina de fer neteja de ratolins menjapapers”, van pensar.

De fet, es van girar en sentir l’exclamació de la gent, però només van poder veure un caparró de noia de cabellera rossa emmarcat per la finestreta.

– Bon dia – Va dir ella.
– I bona hora. Vostè dirà què desitja -contesta el senyor Eduard.
– Venia a empadronar-me.
– Molt bé. Omplirem aquests papers. Nom i adreça, si us plau?
– Marina Miralpeix. Raval dels Dofins, sense número. Mar Mediterrània.
-¿ …?

– Això cau entre el barri de les Sardines i el Passeig dels Pagells, sap? – afegí la noia, sense immutar-se.
El senyor Eduard se la mirà per sobre les ulleres pensant en l’exclamació de la gent en veure-la arribar, però va continuar com aquell qui res.

– Signi aquí baix, si us plau.
Ella va fer un gargot una mica estrany i demanà intrigada:
– Així, ara ja sóc d’aquest poble?

– Si, senyora, per tot allò que li faci falta ja es voramarenca – contesta el senyor Eduard.
– Moltes gràcies, li estic molt agraïda. No sap quina il·lusió em fa ser d’un lloc o altre
– Digué tot girant-se per marxar. Quan el senyor Eduard la veié d’esquena esclafi un “Ohhh!” com una catedral. Era una sirena el que veien els seus ulls?
1) Com es diu el senyor que atén a la Marina?
a) Són els senyors Eduard i Ferran
b) El senyor Ferran
c) El senyor Eduard
d) El senyor Alcalde

2) Què va a fer la Marina?
a) A buscar uns papers per fer-se una casa
b) A buscar uns papers per empadronar-se per podes ser del poble
c) A pagar una multa
d) A visitar el senyor Eduard

3) Recordes el nom del gat del Sr. Alcalde?
a) xip-xap
b) Menjapaper
c) Mixeta
d) Quasitot

4) Per què exclama “ohh!” la gent?
a) perquè el gat s’espolsa l’aigua i els mulla
b) perquè entra una senyora
c) perquè la marina és una Sirena
d) perquè la gent d’aquest poble es saluden així

5) Com eren el cabells de la noia?
a) curts i rossos
b) llargs i negres
c) llargs i rossos
d) curts i negres

6) Com es diuen les dones que viuen en el poble de Voramar?
a) Voramarenques
b) Voramaranquines
c) De Voramar
d) Voramarençanes

7) La paraula sirena és polisémica, té dos significats. Quins?

a) Animal marí amb cua de peix i cos de dona i també el soroll que avisa d’un perill

b) Animal marí amb cua de peix i cos de dona i també la llum que avisa d’un perill
c) Animal marí amb cua de peix i cos de dona que viu al mar
d) Animal marí amb cua de peix i cos de dona i també la llum i el soroll que avisen d’un perill

YOSAKU I L’OCELL MÀGIC

YOSAKU I L’OCELL MÀGIC
Tsuyoki Yama ( Japó)

Fa molts anys hi havia un noi molt pobre, que vivia en una caseta al mig d’un bosc. Aquest noi s’anomenava Yosaku. En Yosaku es guanyava la vida recollint llenya a la muntanya per després vendre-la a la ciutat.

Un dia que nevava i feia molt fred, Yosaku va anar a vendre la llenya. Dels diners de la venda es comprà menjar. Pel camí de tornada sentí uns sorolls estranys. S’hi acostà i va veure un ocell en una trampa.
– Pobre ocell -va dir Yosaku-. Ara t’ajudaré.

El deslligà de la trampa. L’ocell va marxar volant, content, fent vols d’alegria pel cel i donant-li les gràcies a Yosaku.

Yosaku, que tenia molta gana i molt fred, se’n va anar cap a casa seva. Mentre encenia la llar de foc, van trucar a la porta.

-Qui deu ser ? -es preguntà Yosaku.

Quina sorpresa! Quan obrí la porta es trobà una noia preciosa, que tenia molt de fred. Yosaku, que era bo, li va dir:

-Passa i escalfa’t.

Yosaku va preguntar a la noia on anava, i ella li va dir que anava a visitar un familiar que vivia a prop d’aquell camí.

