Avui ho comentava amb un company de feina, resulta que a la feina funciono amb un dos sistemes operatius, Windows i Linkat. A casa, el meu ordinador funciona amb Ubuntu des de fa una setmana, i els dos ordinadors de la meva dona funcionen amb MAC OS X. Si no he comptat malament, en el meu dia a dia remeno quatre sistemes operatius diferents.

I ara ve la pregunta, cal saber un programa (o sistema operatiu) o cal tenir clar les maneres de fer els coses? Ja fa temps que ho tinc bastant clar, però fets com els que et trobes dia a dia no fan més que donar-te la raó. Cal ensenyar a un nen a crear-se una carpeta dintre d’una unitat, a buscar alguna cosa a la C, a crear un document amb Word? No seria millor ensenyar a organtizar-se la informació, a buscar coses per tot arreu i a crear un document amb un processador de textos?

Avui és el “Blog Action Day”, el dia en que els bloggers d’arreu del món publiquem un article en referència al tema del dia. Aquest any toca el Medi Ambient. Em permetreu que la reflexió-article que publico avui faci referència a la meva actual feina. Us heu parat a pensar mai, els docents i funcionaris en general, amb la quantitat de paperassa que hem de presentar en els diferents procediments administratius del Departament d’Educació?

Cada any, amb el concurs de trasllats, les oposicions, els concursos de mèrits, les destinacions provisionals, … hem de presentar els mateixos papers una vegada i una altra. Personalment tinc controlat un document personal que he presentat en el Departament com a mínim 11 vegades (una certificació d’un curs d’una altra comunitat autònoma). Sembla increïble que no hi hagi un sistema d’informació que permeti recuperar aquestes dades amb un simple clic. Doncs no, no existeix, i cada any, quan he de participar en alguna de les convocatòries em toca presentar-lo.

Si això fóra un fet puntual podríem dir que té una afectació gairebé nul·la, però pensem que cada paper implica una despesa de fulls, una despesa energètica i en tinta, però sobretot una despesa en la gestió de la informació continguda en el full. No estalviaríem recursos amb sistemes de tractament de la informació més eficaços? Quants recursos ens estalviaríem? Només a Catalunya, en el Departament d’Educació treballem més de 65.000 persones. Fem càlculs?

Fa uns dies vaig publicar una entrada en la que parlava de l’esborrany de la Funció docent. Vaig enviar el post als tres sindicats més representatius del sector (USTEC; CCOO i FETE-UGT).

Des de fa temps que vaig seguint les webs dels 3 sindicats i la veritat, la seva adaptació a la web 2.0 és més aviat escassa. No he localitzat (a la pràctica vol dir que per a mi no existeixen) cap canal RSS i es limiten en molts casos a la comunicació amb els docents al telèfon i e-mails. Potser ja seria hora que comencessin a plantejar-se el sindicalisme en un moment en que la web 2.0 és una realitat i els processos comunicatius deixen de banda les eines que s’han utilitzat tradicionalment.

No es pot anar mostrant la informació de dalt cap a baix com una simple enumeració de punts que s’han tractat en meses de negociació. Cal que els seus representats puguin dir què en pensen i què volen que es faci. En definitiva, cal adaptar el sindicalisme a la nova realitat.

Ahir va arribar a les meves mans un esborrany del projecte d’estatut docent que s’està negociant a Madrid entre els sindicats i els ministeris corresponents. Del que vaig llegir em va cridar l’atenció la possibilitat que els mestres que actualment estan treballant en el primer cicle de l’ESO i que tenen allí la seva destinació definitiva, si tenen una llicenciatura, podran accedir a un concurs de mèrits (no tindran oposició)per a aconseguir una plaça de professors de secundària. Això si, només es preveu una única convocatòria del concurs de mèrits i de caràcter transitori.

Em sembla molt bé aquesta iniciativa. Ara bé, i els que tenim la definitiva a primària, perquè no tenim aquesta possibilitat? És que potser som inferiors? Tenint en compte les poques places d’ESO que hi ha i les poques vacants que s’han tret a concurs de trasllats, i el condicionant d’haver aprovat abans del 98 les oposicions fan que la majoria de mestres d’algunes especialitats estiguem fora d’aquesta possibilitat. I això, tot i ser, en alguns casos, els únics que tenen una titulació relacionada amb l’especialitat.

A veure si algú hi cau!

Des que vaig començar a treballar al Departament cada dia agafo el tren a Caldes de Malavella i baixo fins a Barcelona on tinc el lloc de treball. Em va cridar l’atenció el primer dia però ho he anat constatant des de llavors.

Resulta que tant a Caldes de Malavella com a Sils hi ha un seguit de passatgers que baixen del tren i uns altres que hi pugen. Jo diria que gairebé tots els dies som la mateixa gent. I el que és curiós, els que baixen del tren en aquestes dues parades són o bé sudamericans o africans ben abrigats. Sembla que es disposen a anar a treballar al camp mentre els que hi pugem anem a la ciutat ben empolainats. Segur que nosaltres no anem a treballar al camp.
Publicar un missatge
Perquè explico això? Doncs perquè últimament torno a sentir comentaris dient que els immigrants ens prenen el treball i bla bla bla. Em sembla que no déu ser així, si més no, la mostra del tren indica que les coses no són així.

Mentre alguns baixen del tren disposats a passar-se tot el dia al sol (i fred a l’hivern) per a guanyar-se el pa, altres podem anar a Barcelona a treballar en els despatxos. Trista realitat