Com alguns ja deevu saber, els mestres depenents del Departament d’Educació disposem des de fa temps d’un servei de correu electrònic ofert per la XTEC, depenent de l’Àrea TIC del propi Departament. Vam ser de les primeres comunitats autònomes on els mestres i professors vam tenir accés a un servei de correu de la pròpia administració. Al principi, l’havies de demanar, però després es va universalitzar el servei i tots els mestres vam rebre una carta on ens indicaven nom d’usuari i contrasenya.

Amb el temps, van incorporar la possibilitat de consultar-lo via web. Però al cap d’un temps van incorporar un missatge on es recomana utilitzar programes per descarregar el correu a l’ordinador. El cas és que, amb el temps, el servei de correu ha deixat de ser allò que havia estat al principi i ha passat a ser un servei d’allò més dolent. A més, van adonar-se que molta gent havia deixar de baixar-se els correus al seu ordinador i els visualitzava només a través de web i per si això no fora prou, van veure que la gent no esborrava els correus ja que no hi havia quota límit.

És lògic pensar que la quantitat de correu electrònic que es genera va creixent exponencialment si no s’esborren i per això van incorporar un missatget que diu ” No és convenient mantenir més de 100 missatges a la bústia de la XTEC.” I aquí ve el problema, convenient vol dir que no es poden tenir més de 100 missatges?

Fa temps que vaig decidir provar el correu de google (gmail) i la veritat és que n’estic força content. Té un servei de filtratge de correus excel·lent i m’arriba poc spam. I clar, com que ja utilitzo un servei de correu, vaig deixar el de la XTEC de banda. El continuo mirant cada dia però ja no descarrego els missatges, els tinc tots online (així els puc consultar des de qualsevol lloc).

Doncs bé, fa uns dies vaig adonar-me que “el sistema” m’havia esborrat uns missatges que tenia des de l’estiu passat. No creieu, no se’m va enviar cap missatge dient-me que havia exhaurit la meva quota o alguna cosa semblant. Res de res, sense més ni més, em van desaparèixer uns correus que jo volia conservar i que algú havia decidit, sense avisar-me, que ja no els podia guardar més.

És cert que tenia (i tinc) més de cent missatges en la bústia, però enlloc diu que no els hi pugui tenir. Més aviat diuen, com deia abans, que no és convenient però no que no es pugui. Un podria entendre que t’esborrin correus si t’avisen que t’has passat en l’espai a utilitzar, però aquest espai no està limitat (si més no, no se m’ha informat) i a més, ni tan sols s’ha avisat que l’espai està exhaurit.

VULL ELS MEUS MISSATGES JA!!!

Des de fa aproximadament 2 anys que al Departament d’Educació (en aquells temps era d’Ensenyament) van posar en marxa un servidor PHP-MySQL que havia de satisfer les demandes que es generaven en la comunitat educativa. Es va engegar a poc a poc i amb certes mancances un servidor que es va anomenar phobos.

Al principi érem molt pocs els usuaris que l’utilitzàvem. Va servir de suport per a l’inici del projecte intraweb (basat en Postnuke) que avui coordina l’Albert Pérez i alguns ens vam atrevir, amb el suport d’altra gent (gràcies Toni), a instal·lar-hi alguna aplicació que utilitzàvem amb els nostres alumnes.

D’entre la gran quantitat d’aplicacions que hauria de poder suportar podem anomenar tots els CMS que utilitzen aquest codi de programació i la base de dades MySQL. Exemples com Mambo, PHPNUKE i PostNUKE només en son alguns de l’enorme quantitat. Però des de fa un any, una aplicació dirigida a la gestió de l’aprenentatge, més concretament el MOODLE, s’ha fet un gran forat en aquest món.

El cas és que si un centre, o un usuari (ha de ser membre d’XTEC a la força), decideix instal·lar un CMS tipus Intraweb (que fent un símil amb la vida real podria suposar la traslació a la xarxa dels actes més “socials” del centre) i un Moodle (que vindria a ser la vida més “acadèmica” traslladada a la xarxa) es troba amb que pràcticament està consumint el 90 % de l’espai que el servidor li dona.

És cert que si es demana una ampliació d’espai (100 Mb inicials) normalment es concedeix si hi ha una justificació, però no és menys cert que aquesta limitació en moments incials no és més que un pal a la roda, més que un pal, una totxana.

Però no és només aquest petit inconvenient el que em fa pensar que el servei és dolent (i dic dolent per no ser més malèvol). Resulta que aquest servidor falla dia si i dia també i prova d’això la podeu trobar en el funcionament dels fòrums de la xtec. Aquests fòrums, fets amb PHPBB (aplicació feta amb PHP i MySQL) de tant en tant presenten un petit missatge a la part de dalt que diu que no es pot conectar amb la base de dades. Què passa? Doncs que de tant en tant el servidor es “costipa” i la base de dades deixa de funcionar. Quan en un servidor d’aquest tipus falla la base de dades és com si en unes ulleres li treus el vidre, per a què serveixen? Per a fer bonic. I allò més difícil d’entendre és que aquestes “fallades” són més sovints del que seria acceptable.