-És de nit- va dir Yosaku.
I ella li va demanar per quedar-se a dormir aquella nit ja que era molt freda.
– Sí, m’agradaria, però sóc pobre, i no tinc llit, tampoc gaire menjar.
– No em cal, gràcies.
– Doncs bé, pots quedar-te – va dir Yosaku.
Durant la nit la noia va fer tota la feina de la casa.

Quan Yosaku, al matí, es va despertar i va veure tot tan net i ordenat es va posar molt content.

Va continuar nevant un dia i un altre.
I ella li va preguntar:
– Puc quedar-me fins que acabi de nevar?
– És clar que sí -va dir Yosaku.
Passaven els dies i no parava de nevar.

Yosaku i la noia es van enamorar i un dia ella li va dir a Yosaku:
– Què et vols casar amb mi? I així sempre estarem junts.
– Sí -va contestar Yosaku.
– A partir d’avui em pots dir Otsuru -va dir la noia.
Després de casar-se ella va treballar molt i ajudà molt al seu marit. Yosaku era molt i molt feliç.
Un dia, quan Yosaku sortí per vendre la llenya, Otsuru li demanà que comprés fils. Otsuru preparà mentrestant el teler per teixir. Quan van tenir els fils, Otsuru va demanar a Yosaku que no entrés a l’habitació mentre ella estigués teixint la roba.

Otsuru va passar tres dies teixint sense sortir de l’habitació i no menjava ni dormia. Quan va acabar de teixir va sortir de l’habitació i immediatament li ensenyà el teixit AYANISHIKI a Yosaku. Yosaku quedà meravellat:
– Quina roba més bonica!
– Podries vendre el teixit a la ciutat i així podries treure molts diners -va dir-li Otsuru.
Yosaku quan anava a la ciutat anava dient als senyors rics si volien AYANISHIKI.
Però el rei, mentre passava pel mercat, va veure aquell teixit d’ AYANISHIKI tan bonic i el va voler comprar. Llavors li va donar molts diners a Yosaku per aquell teixit tan i tan bonic.

Yosaku tornà a casa molt content i li va donar les gràcies a la seva esposa Otsuru. I li va dir que el rei volia més AYANISHIKI.
– Ja en faré més -va contestar Otsuru.
Aquesta vegada també trigà quatre dies per fer-la sense ni menjar ni dormir. Estava molt dèbil, quan va sortir de l’habitació.

Ella va dir:
– He acabat de fer-lo però és l’última vegada que ho faig.
– Sí, sí -va dir Yosaku- si tu et posessis malalta, jo patiria molt.

Yosaku va portar al rei el AYANISHIKI i aquesta vegada també li va donar molts diners.
– Però per fer el quimono de la princesa -li va dir el rei- necessitaré més teixit.
Yosaku li va dir que ja no se’n podia fer més, que era impossible; però davant l’amenaça del rei que, si no ho feia, el degollaria, Yosaku va haver de cedir a la força.
Yosaku li va dir a Otsuru que hauria de teixir per última vegada un altre AYANISHIKI. Otsuru va dir que ja ho faria i va començar a teixir a la seva habitació com les altres vegades.

-Estic molt preocupat, triga molt a sortir de l’habitació; cada vegada s’aprima més.

Com que ell estava tan trist, volia mirar com es trobava Otsuru.

Ja no tenia paciència. Va trencar el compromís i va mirar dins de l’habitació.
Oh! Un ocell! Un ocell estava teixint amb les seves plomes. Llavors l’ocell es va girar i va veure Yosaku i es transformà en Otsuru.

– Al final m’has descobert el secret. Jo sóc l’ocell que un dia vas ajudar. He vingut per tornar-te el favor, però he de marxar perquè ja saps el meu secret!! -Otsuru li va dir.

-Perdona’m! No marxis! -li va dir Yosaku.
Però ella es va transformar en ocell una altra vegada i se’n va anar.
Yosaku va cridar plorant:
– Espera’m si et plau, torna aquí!

L’ocell es va enlairar fent uns sons de tristesa.

David Jordan

David Keith Jordan és un cantant i compositor anglès. Ha sido telonero de Amy Winehouse.

