En els darrers dies està prenent força la idea dels responsables del Departament d’Educació d’ampliar els horaris de l’escola pública fins a les 6 hores lectives diàries. Les valoracions se succeeixen davant d’aquest anunci.

Evidentment, les associacions de pares estan encantades amb aquest plantejament, sobretot perquè permetrà un igualament d’hores amb l’escola privada i això permet una reducció de les avantatges horàries d’aquesta última. Però és indiscutible que un augment d’hores d’escolarització dels fills permetrà, o almenys ho hauria de fer, una major compatibilització dels horaris laborals dels progenitors amb l’assistència dels seus fills per part de l’estament que ha de vetllar per l’educació de tothom.

Els sindicats de professors i mestres no s’hi oposen sempre i quan això no repercuteixi en l’horari laboral dels professors.

El Departament d’Educació està encantat amb totes aquestes propostes i anuncia noves inversions i contractacions de professors per a la realització d’aquestes hores de més.

Ara bé, alguna cosa no falla o no s’explica suficientment. Anem a pams.

L’horari de l’escola. Si ara s’han de fer 6 hores de classe diàries, es permetrà als centres treballar de 8 a 14? Quins criteris es faran servir per decidir l’horari? Es tendirà a l’ampliació d’aquestes hores per la tarda? L’horari llavors seria de 9 a 12 i de 3 a 6? Segurament serà aquest l’horari resultant, si més no, en la majoria del territori de Catalunya (que no vol dir en la majoria de població de Catalunya).

L’Horari dels professionals. Si es fa realitat aquesta ampliació d’horari lectiu en un centre d’una línia calen dos professionals nous per cada centre comptant que en aquestes hores extra no hi haurà reforços ni desdoblaments. Atenent a l’estadística oficial del Departament de l’any 2003-2004, des de llavors hi ha hagut un augment d’aules creades, hi ha un total de 16085 aules creades. Cada aula haurà de fer 5 hores de més a la setmana. Per tant en un centre d’una línia s’hauran de fer 45 hores de més d’atenció a l’alumnat.

Per cada aula de curs oberta es necessita un 20 % de nou professor. Si agafem el nombre d’aules i hi apliquem un percentatge tindrem que ens calen, amb dades del curs 2003 un total de 3217 mestres nous per al curs que ve per a cobrir aquesta sisena hora.

El Departament ha dit que contractarà al voltant de 3000 professors nous. Per tant, tot sembla correlacionar-se, ara bé, permeteu-me ser malpensat. On està la trampa?

Ahir va sortir als mitjans de comunicació que el Departament d’Educació pensava convocar d’aquí a l’any 2.008 més de 12.000 places de mestres i professors en tota Catalunya. Una mesura en principi positiva però que cal analitzar amb un xic de profunditat. Anem a pams

A finals dels 70 i principis dels 80 va haver una enorme quantitat d’incorporacions de mestres i professors a l’escola pública. Molts d’aquests van guanyar les “seves” places en concursos restringits on es primava absolutament el fet d’haver treballat prèviament. La incorporació de professionals va ser massiva. I què ha passat durant els anys?

Els resultats són ben visibles en els nostres centres, uns claustres amb una gran majoria de personal entre 50 i 60 amb gran experiència professional però completament esgotat després d’una vida laboral dura i cada cop més complicada.

Ara toca renovar molts d’aquests llocs de treball ja que molts d’aquells mestres ara es jubilen i en calen de nous. Tota aquella incorporació massificada al funcionariat s’ha traslladat en el temps i ara cal prendre mesures. Però és la millor sol·lució convocar totes aquestes places ara? Si repetim la incorporació massiva d’aquells anys ens trobarem que:

1.- De cop prescindirem de l’experiència de tots aquests professionals.
2.- Perpetuarem el problema uns altres 30 o 35 anys.

O sigui que dintre d’uns anys tornarem a tenir uns claustres envellits i amb escassa energia per treballar en el nostre món. No valdria la pena pensar-hi i fer aquestes incorporacions més espaiades en el temps?

Es tracta de millorar l’escola pública pensant a llarg termini o trobar unes sol·lucions amb precipitació?

A més, com sempre en els casos de massificació, i ara que els nostres governants parlen tant de “qualitat”, com pensen garantir la qualitat de la selecció? Una simple norma de mercat ens diu que a major oferta de places (d’oposicions) menor competència. Crec més que justificat considerar la competència com a element de qualitat (almenys així ho justifica gairebé tothom).

No entraré a parlar del mètode de selecció (però la proposta d’alguns sindicats em sembla abusiva cap al professorat que porta molts anys treballant amb algunes condicions molt aventatjoses), això ho faré en un altre moment, però sens dubte un procés (sigui el que sigui) en que es disminueix la competència, la qualitat de la selecció queda mermada. Clar que potser se’n podria parlar del que és qualitat. En qualsevol cas, el raonament crec que és vàlid.

Cal pensar en el futur del país a mitjà i llarg termini, no només amb immediatesa.