El dissabte passat va ser Tele4, aquesta vegada ha estat el diari 20 minutos. S’han cregut la notícia del “carrito antibalas“.
Crec que caldria que la premsa comencés algun tipus de reflexió sobre allò que publica. De vegades sembla un simple còpia i pega del Menéame. I si els adults ens ho creiem, no s’ho creuran els nens?
Arran de l’entrada publicada el passat diumenge “Ja ens toca anar al lloc de treball” i en què feia una crítica a la crítica que rebem cada estiu els mestres, un lector, David Ventura, em demanava que li expliqués alguna de les coses “bones” de la nostra feina. La intervenció de David:
A vegades és simplement perque no apeteix fer aquesta carrera. Visc el batxillerat atossigat amb un professor que em diu que fagi la carrera de matemàtiques i em dediqui a la docència, que valc per fer-ho i no sé quantes coses més. La veritat és que poc a poc em va convencent… Però és que veig la docència tan monòtona i rutinària, (potser m’equivoco), però des de fora es veu la professió com “fer el mateix tots els anys, explicant les mateixes coses, només que canviant l’alumnat”. A mi almenys no m’atrau… Potser no és lo mateix que la realitat però sinó és així, Jordi explica’ns les coses bones de la professió, potser el pròxim any hi ha més mestres gràcies a tu.
Doncs bé, aquí va una llista de motius pels quals m’agrada ser mestre, tot i que ara mateix no estigui en la docència directa amb alumnes.
1.- Malgrat els currículums restrictius, els mestres som una eina per a transformar la societat. Poca gent pot canviar tant la societat com ho podem fer els mestres. Imaginem-nos un mestre amb 35 anys de vida laboral, amb una mitjana de 30 alumnes per any, vol dir que ha influït directament en 1.050 alumnes. Només que hagi aconseguit l’èxit en un 10 % vol dir que haurà canviat la manera de veure les coses a més de 100 persones.
2.- Tenim una feina que pot ser monòtona o no. Tu pots decidir de quina manera te la vols emprendre i no depens gaire dels teus caps. Avui en dia, si tens un projecte en cara i ulls, qualsevol direcció et donarà el seu vist-i-plau per a tirar-lo endavant. I si no te’l dona, sempre el podràs tirar tu endavant fent ús de la llibertat de càtedra. Això ho pots fer en alguna altra “empresa”? Em sembla que no.
3.- Encara que molta gent no t’ho reconegui, estàs fent més pels seus fills que ells com a pares. Pensa que en moltes ocasions estaràs més estona al dia amb els seus fills que no ells. I no és important l’educació dels nens?
4.- Podràs fer el que et doni la gana sempre dintre d’uns límits. Això tampoc ho trobes en molts llocs de treball.
5.- Cada any tens “nou material” (alumnes) per a treballar amb ells.
Suposo que alguns dels lectors d’aquest blog et podrien donar algunes raons més, però bàsicament aquestes són les primeres idees que se’m van passar pel cap quan vaig llegir aquell comentari.
Per cert, el professor que et diu que facis matemàtiques noe s dirà Vicent?
Sembla ser que avui és el dia dels blocs. Seguirem la tradició de recomanar els 5 blogs. He escollit els cinc blogs atenent a criteris com la meva professió, la geografia i potser algun altre.
Els dos primers que llegeixo fan referència a la meva professió. Us recomano Pom de blogs i EDU-CAT, els dos son uns “blog de blogs” on es recullen intervencions de blogs de caràcter pedagògic.
El segon dels meus criteris a l’hora de recomanar els blogs ha estat el meu origen territorial. Jo llegeixo habitualment dos blogs força coneguts. El primer és el de Manel Zaera on publica reflexions de tot tipus, molt interessant. El segon és La Marfanta, autèntic fenòmen de comunicació on-line a l’Ebre. També molt recomanable.
Finalment us recomano Meneame, suposo que ja el deureu conèixer, però és un exemple de “periodisme social” altament recomanable.
integren el projecte de ciutat digital. De cop em vaig quedar parat, com dirien Quico el Celio “Parat de pedra”. Per deformació professional vaig anar a veure de seguida el portal educatiu. Pels diners que ha aportat el ministeri corresponent i l’administració autonòmica havia de ser un portal d’aquells potents, si més no, amb recursos abundants.