Amb la cançó ‘Sun Goes Down’ ha ocupat el nº 1 en la BBC Radio.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Yh3wSMM_nbE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

AVENTURES D’ UNA GOTA D’AIGUA

AVENTURES D’ UNA GOTA D’AIGUA.

Jo era una gota d’aigua molt petita, tan petita que no pesava res, i m’estava surant a l’aire, format un núvol amb moltes amigues meves. Però va venir un mal temps, i totes ens van ajuntar fent gotes més grans, i van començar a caure. Mentre quèiem, recollíem tota la brutícia que hi havia a l’aire, i quan van arribar a terra, ho vam deixar tot net i lluent. Les plantes semblaven contentes!  Després ens anàrem escolant per la terra i moltes ens haguérem de separar: les unes desapareguérem  quan sortí  el sol; les altres rodàrem cap a dins de la terra, i d’allà  seu fem rodant i rodant fins arribar als torrents i les rieres: Després als rius. I al final, un dia vaig arribar al mar: Del mar vaig tornar als núvols un dia de molt sol, quan m’estava a les galtes d’un nen que jugava a trencar onades……

I ara contesta:
– Com queda l’aire després de  passar-hi la pluja?

– Si no plou en molt temps, com queden els Pius?

– L’aigua és important per tu? Raona la teva resposta

Estadística

Estadística – Valors centrals

1. Calcula la mitjana aritmètica de les notes d’un alumne: matemàtiques 8, ciències socials 6, ciències naturals 6, anglès 8, castellà 7, català 9, plàstica 8

2. Quina és la mitjana aritmètica de l’altura d’una família coneixent-ne aquestes dades: altura del pare 1,80 m, altura de la mare: 1,70 m, filla gran 1,65 m, fill petit 1,45 m.

3. Troba la mediana de les següents sèries de nombres:
1,2,3,4,5,6,7 7,11,13,20,24,26
5,8,12,15,17 8,9,13,17,19
2,4,6,7,8,10,12 20,30,40,50,60,70

4. Troba la moda de les temperatures del mes de gener, preses a les 10 del matí, de cada dia: 8-10-9-9-10-6-6 5-6-8-10-10-9-9 9-7-7-6-8-7-6 6-7-7-6-6-7-5 6-5-6

5. Buscar la mitjana aritmètica, la mediana i la moda de l’edat d’aquest nens: Jordi 13 anys, Joan 4 anys, Arnau 5 anys, Montserrat 7 anys, Ignasi 12, Laia 13, Lluís 7, Marc 9, Josep 14, Rosa 13, Pere 9, Cèlia 10 i Eduard 14.

6. Dibuixa els diagrames de barres i lineal de les taules que has obtingut quan demanis a 25 persones: Quina mida calcen de peu? I Quin color és preferit?

7. Fer una enquesta als alumnes de l’escola demanant les preferències esportives. Confeccionar una taula de freqüències i expressar en % cada una d’elles. També un diagrama de sector on quedi reflectit els % que has obtingut.

8. Inventar dades. Fer una taula i determinar la freqüència absoluta, representar les dades en un diagrama de barres i un diagrama lineal.

9. Per saber com es distribueix per edats la població de Palamós, es realitza una enquesta: Escull a l’atzar 2000 persones i agrupa els resultats en una taula:
Edats Nº de persones (f)
0-10 320
10-20 242
20-30 438
30-40 420
40-50 100
50-60 210
60-70 115
70-80 80
80-90 25
90-100 30
Dibuixa l’histograma. Determina la marca de ca interval, dibuixa el diagrama de barres i lineal.

10. Dades d’un estudi fet a 450 alumnes de 1r a 5è d’una escola.
a) els alumnes de 1r a 5è tenen una estatura mitja de 1,30 m.
b) Els alumnes de 1r a 5è tenen un pes mitjà de 25 kg.
Quin és la població d’aquest estudi?
S’ha pres alguna mostra per fer aquest estudi? Quina?

11. En una granja tenen 166 vaques. S’ha mirat el color i 50 tenen color blanc, 80 negre, 10 blanc i negre i 26 marrons. Què característica hem estudiat?. És qualitativa o quantitativa aquesta característica?

12. Després es fa aquest estudi en la mateixa granja: litres de llet al dia: 15 litres, una vaca, 16 litres 11 vaques, 17 litres 28 vaques, 18 litres 62 vaques, 19 litres 50 vaques i 20 litres 14 vaques. Què característica s’ha estudiat ara? Com és aquesta característica?

