Ja ens toca anar al lloc de treball

Per fi avui tornem a la feina. Després de tres mesos de vacances toca tornar a l’escola. Per sort encara disposarem d’uns dies més per a poder preparar alguna cosa abans que arribin els nens. De fet, no cal preparar gaire perquè com ja fa anys que fem classe, ja ho tenim preparat dels altres cursos. O sigui, que encara tindrem una setmana més de descans abans de rebre els nens. Tot s’ha de dir, abans disposàvem de més temps de descans, perquè els nens començaven cap al 15 però no es podien conservar tots els privilegis. Vam perdre dos o tres dies que total no ens feien falta, però conservem moltes altres coses.

Per sort, els mestres som uns privilegiats, com a màxim fem 5 o 6 hores al dia, i ara fins i tot tenim algunes tardes lliures. Jo encara no he començat a treballar i ja estic pensant en el pont de la Mercè. Serà una setmana més de vacances, si no més! Després, ja haurem d’esperar al Pilar per a poder descansar, i després ja estarem de seguida a Tots Sants. Jo no sé perquè ens queixem tant els mestres, total, cada poques setmanes tenim uns magnífics dies de descans. En un obrir i tancar d’ulls ja serem a final de curs

El que més m’agrada de la nostra feina és que quan arribi nadal gaudirem de tres setmanes més i per setmana santa un parell més. Si fem comptes, a l’any treballem 6 mesos i en descansem uns altres 6. Ens queixem per simple vici.

Vaja, que som l’enveja de tota la societat. Només hi ha una cosa que no em quadra. Si tant de goig fa la nostra feina, com és que els estudis de magisteri no són els més demandats? Bé, una altra cosa que tampoc em quadra és perquè molts dels comentaris d’aquests dies diuen “Ja tinc ganes que comenci l’escola” i no el pronuncien precisament els alumnes. No em feu cas, els mestres només pensem en les vacances. És veritat.

Bon inici de curs.

PD: Aquest post va dedicat especialment a tots aquells que creuen que la feina més important dels mestres és fer vacances.

Sindicació de la notícia

34 anys 11 mesos i 15 dies

Segurament us preguntareu què vol dir el títol d’aquesta entrada. M’explicaré. Estic escrivint aquestes línies quan falta poc més d’una hora per a que s’acabi el mes d’agost i, per tant, per a que molts dels mestres que es jubilen aquest curs que avui tanquem passin a dependre de les famoses “Clases pasivas”.

Els anys, mesos i dies que he posat en el títol són els que ha estat en actiu el me pare, que com molts altres avui es jubila.

Us heu parat a pensar quants alumnes han passat per les “seves mans” durant tots aquests anys? Quantes classes ha hagut de preparar? … Si, alguns també pensaran, i quants suspensos?!?!?! Si, si, segur que de suspensos també n’hi ha hagut. Però quan de tant en tant vaig en ell caminant pel carrer i es troba algun dels seus ex-alumnes “suspesos” són dels que més entusiastament el saluden.

Alguna vegada he pensat en tots aquests anys en què s’ha dedicat a ensenyar i en tal i com està avui la docència. Abans tenia 40/45 alumnes per classe, actualment bastants menys però em sembla que la situació és bastant desafavorida envers l’actualitat.

Una de les coses que més m’emprenyen d’aquestes jubilacions és que als 60 anys el sistema considera formalment aquests professionals com a persones no productives. Més d’una vegada he sentit a més d’un mestre que es jubila que no li importaria continuar treballant més anys si no no hagués de fer davant d’una classe. I aquí és on m’emprenyo, perquè l’administració no dedica aquests professionals ben preparats i que saben el que es fan a fer tasques de suport i/o d’organització? Perquè hem de perdre totes aquestes capacitats si realment voldrien continuar treballant. Definitivament el sistema no és que estigui molt preparat per a aprofitar l’experiència d’aquests mestres.

