Avui hem celebrat la castanyada. Com cada 31 d’octubre toca torrar castanyes i menjar panellets (això qui els pugui pagar, perquè als preus que van). Avui però apetia més un gelat de castanyes que castanyes torrades, però … castanyes torrades toquen.
Hem sortit al pati i s’han format els típics grups d’alumnes … i de mestres. En un d’aquests grups estaven xerrant sobre les anècdotes que ens anem trobant en el nostre dia a dia i m’ha fet riure molt l’anècdota que ha explicat una de les companyes. Una anècdota real sobre el ratolí, el clic, i la comprensió dels ordinadors.
Per a posar-vos en situació. La mestra de primer curs de primària estava a l’aula d’informàtica amb un grup de nens i al final de la classe es produeix el següent diàleg:
Mestra: Va nois i noies, ara tancarem el clic. Ja sabeu que per a tancar-lo hem d’anar a la porta (una de les opcions del clic) i dir-li clic.
Alumna: – Posa el ratolí a sobre la porta de sortida i se sent una veu que diu amb veu baixa i temerosa … – clic.
Mestra: Apa noia – dirigint-se a l’alumna – , però perquè li dius clic a l’ordinador? Que no veus que no et sent?
Alumna: – Apropant-se a l’ordinador i situant la flexeta sobre la porta que indica la sortida, agafa aire i fent un crit diu … – CLIC!!!!!
Perdoneu el meu llenguatge poc teatral però m’ha fet tanta gràcia que ho volia compartir. Si us ha fet gràcia, imagineu-vos a vosaltres amb un grup d’alumnes i que algun dels vostres alumnes us digui això, tanqueu els ulls i rieu una estona.
Avui he sabut que m’han acceptat a la UDG per a poder acabar d’una punyetera vegada els meus estudis de pedagogia. Hi havia una rebuda per part dels alumnes de cinquè (jo faré entre quart i cinquè perquè ja vinc de la UAB amb moltes assignatures fetes) i després una rebuda de l’equip directiu de la facultat i una xerrada d’una antiga alumna de l’escola i regidora de Banyoles.
Al final he optat per marxar perquè no estava de gaire bon humor. Pujant cap a Girona des de Sant Feliu m’ha agafat cert “mal rollo” i en veure que m’havien concedit el trasllat d’expedient, he marxat cap a casa. I ara aquí estic, escrivint en el meu weblog una estona.
No crec que aquest any pugui acabar pedagogia perquè és possible que hi hagi convocades oposicions a secundària de música i m’agradaria intentar treure-les. Esperem que qui governi (o PSC o CIU) a partir del novembre, les convoqui igualment i no es dediquin a prendre’s el seu temps.
En fi, demà excursió a la platja de la Conca a fer observació de l’entorn. A veure com va.
Aquest cap de setmana se celebra la tercera edició de les jornades “ATIC” (Amposta + TIC, no penseu que es fan en un piset no, jeje). La veritat és que tot l’equip organitzatiu s’ho ha treballat moltíssim. Ho he anat seguint des de gairebé els inicis i, tot i no participar més que en la impartició d’un taller sobre GoogleEarth, un no pot estar més que orgullós d’aquest projecte. Tota la gent que ho ha organitzar conformen allò que en podríem dir una Xarxa Ciutadana on tothom treballa en benefici de la comunitat. Felicitats!
Des d’avui, de fet quan estic escrivint aquesta reflexió ja hi han hagut algunes xerrades i conferències, fins diumenge al matí hi ha una gran quantitat d’activitats. Noms ben coneguts del panorama TICaire català hi participen: Manel Sanromà, Ricardo Galli, Robert Rallo …
I evidentment els internautes d’Amposta també hi participem organitzant tallers sobre les moltes aplicacions que han desenvolupat la gent de Google. Hi haurà tallers de Googletalk/Gmail; Bloger/Page Creator; GoogleEarth/GoogleMaps; Picasa/PackGoogle així com una videoconferència amb Tomàs Lloret des de la seu central de Google.
Unes jornades molt interessants per als que vulguin passar un cap de setmana entretingut. Us hi animeu?
Després de la moodlemoot d’ahir i abans d’ahir a Tarragona, avui ha estat un dia dur. Costa tornar a la normalitat del centre després de dos dies d’experiències interessants i propostes noves i sobretot … idees noves que se’t passen pel cap veient noves funcionalitats. En fi, moltes idees noves per a portar a la pràctica al centre.
Però avui tocava entrar a les aules i començar les classes de socials amb els alumnes de cinquè de primària. Total que he començat explicant el sistema solar i d’aquí hem anat derivant cap a l’explicació de la duració d’un any (365 dies). Clar, també has d’explicar que l’any són 365 dies i algunes hores, aproximadament 8 hores. He preguntat “només dura 365 dies?” i un nen m’ha respost “no, 365 dies i 8 hores”.