13. Volem fer un estudi amb els alumnes de Cicle Superior. Escriu una característica quantitativa, o variable estadística que podríem estudiar. Escriu els valors que podem prendre d’aquesta variable que has triat.

14. Fitxa’t en les notes de 20 alumnes de 6è: 2-8-8-5-5 -7-6-3-7-9-4-4-8-8-6-6-5-7-10-6
Completa la taula de freqüències.

15. Fes un estudi del nombre de vehicles que tingui cada una de les famílies dels alumnes de la classe:

Vehicle Freqüència absoluta Freqüència relativa %
Bicicletes
Motos
Cotxes
Furgonetes

16. Calcula freqüències relatives de la població ocupada:
Agricultura: 1.998.000, Indústria: 2.942.000, Construcció: 959.000, Serveis: 5.132.000 total de la població 11.031.000

17. Quina és la mida de sabatilles d’esport de la teva classe? Quina és la talla més freqüent a la teva classe? I la menys freqüent?

18. Fes una enquesta a la teva classe. Quin és l’esport que més l’agrada? Fes la taula de freqüències.

19. Realitza una enquesta a la teva classe sobre el nombre de fills de cada família. Amb els resultats fes una taula de freqüències.

20. Fes les següents enquestes a 30 persones:
a) quina edat t’agradaria tenir?
b) A quin país t’agradaria viatjar?
c) Quina marca de roba esportiva t’agrada més?
d) Quin tema dels següents t’interessa més: ONIS, ciutats del futur, el present, la droga, l’atur o la moda?
e) Quina assignatura t’agrada més?
f) Quin esport practiques?

21. Representa en un diagrama de barres:
Sabatilles: talla 34 35 36 37 38 39 40
Nº alumnes 1 3 5 9 1 4 2
– Observa el el diagrama el valor amb freqüència absoluta més gran.
– Quins avantatges presenta el diagrama sobre la taula.?

22. dibuixa el diagrama de barres que correspon a la taula de freqüències del calçat de la classe anterior. Quina és la freqüència major?. Quina és la freqüència absoluta menor?

23. Construeix un diagrama de barres amb les dades. “Nombre de fills”

24. Sobre uns eixos cartesians. Fer la gràfica lineal:

Sabatilles: talla 34 35 36 37 38 39 40
Nº alumnes 1 3 5 9 1 4 2

25. Fes un diagrama lineal amb les dades:

Bateries 0-5v 5-10v 10-25v 25-50v
Freqüència absoluta 3 7 10 40

26. Dibuixa’n l’histograma: Determina la marca interval. Total 4000 persones.

  • Edat anys 0-10 10-20 20-30 30-40 40-50 50-60 60-70 70-80 80-90 90-100
  • Persones (f) 742 620 598 569 530 393 327 165 46 10

Pictogrames

27. Taula de freqüències:
Talla f.a. Àrees = f. 2cm2 a) Completa la taula
34 1 1 x 2 =2 cm2
35 3 3 x 2 = 6 cm2
36 5
37 9
38 11
39 4
40 2
b) Quant farà la base i l’altura de cada rectangle, tenint en compte que la base és dues vegades l’altura?

c) Completa el càlcul i dibuixa els rectangles.

28. Dibuixa un pictograma que reflecteixi els resultats de la taula obtinguda amb les freqüències absolutes de les mides dels teus companys de classe. Fer servir rectangles la base dels quals sigui el triple que l’altura i la superfície dels quals sigui de 3 cm2 per cada alumne.

29. Reflecteix en uns pictogrames els resultats de les últimes eleccions.

Mides centrals: mode
30. Pregunta a cada company de classe quin és el color preferit. Fes una taula de freqüències absolutes. Quina utilitat tindria en aquest cas la mitjana? I la mediana? Per què? Podria indicar el color preferit de la classe?

