He vist a través de l’agregador “pom de blogs” que l’Anna Pérez havia enllaçat un vídeo amb una conferència del Jordi Adell. Us recomano aquesta conferència amb el títol “Escuela 0.9 vs niños 2.0: El desafío educativo de la generación digital”.
El passat 8 de maig es va publicar en el DOGC l’ordre EDU/117/2007 que feia referència al calendari escolar del proper curs. A més incloïa unes referències a la implantació de la sisena hora en els centres de municipis de més de 5.000 habitants.
La sorpresa ha vingut quan, aquest matí, llegint El Punt he vist el següent fragment:
Com en l’anterior ordre, Educació deixa oberta la porta perquè les escoles que han de començar a impartir la sisena hora –el curs que ve tots els municipis d’entre 5.000 i 10.000 habitants– l’ajornin per «circumstàncies tècniques o necessitats específiques». Les escoles tenen poc temps, només fins al 25 de maig, per sol·licitar l’ajornament de l’aplicació de la sisena hora fins al curs 2008/2009, quan és previst que arribi a tots els centres.
En realitat l’ordre diu: “Atenent circumstàncies tècniques o necessitats específiques, es podrà autoritzar l’ajornament de l’aplicació de la mesura al curs 2008-2009 quan en un determinat centre concorrin raons objectives que ho facin aconsellable.”
Evidentment, aquestes raons objectives no estan especificades enlloc. I aquí ens hem quedat. Quines són aquestes raons objectives?
Ahir parlava amb un professor de secundària a través del xat de gmail sobre el treball en xarxa i la possibilitat de prendre decisions des del propi territori. Vaig recordar llavors les paraules que havia dit el nou responsable de la unitat de projectes TIC per a l’educació en una taula rodona fa un parell de mesos. Venia a dir que s’havia de passar a treballar en xarxa.
El
s meus dubtes continuen sent els mateixos. Serà l’Àrea TIC capaç de treballar en xarxa realment? Es poden prendre decisions com les que es prenen en l’Àrea TIC des d’un extrem de Catalunya? Jo crec que si. No fa falta tenir tots els professionals concentrats als despatxos de Via Augusta. Caldria però fer un anàlisi de les eines tecnològiques necessàries per a poder fer aquest treball des de qualsevol punt de Catalunya amb un simple punt de xarxa. Si fóra en altres àrees del Departament d’Educació posaria en dubte aquesta possibilitat, però precisament en l’Àrea TIC on tothom, o gairebé tothom, té un domini d’eines TIC aquest treball hauria de ser possible. No?
Crec que només des d’aquest treball en xarxa des de tot el territori ens podrem alliberar d’aquelles frases carregades de tanta raó com “a veure si alguna vegada ens fan cas”.
Fa uns dies vaig tenir coneixement d’una reunió que havia tingut lloc al Departament d’Educació entre els responsables dels programes TIC i diferents associacions de professionals de l’educació que es dediquen a promoure activitats educatives.
Em va sobtar la polèmica que va sorgir. Crec que de la reunió en van sortir diferents visions. No optaré ara per cap d’elles. Simplement les enllaçaré.
Des de la presidència de l’AEIC es va enviar un escrit criticant alguns punts de vista. La podeu l
legir aquí. Altres associacions com Espiral o Ravalnet (perdoneu les altres però no recordo el nom). I finalment el responsable dels projectes TIC per a l’educació ha contestat la primera intervenció.
Algun punt de vista més?
Ahir per la tarda vaig veure que en Jordi Vivancos havia penjat un post sobre la competència digital en el seu blog en el món actual. A partir de l’anunci del govern de la Generalitat de crear una acreditació de coneixements i competències en tecnologies de la informació i la comunicació fa un repàs sobre l’estat de la qüestió en diferents països.
Comparteixo amb ell la necessitat que les competències en TIC han passat a ser un tema central de l’educació dels ciutadans. Però m’agradaria aportar una reflexió respecte al currículum i la seva persistència en el temps.
En Jordi parla dels nous curricula en els que es donen elements que permeten afirmar que les TIC estan en un punt ben central del nou currículum. No dubto de l'”actualització” científica i pedagògica en aquests mateixos moments dels nous currículums. Ara bé, crec recordar que els últims currícula que es van aprovar són de principis dels 90. Han passat més de 15 anys i encara funcionem amb els mateixos.