Evidentment aquestes 8 hores ens expliquen els anys de traspàs. Tu et vas preparant la resposta i vas preguntant … “doncs si un any dura 365 dies i vuit hores, què en fem d’aquestes vuit hores?” i els nens tots pensant … I tu que vas motivant-los per a que pensin més i dius “vinga va, què fem amb aquestes vuit hores que ens sobren?” i tothom allà pensant fins que una nena, aixeca la mà tota decidida i diu “Juguem amb la play (playstation)”.
Suposo que aquesta és una d’aquelles respostes que poden aparèixer fàcilment en els llibres d’experiències educatives dels mestres, així que apunteu-la:
Pregunta: “Què fem amb les vuit hores que ens sobren si l’any dura 365 dies i 8 hores?”
Resposta: “Juguem amb la play”
Fins la propera
Ufff, quants dies sense haver penjat ni una sola ratlla. Quan de temps, gairebé ni m’enrecordava que tenia un weblog i que hi havia gent que em llegia. Avui he descobert que hi havia gent que em llegia. Avui i demà es realitza la Moodlemoot en castellà a Tarragona i allà m’he trobat amb alguns d’aquests “lectors”. En Josep Maria Fontana i en Joan Queralt, dos excel·lents moodlers m’han fet saber que feia dies que no penjava cap coseta. Doncs vinga, ara que estic a casa, bé, a casa els meus pares a Amposta, ho faig. A partir d’ara aniré explicant algunes cosetes, així almenys ells dos no s’aburriran (o si ho fan, almenys no em podran dir que no escric res, jejeje).
Prometo tornar ben aviat a postejar alguna opinió sobre les moltes coses que em passen. Per començar, avui, no he vist el cor de la ciutat, així que hauré de consultar la web i, almenys, llegir el resum. Per tant, us deixo, fins la propera.
Alguns dels que llegiu el meu blog sabeu que a més de dedicar-me a l’educació primària també faig tasques de formació per a diferents institucions. Més concretament, la formació que habitualment faig, sobretot en els últims temps, fa referència a entorns dinàmics (phpnuke, postnuke i mambo) i a e-learning i construcció de campus virtuals (moodle).
Aquest curs estic donant un assessorament a través de l’ICE al centre de formació de persones adultes de Palau de Mar. També estic impartint (a dia d’avui només portem dues sessions) un curs de moodle per a l’ICE de la UB i a partir del mes de febrer en començo un de postnuke (projecte intraweb). Ja veieu que porto moltes coses entre mans.
A més durant el passat trimestre vaig construïr un entorn de comunicació i un altre moodle per a una subdirecció general del Departament d’Educació i un altre entorn de comunicació per a un institut de La Garriga (IES Vil·la Romana) a través de la Fundació Universitària Martí l’Humà. Molta feina.
En aquests moments estic (amb altres persones) acabant uns mòduls d’un curs de formació sobre intranets (basades amb postnuke). Avui he acabat de pujar al servidor el primer dels mòduls i en tres o quatre dies tindré la segona part ja realitzada i preparada … Quan sigui el moment ja us anunciaré on està aquest curs.
En fi, que porto entre mans moltes coses (d’altres que no dic però no menys importants). Tot i que fa relativament poc que vam tornar de les vacances ja torno a estar fins a dalt d’stres. No m’estranya, no.
Dic tot això perquè l’altre dia estava pensant que justament aquest any en que tinc tanta feina, el Departament d’Educació (lloc on vaig començar a donar els primers cursos de formació fa 5 anys), i més concretament la coordinació de l’Àrea TIC al Vallès Occidental no ha comptat amb mi per a donar cap sessió de formació, ni en cap curs ni en cap seminari ni jornada tècnica. La veritat és que prefereixo que sigui així perquè ara per ara no tindria temps material ni per a preparar-me la sessió ni per a impartir-la (Necessito dies que tinguin 30 hores!!!!).
Ara bé, hi ha una cosa que no m’acaba de quadrar gaire. Resulta que cap a finals del mes de maig o principis de juny de l’any passat em van oferir la coordinació territorial del Vallès d’audiovisuals (els hi va agradar molt les activitats que havia fet amb els meus alumnes a través de la pàgina web del meu centre, almenys això em van dir i no crec que m’enganyessin).
Total, que després de múltiples maniobres per part d’un munt de gent i modificant contínuament la proposta que em feien (al final no havia de portar audiovisuals sinó una mescla de TIC i audiovisuals, vaja, que seria un “chico para todo” al servei d’algun “jefe/a”) vaig optar per rebutjar l’oferta que m’havien fet. I a partir de llavors no m’han ofert cap feina de formació a la meva actual delegació. Curiós? No, simple casualitat, segur ;-).
En fin, perquè us explico tot això? Doncs no ho sé, però com que aquest és el meu espai, dono la meva opinió. Va, més endavant ja us postejaré alguna opinió més respecte a tot aquest tema i prometo la transcripció d’algun e-mail que encara conservo. Segur que el senyor que xiulava en castellà als cavalls també els té (si, aquesta frase no l’enteneu, però si sou del “mundillo” segur que arribeu a alguna conclusió).