31. Digues quin és el mode (Mo) de les taules següents:

Talles de camisa f. Edats de nois f alçada de palmeres f.
34 2 11 12 10 m 4
36 3 12 12 11 m 7
38 5 13 12 12 m 3
40 4 14 12 13 m 5
15 12 14 m 7

32. Preguntar el signe del Zodíac. Fes la taula de freqüències i digues quin és el que representa el mode.

33. Fes el mateix, però preguntant la fruita preferida. Quin és la fruita preferida a la teva classe? Quina és la fruita de mode?

Mides centrals: mitjana
34. En 5 proves un alumne obté en total 25 punts repartits segons les notes següents: 2, 4, 6, 7 i 6 punts. Si a cada prova hagués tret la mateixa nota, quina hauria estat?

35. Un venedor factura:
Dilluns 1000 €, dimarts 2000, dimecres 1000, dijous 2500 i divendres 3.500 €
Quant hauria venut diàriament, si cada dia hagués facturat la mateixa quantitat?

36. En una enquesta a 30 persones amb l’objectiu d’esbrinar la grandària de la unitat familiar mitjana, hem obtingut els següents resultats.
2- 3 – 5 – 4 – 4 – 3 – 4 – 5 – 4 – 2 – 4 – 5 – 2 – 4 – 6 – 4 – 5 – 3 – 8 – 4 – 2 – 5 – 5 – 6 – 7- 3 – 2 – 3 – 5 -4
la pregunta era: De quants membres consta la unitat familiar que conviu amb vós al mateix pis o casa?
– Calcula’n la mitjana.
– Fes una taula de freqüències.

Mides centrals: mediana
37. L’altura de 5 jugadors d’un equip de bàsquet és, respectivament: 1,99 m, 1,85 m, 2,10 m, 1,80 m, 1,79 m. Calcula la mitjana i la mediana. Quina de les dues és més representativa de l’altura dels membres de l’equip?

38. Quina és la mitjana aritmètica i quina és la mediana de les temperatures d’aquest dia?
Hora 3 6 9 12 15 18 21 24
temperatura 16º 15º 19º 22º 26º 22º 20º 18º

Diagrama de sectors
39. Calcula l’angle central corresponent a un 30%

40. Calcula els angles i representa:
Vehicles f.a. f.r. % graus
Bicicletes 21 0,3 30
Motos 14 0,2
Cotxes 28
Furgonetes 7
70 1 100 360

41. En una escola de 280 alumnes, es donen les preferències esportives que es recullen:
Bàsquet 119, futbol 105, handbol 4, atletisme 52
– Expressa en % cada un d’ells.
– Fes un diagrama de sectors en que es reflecteixin els % obtinguts.

42. Expressa en % cada activitat i fes un diagrama de sectors d’aquesta distribució: mestres 30, doctors 60, comerç 110

43. Completa la taula i fes un diagrama de sectors per cada curs:

Curs E.Infantil E.Primària ESO Batxiller f.r. %
06-07 903.400 3.230.000 765.000 203.000
07-08 965.000 3.465.000 810.000 208.000

Anem de vacances! Amb avió

Anem de vacances! Amb avió

Si heu de fer un viatge amb avió presteu atenció a aquests aspectes:

 

  • El bitllet. Heu de reservar els bitllets amb dies d’anticipació, especialment en època de vacances. I quan aneu cap a l’aeroport, no us els deixeu, així com tampoc la documentació: el carnet d’identitat o el passaport.

 

  • L’equipatge. A l’aeroport haureu de facturar l’equipatge, que va a part. Per tant és convenient que porteu una bossa de mà o de costat, que heu de dur sempre amb vosaltres .Hi heu de dur la documentació, els diners i també hi podeu portar un llapis, una llibreta, la màquina de fotografia i un mapa i una guia dels indrets que penseu visitar.

 

  • EL seient. En el moment de facturar l’equipatge és quan us assignaran el seient que heu d’ocupar. Demaneu-lo, si pot ser, al costat d’una finestra: Si no hi ha boira, es pot veure un paisatge de gran interès.

Posa veritat o mentida a les afirmacions següents:
a) A l’aeroport, cal facturar tot l’equipatge. No és permès de dur cap tipus de bossa dalt de l’avió.
b) Cal reservar els bitllets amb antelació.
c) Per viatjar en avió cal portar el carnet de conduir i el passaport.
d) Us assignaran el seient en el moment facturar l’equipatge.
e) Si vols veure un paisatge de gran interès, posa’t al costat de la finestra.