El primer que et trobes és una eliminació de qualsevol referència al programari utilitzat fins i tot en el codi font de les pàgines. Serveixi com a exemple algun troç de codi que diu literalment : “De moment eliminem el titol de la pàgina, amb el log n’hi haurà prou”. Els desenvolupadors del projecte s’han limitat a instal·lar un Moodle, que és un campus 
virtual dels més utilitzats actualment, fet amb programari lliure i a més és totalment gratuït. A més, s’han limitat a instal·lar un nou “Theme” (imatge gràfica) i a posar un parell de cursos, almenys un d’ells és un curs d’OpenOffice disponible a la xarxa gratuïtament.
De Moodles en el Departament d’Educació n’hi ha a porrades. Fins i tot professors d’Amposta disposen del seu propi Moodle i han realitzat investigació sobre el seu ús. Però em temo que no els hauran consultat massa. Potser m’equivoco, ves a saber.
Dedueixo que els desenvolupadors no deuen ser molt experts en el Moodle perquè en el nom del portal hi han posat el nom del “Theme”, i no el que teòricament haurien d’haver posat.
En fi, que des del punt pedagògic crec que aquesta eina no servirà per a massa coses, almenys en les escoles i instituts d’Amposta. Si el Departament ja oferia aquest servei perquè hauran de passar-se al nou portal de l’Ajuntament si hi ha una institució que ofereix més serveis?
Com sempre, s’ha anat a fer una cosa nova abans d’avaluar què és el que hi havia i com es podia aprofitar, però no, la política és així. Cal tenir una cosa exclusiva encara que no serveixi per a res.
Per cert, dels dels 49.000 euros de pressupost, quin percentatge correspon a la feina ja realitzada? Falta encara la formació i la divulgació, no? Vaja, que per una hora i mitja de feina cobrar 49.00 € seria un disbarat, segur que falten coses.
Estava llegint Vilaweb i he vist un article que enllaçava a un test per a mesurar l’adicció als blogs. M’ha fet gràcia i he fet clic. És el que tenen les vacances, que fas clic on normalment no ho faries. Algunes de les preguntes et fan pensar. Total que he fet el test i m’ha sortit que no sóc molt adicte, només un 45 %. Ja veieu, un passatemps més per a les vacances
45%How Addicted to Blogging Are You?
Sydney Singles from Mingle2
Un dels personatges que més influència van tenir quan era petit, bé, no tant petit, que a mi ja em va agafar d’adolescent, va ser el capità enciam. Us enrecordeu de … “els petits canvis són poderosos”?
Com que avui és el dia de l’orgull friki, i jo sóc mestre se m’ha acudit que recordar-lo podria ser una bona contribució.
Imagineu-vos una colla de nens fent el crit de guerra?
El gran moodler Joan Queralt ha escrit una reflexió molt interessant en el weu blog. Parteix d’una afirmació que fa Umberto Ecco al diari argentí La Nación. Diu així.
… ante todo un docente, además de informar, debe formar. Lo que hace que una clase sea una buena clase no es que se transmitan datos y datos, sino que se establezca un diálogo constante, una confrontación de opiniones, una discusión sobre lo que se aprende en la escuela y lo que viene de afuera.
En Joan acaba l’article amb la reflexió que m’ha agradat:
Serveix tant per explicar als que es pensen que escrivint la paraula desitjada a Google ho podran saber tot sense passar per l’escola, com per aquells que es pensen que no es pot aprendre res si no és a l’escola i pels mètodes “tradicionals” ( = sense TIC).
Enllaç al blog d’en Joan Queralt
Doncs si, ja ha arribat la visita 10.000. Concretament ha arribat a través d’un resultat de google. L’usuari estava buscant ni més ni menys que “pedtarda”, que no vol dir altra cosa que Pedagogia de tarda, de quan estudiava pedagogia a la UAB. L’article que ha llegit ha estat aquest.
Bé, continuaré escrivint … no?