No vull dir que a partir d’ara no es pugui fer una actualització més “regular” però vista l’experiència que tenim en el nostre país, s’hauria d’actuar sobre els mateixos curricula de manera continuada. No podem tenir un cop més uns curricula que persisteixin en el temps. Cal que els mestres i professors puguem decidir cap on encaminar la formació dels nostres ciutadans, al cap i a la fi, no som els professionals de l’educació?
Segur que les persones que han elaborat els nous curricula son persones amb una formació i capacitació excepcional però … Alguna d’aquestes persones s’atreviria a dir què haurien de saber els alumnes que al setembre comencin P3 quan acabin el 6è de primària, dintre de 9 anys?
Cal un currículum obert amb uns professionals ben preparats per a poder prendre decisions des d’una perspectiva social i professional.
El divendres per la tarda vaig assistir a unes jornades sobre educació. Aprofitant que estava a Barcelona per altres temes, vaig anar a unes jornades on hi havia prevista una taula rodona en la que hi intervenia un professor d’un IES de Terrassa, un professor de la UOC i investigador de l’IN3 i el conseller d’educació.
Fins ara m’enfadava bastant escoltant els consellers d’educació parlant de l
‘escola del futur perquè cap d’ells feia referència explícita a les TIC i a la seva utilització a l’escola. Em va sobtar molt sentir dir al conseller d’Educació (permeteu-me posar educació amb majúscula) que les aules d’informàtica són exemples de bolets incrustats dintre els centres. Si ho penseu, té raó, en la immensa majoria dels centres l’aula TIC es va crear amb posterioritat a la seva construcció, i en les escoles més recents, l’espai TIC és una mera còpia dels centres ja existents.
No ha existit fins ara cap innovació en aquest sentit i per això les paraules del conseller tenen doble valor. Va dir, o això vaig entendre, que calia començar a pensar en altres distribucions, en altres tipus de centres, en altres maneres d’utilitzar les TIC en el centre. També va fer palesa la necessitat de començar a pensar en materials escolars més enllà dels llibres.
També vam saber que el responsable dels projectes TIC per a l’educació serà a partir d’ara el Jordi Vivancos (n’he parlat un parell o tres articles més antics). Crec que és un encert posar una persona amb experiència i que és un referent al capdavant de la producció de materials i experiències educatives amb TIC. Per primer cop també, vaig sentir com un responsable del Departament parlava de programari lliure i llicències d’ús més àmplies que les dels llibres de text. A veure si entre tots aconsegueixen (aconseguim) tirar endavant aquest canvi que cal a l’escola
A veure si se’n surten i la cosa canvia una mica.
Ahir a la tarda van fer públic el document provisional de convocatòria de les oposicions a cossos docents per a aquest any. Les coses canvien bastant respecte al que hi havia fins ara.
Els que volen accedir a primària i porten anys fent interinatges ho tindran més fàcil, a priori, que en anys anteriors. Podran substituïr una de les proves per un informe que valori la seva capacitat didàctica. Crec que molta gent estarà contenta, es lliuraran d’una de les proves de les opos. D’altres, però, no ho estaran tant, veuran com ells si que han de fer les proves, tot i que potser han treballat més anys que els que s’han pogut lliurar de la prova (per exemple els de la privada que volen passar a la pública). Però, i els més joves? Aquests, senyors i senyores, toca pringar. A fer tota la prova.
Ara bé, el que m’ha preocupat més ha estat el tractament que les TIC tenen en aquesta proposta de convocatòria. He vist que en l’informe de valoració de la unitat didàctica no hi ha cap apartat que faci referència a la utilització de les TIC, cap ni un! Això es podria defensar dient que ja hi ha criteris de correcció que diuen “Desenvolupament de la intervenció didàctica amb varietat de recursos i materials curriculars per facilitar l’assoliment dels objectius”, però no ens enganyem, no hi ha cap menció explícita a l’ús de les TIC. O sigui, que si un candidat, presenta una programació que agradi a la comissió avaluadora corresponent tot i que no utilitzi les TIC, pot passar la prova.
Després ja ens gastarem diners en formar-lo (si en té ganes, perquè la formació no és obligatòria, i encara menys que aquesta hagi de ser sobre TIC) i en ensenyar-li com pot utilitzar les TIC … En fi, sobren comentaris.
El mateix passa a la secundària, cap referència a l’ús de les TIC com a eina d’ensenyament-aprenentatge ni com a competències bàsiques ni res de res. Trist, molt trist.
