Col·locació de 21 llambordes stolpersteine en record dels manresans deportats als camps nazis

El passat 27 de gener de 2017, coincidint amb el Dia Internacional de les Víctimes de l’Holocaust, la ciutat de Manresa homenatjava els seus ciutadans deportats als camps de concentració nazis. L’acte principal es féu al Saló de Sessions de l’Ajuntament i consistí en un sentit recordatori dels 29 manresans deportats, amb l’assistència dels familiars de les víctimes.

La presència del Conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència del govern de la Generalitat, Raül Romeva, de l’alcalde de la ciutat, Valentí Junyent, i del president de l’Amical de Mauthausen, Enric Garriga, va donar relleu institucional a l’acte.

targeto_acte-dhomenatge-als-deportats

Dos dies abans, el 25, s’havia inaugurat a la cèntrica plaça Sant Domènec de Manresa una placa en memòria dels manresans deportats, amb els seus noms, orígens i camps de concentració, i amb el text que segueix:

memorialdemocratic

Entre els dies 25 i 26 l’escultor alemany Gunter Demnig, autor de la proposta artística i memorial de les Stolpersteine, havia anat col·locant cadascuna de les llambordes de 21 d’aquests deportats manresans.

Aquestes llambordes s’han col·locat davant del domicili dels que residien a la ciutat en el moment que el cop d’estat feixista de Franco i companyia (18-7-1936) els va arrossegar a la guerra, a l’exili i a la captura per part dels nazis.

La seva instal·lació es va fer acompanyada de representants de l’Ajuntament, d’historiadors locals, d’alumnes de secundària i de membres d’entitats memorialístiques. Però molt destacadament per part de familiars que eren qui lliuraven l’ stolperstein amb el nom del seu familiar deportat a l’escultor per a què les posés.

ribas_2

La recerca iniciada a partir d’un treball de les alumnes de batxillerat Alejandra Ibarra i Ariadna Moyano, de l’Institut Pius Font i Quer, va ser ampliada per part nostra fins aconseguir descobrir nous deportats, verificar les identitats d’alguns noms imprecisos i localitzar exactament on vivien en el moment d’esclatar la guera civil. De la mateixa manera hem cercat els seus familiars, els quals han agraït que les víctimes fossin rescatats de l’oblit i degudament homenatjades.

Ha estat, sens dubte, una experiència d’investigació històrica que s’ha traduït en un acte de recuperació de la memòria històrica.