La cosa encara t’emprenya més quan has dissenyat una activitat que implica la utilització del servidor i tens a la teva aula 25 alumnes. Per si no n’hi hagués prou amb la immensa diversitat d’ordinadors que tenim (en el meu centre, a l’aula d’informàtica tenim 17 ordinadors de 9 tipus diferents!!!!!) ara hem de tornar-nos creients i resar a la mare de déu per a que el costipat del senyor “phobos” s’hagi guarit. No obstant, no cal patir, aquest servidor no deu ser immune als costipats i per això es costipa cada setmana. Us imagineu una persona que cada setmana agafa un costipat? Li faríem un munt de proves no? Doncs a phobos el deuen tenir abandonat, pobret, sense portar-lo al metge …

Però no n’hi ha prou amb tots aquests problemetes menors. La major problemàtica és la instal·lació de les aplicacins. Més que la instal·lació, la simple pujada del codi. El cas més aberrant és la pujada d’un moodle al servidor. Si teniu sort, i paciència, us en podreu sortir amb una bona estona de connexió (no m’atreveixo a dir una quantitat d’hores perquè seria agosarat, però aquest cap de setmana, algun usuari es va passar hores i hores pujant moodle i no ho va aconseguir). Quin problema hi ha? En altres servidors (comercials, això si) no hi ha cap problema en penjar aquest codi ràpidament. Inclús, en altres servidors PHP que hi ha instal·lats en la xarxa de la XTEC no es triga tant a pujar. Llavors, perquè phobos es resisteix a acceptar tants fitxers? De fet, perquè es resisteix a acceptar els fitxers de 0 Kb? Si altres servidors ho fan, perquè no ho fa phobos? Potser és que es costipa?

Menció apart és la impossibilitat d’utilitzar més d’una base de dades. Els usuaris només disposen d’una sola base de dades amb la que han de treballar totes les aplicacions, resultat? Bases de dades ben carregades que no fan més que alentir processos. Tant difícil és tenir un servidor que permeti que un usuari es pugui generar algunes bases de dades? No cal que en pugui fer 2.000, simplement amb alguna més ja valdria. De fet, molts dels servidors ho permeten (5 és una quantitat bastant comú). Perquè no phobos? Costipat, segur.

Ara bé, això si, si tot això no us ha fallat i la cosa us ha rutllat no patiu, algun problema us pot aparèixer. De cop pot marxar la llum i … algun fitxers de la base de dades corrompre’s (estic segur que a algú ja li ha passat). El problema és … fan còpies de seguretat del contingut (d’això no n’estic segur, però … en puc dubtar, oi? Iep, us asseguro que en això estic dubtant, no és cap ironia). Per tant, us podeu trobar que de cop una aplicació us deixa de funcionar perque en el servidor se n’ha anat la llum i algun fitxer s’ha corromput, ara bé, els responsables del servidor no es fan responsables. Home, faltaria més! Normalment, en els servidors es fan còpies de seguretat per si et falla el servidor. A phobos, no se sap, però per si de cas feu-vos còpies de seguretat. Mai se sap si un fitxer es corromprà el proper cap de setmana.

Els fitxers es poden fer malbé perquè tu (l’usuari) ha fet alguna cosa malament (una mala instal·lació o actualització per exemple) o bé perquè el servidor ha fallat. Ara, això si, el responsable sempre serà l’usuari, no el senyor phobos. O sigui que ja sabeu, per si o per no, còpia de seguretat al canto.

I finalment, recordeu que encara tenim la sort que el SAFE MODE no està activat. Tremoleu si algun dia a algú se li passa pel cap activar-lo. Senzillament tots els MOODLEs instal·lats deixaran de funcionar. D’això se’n diu suport a la docència i al docent. Donem-li mal de caps, que una aspirina el guarirà.

Doncs potser és el moment de demanar que al senyor phobos se li administri algun medicament que li permeti garantir un servei no excepcional, però si decent i docent. I si no és possible, demanem la extremaunció i deixem que mori. Això si, caldrà buscar un recanvi, “a rey muerto, rey puesto).

PD: No us enganyava, ara mateix (dimecres 1 de febrer a les 10’20) intento entrar als fòrums (allotjats a phobos) i em surt un missatge que em diu … “Too many database connections.. Try again after a few minutes. “. Un altre costipat, snif snif

PDII: Divendres dia 3 de febrer, les 9:25 del matí. Phobos es costipa i no dona servei des del meu centre. Tinc 25 nens a l’aula, què faig?