En fi, en qualsevol cas i des d’aquest bloc em permeteu que agraeixi a tots els que avui deixeu les “clases activas” per a passar a “clases pasivas” tot l’esforç que heu dedicat a l’escola. Particularment, a mon pare, gràcies per haver-me fet veure com hauria de ser l’escola i com hauríem de ser les persones.

Moltes gràcies

Sindicació de la notícia

31 d’agost dia del bloc. Les meves recomanacions

Sembla ser que avui és el dia dels blocs. Seguirem la tradició de recomanar els 5 blogs. He escollit els cinc blogs atenent a criteris com la meva professió, la geografia i potser algun altre.

Els dos primers que llegeixo fan referència a la meva professió. Us recomano Pom de blogs i EDU-CAT, els dos son uns “blog de blogs” on es recullen intervencions de blogs de caràcter pedagògic.

El segon dels meus criteris a l’hora de recomanar els blogs ha estat el meu origen territorial. Jo llegeixo habitualment dos blogs força coneguts. El primer és el de Manel Zaera on publica reflexions de tot tipus, molt interessant. El segon és La Marfanta, autèntic fenòmen de comunicació on-line a l’Ebre. També molt recomanable.

Finalment us recomano Meneame, suposo que ja el deureu conèixer, però és un exemple de “periodisme social” altament recomanable.

Sindicació de la notícia

Un xic d’història – Els mestres de la República

Aquest estiu m’ha donat, en la última part de les vacances, per llegir algunes memòries de polítics. En un primer moment vaig agafar les memòries d’Alfonso Guerra. En aquest llibre vaig llegir sobretot sobre la transició. És un bon llibre per a entendre algunes coses de la mateixa transició i del sistema polític que tenim avui en dia.

Quan vaig acabar amb el Guerra em vaig decidir per les memòries de Santiago Carrillo. Encara l’estic llegint però haig de confessar que m’està servint de molt perquè hi ha un període històric del qual mai he tingut una sola classe en tot el sistema educatiu. La república. En tot el llibre es va parlant sobre l’educació en la república.

Precisament avui, navegant d’entre els blocs que tinc en el meu agregador he vist que l’Anna Pérez havia penjat un vídeo sobre els mestres de la República que va emetre al seu dia La 2 de Televisió Espanyola. M’ha agradat veure’l i sobretot el que s’hi diu.

Particularment m’ha agradat veure d’entre els que es nombren un tortosí que va ser ministre de la República i que va ser el que va aconseguir que la formació dels mestres fos de tres anys. Tota una revolució per a aquells temps.
Sindicació de la notícia

Primera enquesta del bloc

Aprofitant que blogger (l’aplicació amb la que gestiono aquest bloc) ens dóna la oportunitat de crear enquestes, he aprofitat per a posar-ne en marxa una. Fa referència a la utilització de les TIC en la tasca docent. Les respostes a la pregunta són vàries i podeu escollir la que més us identifiqui.

Apa, a veure què en surt.

Sindicació de la notícia

Pujada a la Foradada

La setmana passada estàvem descansant abans de tornar avui a la feina i un amic meu ens va proposar de pujar a la Foradada. És una gran roca que hi ha a la serra del Montsià que deixa veure unes vistes impressionants tant de la badia dels Alfacs com de tot el Delta.

No hi havia pujar mai i les vistes em van dixar, com dirien Quico el Celio, parat de pedra.

En la pujada ens vam trobar molts turistes que estaven fent la mateixa excursió que nosaltres. Nosaltres semblàvem turistes ben equipats amb màquines de fotos. Vaig aprofitar per a tornar a agafar la màquina analògica perquè no disposo encara de cap reflex digital. No obstant, com que també portàvem la digital, la Fanny va poder fer algunes de les fotos que podeu veure aquí.

