Acabo de llegir una notícia a l’edició digital del diari de l’ebre que m’ha deixat una mica preocupat. La notícia diu que el Departament d’Educació inverteix 138.000 € en els plans de millora de quatre instituts de les Terres de l’Ebre. Si no sé comptar malament, 138.000 euros són 23 milions de les antigues pessetes.

I perquè la preocupació? Doncs molt fàcil, a la notícia es pot llegir que tots quatre centres destinaran en gran part a la compra o actualització de material per a la millor implantació de l’ús de les TIC en els centres educatius. Això vol dir que fins ara no han estat prou ben dotats, no? Perquè si ho estiguessin no faria falta esta dotació.

I encara més preocupat quan penses en la diferència de primària i secundària. Si a secundària hi ha plans de millora de centre que permeten comprar material quan no es disposa, què passa quan la situació es trasllada a primària? Doncs passa que simplement no es pot comprar aquest material perquè no hi ha pressupost.

A veure si algun dia els centres de primària poden rebre aquests diners i decidir en què els inverteixen.

Des que vaig acabar els estudis de mestre he continuat formant-me en diversos aspectes. El que més m’ha interessat ha estat sens dubte el de les TIC (abans en dèiem “noves tecnologies”). He fet cursos de tot tipus, alguns m’han servit més que altres en la meva vida professional tot i que gairebé tots estaven organitzats des d’administracions educatives.

De sempre he defensat la necessitat de que en un centre docent la formació del col·lectiu de mestres fos coordinada. No pot passar el que ve passant des de fa tants anys, tots hem de saber molt i de tot. No seria més lògic que es fessin plans de formació de centre ben elaborats on es detectin necessitats i es proposin cursos a la gent del claustre de manera que entre tothom es puguin abarcar totes les necessitats del centre?

Està claríssim que el mestre pot fer de facto “el que li doni la gana” en les seves set hores i mitja de treball que pot realitzar fora del centre educatiu, però, no seria desitjable que la formació respongués realment a criteris educatius i formatius de centre? Som simples funcionaris que ens hem de formar individualment o som mestres al servei d’un projecte educatiu (tot i que no el compartim al 100 %)?

No és menys clar que alguns fan molts cursos i d’altres fan cursos quan s’apropen els estadis. Però això passa a tot arreu, no?

En les instruccions d’inici de curs es van repetint afirmacions com “La formació permanent del professorat tendeix a disminuir el seu component de formació d’iniciativa individual per passar a ser, progressivament, un element del projecte de tot el centre. La finalitat de l’oferta formativa és donar resposta a necessitats i prioritats de formació tant des del vessant de l’actualització i millora individual com col·lectiva.”, però poques vegades es va més enllà d’una simple formació personal. A veure si l’any vinent les coses milloren.