Sembla que hi ha moviments a l’Àrea TIC del Departament d’Educació, espero que aquests canvis no es limitin a un simple canvi de persones sinó que signifiquin un canvi real de política TIC/educativa. Si els responsables del Departament diuen allò que hem de passar de l’aula d’informàtica a les TIC a l’aula no poden passar algunes de les coses que passen a les escoles, instituts i altres institucions educatives.
Sobre allò que sota la meva modesta opinió crec que s’hauria de fer des del Departament, aquí en teniu algunes idees:
– Garantir els recursos necessaris per a portar a terme experiències educatives innovadores. (formació, recursos, suport institucional, descentralització de les iniciatives, …).
– Adequació REAL dels currícula dels centres, entenent com a currículum allò que els alumnes acaben adquirint com a propi. Els currícula no són només aquells papers que s’aproven, sinó el conjunt d’aprenentatges que adquireix l’alumne, ja sigui a l’escola, a casa, o on sigui.
– Coordinació dels projectes “nous” per a que es puguin traslladar a més centres educatius. Que no siguin bolets enmig del bosc si realment són experiències interessants.
– Potenciació de totes les eines que permetin optimitzar els recursos existents. Per a què gastar-nos una milionada en llicències si podem fer el mateix amb programari lliure? I quan no es pugui fer (que algunes coses hi ha que no es poden fer, encara) llavors, ens gastem els diners que facin falta.
I com que els projectes necessiten persones líders, que sàpiguen el que es fan, aquí van unes demandes sobre les característiques de les persones que s’haurien d’encarregar de tirar-ho endavant.
– Que sàpiga què hi ha en els centres educatius i que no s’hagi de passar un any mirant què és el què es fa i què no es fa en les escoles, instituts, centres de formació d’adults, etc. Potser un docent ho podria fer molt bé.
– Que tingui experiència, que no sigui un recent arribat al món TIC/educatiu que vulgui descobrir Amèrica. Amèrica fa anys que està descoberta, i si comencem per aprendre del que ja hi ha fet?
– Que conegui la gent que s’està dedicant a les TIC en molts àmbits. Que sàpiga qui és qui i a qui dirigir-se si es volen referències sobre física quàntica o termonuclear.
– Que sigui una referència vàlida en el món TIC/educatiu i pugui proposar experiències innovadores i vàlides.
– Que pugui gestionar bé el “complex món TIC/Educatiu” que tenim a Catalunya.
En fi, ja m’he quedat tranquil … Ara avaluació de sisè de primària.
Avui a través del lector dels RSS als que estic subscrit he vist que el Jordi Vivancos havia escrit un petit article força interessant sobre el paper de les TIC en l’educació. Recordeu quan es va començar a parlar de la LOGSE (pels anys 1988-90) i els “eixos transversals”? Un d’aquests eixos era precisament les TIC (llavors se’n deien noves tecnologies).
En aquest moment recordo la primera de les sessions d’una assignatura en un programa de doctorat en que el professor Jordi Quintana ens va preguntar “Quantes vegades heu utilitzat l’algoritme de la divisió durant l’últim any i que no sigui per a veure a quan toqueu pagar després d’un sopar d’amics”. Us ho heu preguntat mai? Penseu, penseu …Estic seguint un debat que s’està produïnt per diferents llistes i també per la blogosfera des de fa un temps. Avui m’he topat amb unes opinions de l’Anna Pérez, una mestra d’aquelles que, vistes de fora, et preguntes d’on treuen el temps, les idees i la paciència per a fer tot el que fa.
En el post parla de la feina dels mestres i professors i de les responsabilitats comparades amb altres professionals. Aquí en teniu la comparació, quan hagueu llegit el text, allà on diu “metge”, poseu el “mestre”. Coincidim?
Quan veig això em pregunto….: permetríem que un metge s’excusés en que una persona no la pot curar pels seus mals hàbits, o perquè la seva família és desestructurada per no curar-la?
Permetríem que un metge ara provés una tècnica, però demà una altra, i demà passat una altra, que no consolidés res de res i que li fos igual el pacient… sense que ningú li passés comptes del seu rendiment?
Permetríem que un metge no es formés? Que no apliqués els avenços tecnològics…. simplement perquè no van amb ell? Permetríem que un metge funcionés a part del seu hostpital?…