Ara, si em perdoneu, vaig a sopar, que ja tinc gana.
Bona nit.
Aquest any, al juny més concretament, farà 10 anys que vaig acabar els meus estudis de magisteri a la Universitat de Barcelona. Haig de dir que no va ser la formació que esperava. Vaig sortir tant poc preparat (i aquesta és una opinió bastant àmplia entre els meus companys d’estudis) que difícilment em podia fer càrrec de l’especialitat de música d’una escola.
Malgrat aquesta formació inicial, vaig començar a treballar de mestre i ja veieu, aquest és el desè curs a primària. Tot i no tenir una gran quantitat d’anys treballats com a mestre, si que he fet tasques de formació per a diferents institucions i organitzacions i crec que algunes conclusions puc extreure’n.
En primer lloc, la formació rarament es dissenya des del centre que l’ha de rebre. Aquesta afirmació fa referència al que actualment es coneix com a formació en centre. És cert que els centres han pogut demanar uns determinats cursos de formació per a tot un claustre, però aquests cursos rarament es poden adaptar a les necessitats d’innovació dels centres. Fins ara els centres han pogut demanar uns cursos de caràcter general i que no s’adapten al conjunt del claustre. El motiu d’aquesta inadaptació al conjunt del claustre és que dintre dels centres hi ha diferents tipologies d’usuaris-mestres, uns en saben més i uns altres menys. Si els cursos de formació han de respondre a les demandes del centre, allò que primer s’ha de garantir és l’adequació als diferents nivells. I això, si més no, fins ara no s’ha fet.
Però no només hem tingut formació en centre. La formació que s’ha fet fins fa 3 o 4 cursos han estat cursos més generals, fora del centre. I com ha assistit la gent a aquesta formació? Quin grau de decisió han tingut els centres en la formació del seu personal? Pràcticament cap. No obstant, els mestres hem continuat sumant hores i més hores per al còmput dels estadis. Qui ha avaluat aquesta formació? On estan els resultats? Malauradament, crec que ni tan sols s’ha fet aquesta avaluació, però cal fer-la urgentment!!!
El cas és que davant les notícies prometedores del Departament envers l’horari laboral del personal de les escoles (sisena hora escolar), les hores disponibles per a fer formació a fora de l’horari presencial dels centres (de 9 a 12 i de 15 a 18) encara mermaran més. Quan es farà aquesta formació? De 18’30 a 21’30? Quin formador voldrà donar cursos a aquestes hores intempestives? Quin mestre voldrà formar-se a aquestes hores?
Caldrà seguir atentament les novetats que es vagin produïnt.
Avui ha estat un dia especial. Des del centre de recursos de Montcada i Reixach em van demanar que expliqués l’experiència que estem portant a terme al meu centre per al treball de l’àrea de coneixement del medi social i cultural. Podeu veure l’experiència aquí. Hem anat la cap d’estudis i jo i sembla que l’experiència ha agradat bastant però no s’hi ha apuntat gairebé ningú …
La jornada ha començat amb una xerrada del Francesc Busquets. Podríem dir que no ha descobert la sopa d’all per als que portem anys treballant en això de les TIC però en canvi crec que ha estat molt entenedor per a la majoria de professors i mestres que estàvem allà escoltant i que no tenim uns coneixements tècnics gaire grans. Per això cal felicitar la seva exposició, ha estat molt aclaridora.
Hi ha hagut un moment en què hi ha hagut unes respostes en forma d’expressió facial a una intervenció del Francesc … Ha estat quan ha plantejat que potser dintre de poc temps els alumnes ens vindran a l’escola amb un ordinador portàtil de molt baix preu (en Negroponte ja ha presentat el prototip). Algunes cares de circumstàncies però … Estic segur que si hi ha professors que se’n van a jornades d’aquest tipus podran adaptar-se ràpidament a aquests canvis, si no perquè hi haurien d’anar a aquests llocs?
Menció a part ha estat la trobada amb alguns coneguts/des de la Delegació Territorial del Vallès Occidental. Un dia ja us explicaré algunes aventuretes.
Fins la propera
Aquest és el segon blog que començo i espero poder continuar-lo durant una bona temporada si la feina i les ganes m’ho permeten.
En aquest blog us parlaré del meu dia a dia com a mestre d’educació primària, què m’amoïna, què faig, quines coses em passen. Evidentment tractaré només la vessant personal.
Com alguns de vosaltres ja sabeu a més de mestre de primària em dedico també a això que ara se’n diu Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Doncs també us en parlaré aquí de les meves experiències informativo-comunicatives.
Finalment, també tinc inquietuds polítiques i especialment referides a l’educació, així que aquest també serà un petit espai per a la reflexió del dia a dia.
Aquí només poso una norma per a llegir el blog, la ÚNICA: Donar la opinió si en tens ganes, i si no en tens, doncs no la dones.
Continuarem escrivint.