LÈXIC:
1.- Escriu un sinònim de les següents paraules:
diners: escola: cotxe:

2.- Escriu un antònim de les següents paraules:
petit: jove: blanc:

3.-Escriu una paraula derivada de les següents:
llibre: pensar: llamp: glaç:

REDACCIÓ: Imaginat i explica un viatge amb avió

El collaret de la veritat

EL COLLARET DE LA VERITAT

Una vegada hi havia una nena que era molt mentidera. A molts de nens els sembla que això de dir mentides no és gaire important ; i una mentida petita, i fins i tot una mentida grossa si cal, si els salva d’un càstig o els pot donar un gust, els sembla que no és absolutament cap mal. Doncs bé , aquella nena pensava així mateix. Per a ella la veritat era una cosa que no existia. Durant molt de temps els seus pares es van deixar enganyar per les seves històries, però al capdavall es van adonar que deia mentides i ja no la creien de res. Per als pares és una cosa molt trista de no poder creure el que els diuen els fills.

EL VIATGE A CASA DE MERLÍ
Després d’haver-ho inventat tot inútilment, el pare i la mare de la nena van decidir de portar-la a casa de l’encantador Merlí, que en aquell temps era cèlebre a tot la terra i era un gran amic de la veritat. Per això li portaven de tot arreu els infants mentiders, perquè els guarís.

Merlí vivia en un palau vidre que tenia totes les parets transparent, i mai no se li havia acudit de dissimular cap de les seves accions, o de fer veure allò que no era, ni tan sols de deixar-ho creure. D’una hora lluny coneixia els mentiders per la flaire, i quan la nena de la nostre historia s’atansà al seu palau va haver de fer crema vinagre perquè es marejava i tot.

La mare va voler explicar la terrible malaltia de la seva filla, però l’encantadora Merlí la va interrompre a les primeres paraules.

– Ja sé de què es tracta, bona senyora. Fa una hora que sento venir aquesta senyoreta. És mentidera de primera marca, i m’ha fet passar una mala estona. La nena no sabia pas on amagar-se. Es refugià sota les faldilles de la seva mare, que l’emparava tant com podia.

El pare es posà davant d’ella per tal de protegir-la de tot perill. Ells prou volien que guarissin la nena, però suaument, sense fer-li cap mal.

El collaret.-
No tingueu por de res –va dir Merlí, veient-los tan espantats -. N’hi ha prou que aquest senyoreta em permeti fer-li un present que, n’estic segur, no li desagradarà pas.

Obrí un armari i en va treure un magnífic collaret d’ametistes admirable ment muntades, amb una tanca de diamants que enlluernaven. El posà al coll de la nena i, acomiadant els seus pares amb un gest benèvol, va dir:

– Aneu, bona gent, i no us amoïneu. La vostre filla s’emporta un guardià segur de la veritat.

La nena, resplendent d’alegria, se n’anava a tota pressa, contenta, encisada d’haver-se’n sortit tan bé, quant l’encantador, Merlí la cridà.
– Vindré a buscar el collaret d’ací un any –li va dir, mirant-la amb uns ulls que no estaven per a broma.- D’ací fins aleshores et prohibeixo que te’l treguis ni un sol minut del coll. Si t’atreveixes a fer-ho, pobre de tu¡

Oh, no demano altra cosa que conservar-lo sempre! És tan bonic!
L’endemà del dia que nostra mentidera havia tornat a casa seva, la van enviar a l’escola, i com que havia faltat molts de dies, totes les altres nenes la van voltar de seguida, i totes les altres nenes la van voltar de seguida, i totes a l’hora van llançar una exclamació en veure aquell collaret tan bonic.

D’on l’has tret ? I on has anat tu ? – li cridaven, de tots costats

Tornar de casa de l’encantador Merlí, en aquell temps, tothom sabia què volia dir, perquè sabia que era el metge dels mentiders.

La senyoreta no va voler descobrir-se, i va dir, desvergonyidament:
– He estat malalta molt de temps, i els meus pares m’han regalat aquest collaret per la convalescència.

Es va sentir un gran crit, sortit de les boques de totes les nenes.

Els diamants de la tanca, que llançaven una claror tan viva, s’havien apagat de cop i volta, i s’havien tornat trossos de vidre.