Sindicació de la notícia

Amposta, Portal educatiu, Llicències d’ús i respecte a l’autoria

El divendres vaig saber que presentaven els diferents portals que integren el projecte de ciutat digital. De cop em vaig quedar parat, com dirien Quico el Celio “Parat de pedra”. Per deformació professional vaig anar a veure de seguida el portal educatiu. Pels diners que ha aportat el ministeri corresponent i l’administració autonòmica havia de ser un portal d’aquells potents, si més no, amb recursos abundants.

El primer que et trobes és una eliminació de qualsevol referència al programari utilitzat fins i tot en el codi font de les pàgines. Serveixi com a exemple algun troç de codi que diu literalment : “De moment eliminem el titol de la pàgina, amb el log n’hi haurà prou”. Els desenvolupadors del projecte s’han limitat a instal·lar un Moodle, que és un campus virtual dels més utilitzats actualment, fet amb programari lliure i a més és totalment gratuït. A més, s’han limitat a instal·lar un nou “Theme” (imatge gràfica) i a posar un parell de cursos, almenys un d’ells és un curs d’OpenOffice disponible a la xarxa gratuïtament.

De Moodles en el Departament d’Educació n’hi ha a porrades. Fins i tot professors d’Amposta disposen del seu propi Moodle i han realitzat investigació sobre el seu ús. Però em temo que no els hauran consultat massa. Potser m’equivoco, ves a saber.

Dedueixo que els desenvolupadors no deuen ser molt experts en el Moodle perquè en el nom del portal hi han posat el nom del “Theme”, i no el que teòricament haurien d’haver posat.

En fi, que des del punt pedagògic crec que aquesta eina no servirà per a massa coses, almenys en les escoles i instituts d’Amposta. Si el Departament ja oferia aquest servei perquè hauran de passar-se al nou portal de l’Ajuntament si hi ha una institució que ofereix més serveis?

Com sempre, s’ha anat a fer una cosa nova abans d’avaluar què és el que hi havia i com es podia aprofitar, però no, la política és així. Cal tenir una cosa exclusiva encara que no serveixi per a res.

Per cert, dels dels 49.000 euros de pressupost, quin percentatge correspon a la feina ja realitzada? Falta encara la formació i la divulgació, no? Vaja, que per una hora i mitja de feina cobrar 49.00 € seria un disbarat, segur que falten coses.

Sindicació de la notícia

Test d’adicció al blog

Estava llegint Vilaweb i he vist un article que enllaçava a un test per a mesurar l’adicció als blogs. M’ha fet gràcia i he fet clic. És el que tenen les vacances, que fas clic on normalment no ho faries. Algunes de les preguntes et fan pensar. Total que he fet el test i m’ha sortit que no sóc molt adicte, només un 45 %. Ja veieu, un passatemps més per a les vacances

45%How Addicted to Blogging Are You?

Sydney Singles from Mingle2

Sindicació de la notícia

You may be a victim of software counterfeiting

Avui diumenge he engegat l’ordinador de la feina perquè havia d’acabar una coseta i m’he emportat una sorpresa. Microsoft detecta que el güindous d’aquest ordinador no és una còpia legal. Jo crec que més aviat deu ser un error de Microsoft perquè aquest és un ordinador del Departament d’Educació i no crec que el Departament estigui instal·lant software il·legal en ordinadors propis. Vaja, que tinc la certesa gairebé absoluta que l’error és de Microsoft.

M’està empipant bastant que cada cert temps m’aparegui el missatget dels dimonis perquè a més, és un missatge erroni. Perquè haig de pagar jo el mal funcionament del sistema de verificació de Microsoft?
D’altra banda, jo em pregunto, com ha pogut saber Microsoft que aquest ordinador té un software suposadament il·legal? Estic a casa meva utilitzant la meva conexió a internet, i que jo sàpiga no he autoritzat a Microsoft a enviar dades privades a través de la meva conexió. Jo em pregunto, si Microsoft pot “pescar” dades des d’aquest ordinador, també podrà “pescar” dades oficials del Departament que jo pugui consultar des d’aquesta màquina? Prefereixo deixar de pensar, no sigui que …

Sindicació de la notícia