Sí, sí; he estat malalta. Què crideu tant?
Davant aquella insistència, també les ametistes es van formar palets de riera.
En sentir altra vegada aquell crit unànime, i veient totes les mirades clavades en el seu collaret, la nena el mirà també i s’estremí de por.

– He anat a casa de l’encantador Merlí – va dir, humilment.
Tot just acabava de confessar la veritat, quan el collaret va recobrar tota la bellesa, però les rialles que esclataven al seu voltant la humiliaven tant, que la nena va voler quedar bé.

No rigueu tant, no; que ens va rebre molt bé als meus pares i a mi. Va enviar la seva carrossa a cercar-nos a la vila veina. I quina carrossa¡ Sis cavalls blancs¡ I sentí rosa amb borles d’or¡

Quan vam arribar, sortí a rebre’ns al….

Les rialles que les altres nenes amb prou feines podien ofegar es van fer tan sorolloses que la mentidera es deturà en sec, i, mirant altra vegada el desventurat collaret, tornà a estremir-se.

A cada detall que inventava, en collaret s’allargava, s’allargava¡
– Estàs inventant coses¡ – li cridaren les nenes.
– Molt bé, ho reconec; vam arribar a peu, i només hi vam passar cinc minuts.
– Immediatament el collaret recobrà el seu tamany normal.
– I el collaret? D’on l’has tret, el collaret?
– Me’l va donar l’encantador sense dir-me res, prova…
– No va tenir temps de dir res més. El collaret fatal s’escurçava, s’escurçava, i tant li estrenyia el coll, que l’obligava a treure la llengua.
– No ens ho ha dit tot cridaren les altres

I la mentidera, aprofitant que encara podia parlar s’apressà a dir:
Va dir que era una mentidera de primera marca.
Lliure del lligam que l’escanyava, seguí plorant de vergonya i de dolor:
– Per això em va donar aquest collaret. Em va dir que era un guardià de la veritat.
I ben beneita que vaig ésser, d’alegrar-me’n. Estic ven apanyada, ara Les seves
Companyes la compadiren perquè, com a bones minyones que eren, es posaven en el seu lloc.

– I tant que ets beneita – li va dir la més desperta -. Jo de tu ja l’hauria enviat a rodar aquest collaret. Qui te’n priva. De treure-te’l

La pobra nena callava, però el collaret es posà a ballar, a ballar tant i tant, que les pedres, topant unes hi ha quelcom que no ens dius – començaren a dir les altres nenes, rient altra vegada en veure aquella dansa extraordinària.

Els diamant i les ametistes seguien ballant i topant.
– Hi ha alguna altra raó¡
– Està bé, com que no us puc amagar res, us diré que Merlï em va prohibir de treure-me’l amb una gran desventura si el desventura si el desobeia
I el collaret es calmà immediatament.

CONCLUSIÓ
.- Ja comprendreu que amb un companyó com aquell, que es transformava deia la veritat, que s’allargava quan hom inventava detalls, que s’escurçava si hom amagava res, i es posava a ballar quan hom callava, un companyó, a més, del qual no hi havia manera d’alliberar-se, fins i tot la mentidera més tossuda havia de llaurar dret. I què va passar? Quan la nena s’acostumà a dir la veritat en tot moment, s’hi trobà tan bé, es va sentir la consciència tan lleugera i l’anima tan tranquil.la que acabà sentint horror per la mentida i ja no necessitava el collaret per a res. Així, doncs, molt abans de l’ant, l’encantador Merlí es presentà a recollir el collaret, que necessitava per a una altre infant mentider, sabent com sabia que all’a on ell l’habia posat ja no era necessari.

Ningú no m’ha sabut dir què se n’ha fet d’aquest meravellós collaret de la veritat. Encara el cerquen, i si jo fos un nen mentider no estaria gents tranquil perquè podria ésser molt bé que el trobessin.

(Resum de Jean Macé, contes du Petit Chateau).

Vacances de Setmana Santa

Als alumnes que des de la plana web de l’escola entreu al bloc, espero que els articles que he penjat els disfruteu, treballeu els exercicis de català i matemàtiques i disfruteu de aquesta setmana de vacances.

Fins al dia 25 de març.